Chufa

Revisió de 14:53 9 nov 2010 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Chufa I orchata</center> La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Chufa I orchata

La chufa (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'orchata de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.

Descripció

És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'agost a novembre.

Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços

Hàbitat

Provablement és originària de l'Àfrica occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.

Composició nutritiva

Composició de la chufa seca: aigua 0% substancies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, almidó 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%

Cultiu

Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'Horta de Valéncia (introduït pels àraps). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'estiu, com a mínim mediterràneu.

A l'Horta de València es fa una rotació de cultius per eixemple seent les creïlles primerenques, les cebes bavoses o les carchoferes. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de maig pero es pot fer en abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'octubre i mijans de decembre per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

Referències