Castell de Montesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 02:27 27 nov 2009 per Valencian (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El '''Castell de Montesa''' (província de Valéncia) se situa coronant la cima del montícul que domina la vila, a on estan les ruïn...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El Castell de Montesa (província de Valéncia) se situa coronant la cima del montícul que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del Regne de Valéncia pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de 1277 el rei Pere el Gran va conseguir prendre el castell per assalt.

Després d'haver segut donat per Jaume II a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En 1347 l'Orde de Montesa va comprar a Pere el Cerimoniós numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.

Els Reis Catòlics van incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.

El terratrémol del 23 de març de 1748 va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'1 de novembre de 1755, durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes van ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any 1926.