Les charangues són agrupacions, més o manco chicotetes (entre huit i quinze músics), formades per instruments de vent i alguns instruments de percussió, com ara la caixa, el bombo o els platerets. Solen acompanyar les festes populars de carrer en música molt animada.

Una charanga vasca en Eibar

Les charangues tenen molta presència en diverses zones d'Espanya (principalment en el Nort i en la Comunitat Valenciana, donada la gran tradició musical d'estos territoris), s'encarreguen d'animar i amenisar festejos, desfilades, despedides, o uns atres.

Solen estar compostes per uns 8 a 15 músics i poden ser d'aficionats que es reunixen per a les festes, o professionals que van de poble en poble pagats per ajuntaments o colles de gent. Molts estudiants de grau mig i superior de música aprofiten els seus coneiximents per a obtindre uns ingressos extra tocant en la charanga.

Interpreten cançons populars en lletres ribaldes i els èxits musicals de l'any, cançons típiques depenent de la situació geogràfica, algunes ademés componen cançons pròpies o realisen els seus propis popurris.

Normalment una charanga està composta per percussió (bombo, caixa i plats), la secció de metals (trombons, bombardins, trompetes i tuba) i per últim la secció de fusta (saxofons alts, saxofó tenor i clarinet).