Cavallers Templaris
En l’any 1118, uns nobles cavallers feren vots avant el Patriarca comprometent-se a viure en castitat, obediencia i pobrea donant ses bens al servici del Nostre Senyor Jesucrist. Els primers Cavallers que fundaren esta Orde foren Huc de Payens i Geofret de Saint-Omer als que es foren sumant uns atres monges-soldats. A manera d’allojament, el rei Baldui II els albergà temporalment en el seu palau contigu al Temple de Salomo; d’ahi rebrern el nom de Cavallers del Temple o Templaris.
Historia
En els seus comences esta Orde era de caracter humil pero, a poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han llevantat l’admiracio i el misteri al llarc de l’historia. De fet, es creure que l’orige d’esta Orde esta lligat a la recuperacio de l’Arca de l’Aliança que contindria valioses reliquies sagrades.
Segons certes llegendes, l’Orde dels Templaris no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els Sants Llocs, sino per ad assegurar la custodia d’estes una vegada rescatats. Ellos hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del Temple de Salomo. L’enigma ve a la hora de plantejarse lo que hi havia en dit santuari que tant interessava a ests Cavallers. Supostament era l’Arca de l’Aliança. Al llarc dels temps, els Templaris llevantaren impresionants castells en hermosos parages com el famos castell de Ponferrada.
Foren les enormes riquees dels Templaris les que despertaren la gomia dels sobirans i Papes, i es el desig d’apoderar-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra l’Orde i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa Clement V i de Felip el Fermos cap als Templaris.
Les costums dels Templaris foren tambe l’objecte de les acusacions. Se’ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de pisar i escopir sobre la creu en el rit d’iniciacio, de tindre conductes homosexuals, d’adorar a una especie d’idol en cara de demoni nomenat Baphomet, etc. Quan els Templaris s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'Iglesia. El rei de França s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del distrit on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els Templaris i conducïr-los a les fortalees corresponents. La voluntat del rei se vio complida el 13 d'octubre de 1307. Tambe s'ha detingut a Jacques de Molay, l'ultim gran mestre de l'Orde.
Els Templaris estaven debilitats per les tortures, els interrogatoris i el cautiveri; tant es aixina que moltess d'ells apenes se sostenien en peu. Per eixo es comprensible que uns homens someses en tal estat confesaren quant volgueren els seus bochins, encara seent les seues declaracions falses. Els Cavallers Templaris foren torturats d'una forma tan brutal i despiadada que dels 138 interrogats en Paris des del 19 d'octubre al 24 de novembre, 36 falliren durant en proces. Es diu que els Templaris se disposaven a traure els seus bens de França quan les arrestaren. Si pogueren salvar algu tesor, ¿on estan en este moment amagats?
Finalment el 13 d'octubre foron encadenats front a la Sorbona on se llegiren publicament les seues acusacions. Ans de que Jacques de Molay fora cremat vi en la foguera, este llançà una "maldicio" al rei i al Papa que havien destruït el Temple i els prediu la seua mort ans d'un any, acontenyiment que es va complir en dit terme. En estos tragics success quedà dissolta l'Orde dels Cavallers Templaris que sempre permaneixera rodejada de fascinants misteris.
Vestimenta
La vestimenta dels Templaris era un mant blanc en la creu roja concedida pel Papa Eugenio III, que es reservava en exclusiva als Cavallers que feyen el vot perpetu. Els cavallers tambe havien de portar el cabe curt i la barba llarga i abundant; podien menjar carn tres vegades per semana, i guardar abstinencia els demes. Davall del mant i l'armadura, usaven camisa calçonets que no podien llevar-se ni per a dormir. Ni en la seua persona ni en el cabell podien lluïr adorns d'or o plata, a soles si es tractava de almoïnes rebudes com a tals.