Diferència entre les revisions de "Castell de Peníscola"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «190px|right El '''Castell de Peníscola''' (Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya)...»)
 
(Text reemplaça - 'penyal' a 'penyó')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg|190px|right]]
+
[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg|thumb|250px|Castell de Peníscola]]
El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també cridat '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat, alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre 1294 i 1307.
+
El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també nomenat '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat de [[Peníscola]], alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre els anys [[1294]] i [[1307]].
  
Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat Papa per l'obediència d'Avinyó en el nom de  [[Benedicto XIII d'Avinyó]], el cridat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de Benedicto XIII de renunciar a la seua posició de papa.
+
Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat [[Papa]] per l'obediència d'Avinyó en el nom de  [[Benedicte XIII d'Avinyó]], el nomenat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de Benedicte XIII de renunciar a la seua posició de Papa.
 +
 
 +
El castell de Peníscola és un dels castells millor conservats del [[Regne de Valéncia]].
 +
 
 +
== Història ==
 +
 
 +
Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] en l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua mortr entre els murs del castell en l'any [[1423]].
 +
 
 +
== Descripció ==
 +
El castell de Peníscola té planta heptagonal, inscrita en un quadrat imperfecte i reforçada en torres quadrangulars en cinc dels seus costats, més amples i fortes. Està construït en un estil romànic de transició, en els espais coberts en volta de canó sovint llaugerament apuntada, i en carreus molt ben tallats. La porta d'accés està situada al sur, entre dos torres; sobre la porta, hi ha un fris en els escuts heràldics de l'[[orde del Temple]] i dels seus dirigents que iniciaren la construcció (que es repetix sobre la porta de la capella). Davant de la porta original del castell, hi ha un chicotet baluart construït en el [[sigle XVI]].
 +
 
 +
El conjunt interior està repartit en dos plantes. La planta inferior té diferents estancies d'ús militar distribuïdes al voltant d'un espai central cobert (el pati d'armes està en el pis superior): dependències per al cos de guàrdia, cisterna, cavallerisses, celler, habitaculs, almagasén (conegut com a sala del Conclave), presó i sala d'armes.
 +
 
 +
La planta noble, modificada en temps del papa Luna per a convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici (en les estàncies papals, biblioteca, despaig, estudi..etc...), la sala dita del Comanador, l'iglésia, sacristia, casa de la cisterna, i les cuines, despensa i banys, construccions al voltant d'un ampli pati d'armes que, actualment, s'obri cap a l'est en una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitages i dormitori dels templaris, com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar.
 +
 
 +
El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem suroest del pati i conserva diferents estancies, entre les quals la que suposadament allojà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual està l'escut del pontífex. En el pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia una galeria coberta, segurament de [[fusta]], de la qual només resten unes bigues en els murs. En l'exterior del mur oriental, una escala tallada en la roca del penyó permetia embarcar i desembarcar.
 +
 
 +
En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://web.archive.org/web/20091213101505/http://www2.dipcas.es/museos/castillo/historia.asp Castell de Peníscola Diputació de Castelló]
 +
* Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260
 +
* Vera Ofbauerová / Carme Plaza, "Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola”, en Isabel Cristina Ferrerira Fernándes (coord.): Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, Lisboa-Palmela, 2014, p. 45-62
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Castillos de España, vol. 3, Lleó, Everest, 1997, pp. 1463–1473
 +
* J. Català Bolinches, El castillo de Peñíscola: sede pontificia del Papa Luna, Vinaròs, Imprenta Castell, 1962
 +
* Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers 2. Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Barcelona, Rafael Dalmau, 1998
 +
* Juan B. Simó Castillo, El castillo templario-pontificio de Peñíscola, Barcelona, Eduard Fabregat Editor, 1994 [2a ed. corr. i augment.]; Vinaròs, Antinea, 1999 [3a ed.]
 +
* M. García Lisón i A. Zaragozá, "Peñíscola", a Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana, vol. 2, València, Conselleria de Cultura, 1983
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 8: Llínea 37:
  
 
[[Categoria:Peníscola]]
 
[[Categoria:Peníscola]]
 +
[[Categoria:Arquitectura]]
 +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 +
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Castells]]
 +
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Palaus]]
 +
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Castells de la província de Castelló]]
 
[[Categoria:Castells de la província de Castelló]]
 
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana del sigle XIII]]
 
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana del sigle XIII]]
 
[[Categoria:Castells templaris]]
 
[[Categoria:Castells templaris]]
[[Categoria:Palacios d'Espanya del sigle XIII]]
+
[[Categoria:Palaus d'Espanya del sigle XIII]]
[[Categoria:Palacios papals]]
+
[[Categoria:Palaus papals]]
[[Categoria:Palacios de la Comunitat Valenciana]]
 
 
[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]
 
[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]

Última revisió del 11:11 2 set 2023

Castell de Peníscola

El Castell de Peníscola (Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya), també nomenat Castell del Papa Lluna, està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat de Peníscola, alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. Els Templaris varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre els anys 1294 i 1307.

Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat Papa per l'obediència d'Avinyó en el nom de Benedicte XIII d'Avinyó, el nomenat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "mantindre's en les seues tretze" en referència a la negativa de Benedicte XIII de renunciar a la seua posició de Papa.

El castell de Peníscola és un dels castells millor conservats del Regne de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Peníscola, en poder dels àraps des de l'any 718, passà per mig d'un pacte al poder del rei Jaume I en l'any 1233. Més tart, passà a l'Orde del Temple (1294) per mig d'una permuta, durant el regnat de Jaume II d'Aragó. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-1307). En 1411 el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del Cisma d'Occident, el portà a l'aillament i la seua mortr entre els murs del castell en l'any 1423.

Descripció[editar | editar còdic]

El castell de Peníscola té planta heptagonal, inscrita en un quadrat imperfecte i reforçada en torres quadrangulars en cinc dels seus costats, més amples i fortes. Està construït en un estil romànic de transició, en els espais coberts en volta de canó sovint llaugerament apuntada, i en carreus molt ben tallats. La porta d'accés està situada al sur, entre dos torres; sobre la porta, hi ha un fris en els escuts heràldics de l'orde del Temple i dels seus dirigents que iniciaren la construcció (que es repetix sobre la porta de la capella). Davant de la porta original del castell, hi ha un chicotet baluart construït en el sigle XVI.

El conjunt interior està repartit en dos plantes. La planta inferior té diferents estancies d'ús militar distribuïdes al voltant d'un espai central cobert (el pati d'armes està en el pis superior): dependències per al cos de guàrdia, cisterna, cavallerisses, celler, habitaculs, almagasén (conegut com a sala del Conclave), presó i sala d'armes.

La planta noble, modificada en temps del papa Luna per a convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici (en les estàncies papals, biblioteca, despaig, estudi..etc...), la sala dita del Comanador, l'iglésia, sacristia, casa de la cisterna, i les cuines, despensa i banys, construccions al voltant d'un ampli pati d'armes que, actualment, s'obri cap a l'est en una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitages i dormitori dels templaris, com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar.

El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem suroest del pati i conserva diferents estancies, entre les quals la que suposadament allojà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual està l'escut del pontífex. En el pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia una galeria coberta, segurament de fusta, de la qual només resten unes bigues en els murs. En l'exterior del mur oriental, una escala tallada en la roca del penyó permetia embarcar i desembarcar.

En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la Diputació de Castelló.

Referències[editar | editar còdic]

  • Castell de Peníscola Diputació de Castelló
  • Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260
  • Vera Ofbauerová / Carme Plaza, "Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola”, en Isabel Cristina Ferrerira Fernándes (coord.): Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, Lisboa-Palmela, 2014, p. 45-62

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Castillos de España, vol. 3, Lleó, Everest, 1997, pp. 1463–1473
  • J. Català Bolinches, El castillo de Peñíscola: sede pontificia del Papa Luna, Vinaròs, Imprenta Castell, 1962
  • Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers 2. Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Barcelona, Rafael Dalmau, 1998
  • Juan B. Simó Castillo, El castillo templario-pontificio de Peñíscola, Barcelona, Eduard Fabregat Editor, 1994 [2a ed. corr. i augment.]; Vinaròs, Antinea, 1999 [3a ed.]
  • M. García Lisón i A. Zaragozá, "Peñíscola", a Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana, vol. 2, València, Conselleria de Cultura, 1983

Enllaços externs[editar | editar còdic]