Edició de «Compromís de Casp»

[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]
El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en l'any [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] per a elegir un nou rei davant la mort en l'any [[1410]] de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]].

==Història==
En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

==Candidats==
La situació en que quedava la Corona era preocupant: el rei Martí no tenia més fills, i per la seua edat ya no estava en condicions de tindre’n més, aixina que, començaren les especulacions sobre la possible successió.

Havia fins a sis candidats a regnar:

* Jaume, Comte d’Urgell
* Ferran, Infant de Castella
* Lluis, Duc de Calàbria
* Fadric, Comte de Lluna
* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça
* Joan, Comte de Prades i germà de l’anterior

Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.

El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dòna molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.

L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germà, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran encert, tant que altes instàncies de Castella li propongueren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa a la que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’això, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.

Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succeir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.

Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil rodejaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia volgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.

Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.

==Compromissaris==

Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.

El [[Regne d'Aragó]], designà com a compromissaris:

* L'Arquebisbe de [[Saragossa]]
* [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig
* [[Berenguer de Bardají]], lletrat

El [[Regne de Valéncia]], nomenà:

* [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]]
* [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsult, germà de l’anterior
* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis

Els [[comtats catalans]], nomenaren:

* L’Arquebisbe de [[Tarragona]]
* [[Bernal de Gualbes]], doctor en lleis
* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis

Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].

==La votació==
[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]]
Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.

==Oposició==
Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.

Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traïdor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es veu perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, també per vida.

El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorp, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell morí durant eixe temps.

N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.

==Cites==
[[Archiu:Ccaspe2.jpg|thumb|250px|Acta del Compromís de Casp]]

L'Acta del Compromís de Casp, de 6 de juny de [[1412]], està escrita en [[llengua valenciana]]. Lliteralment, podem llegir: 

{{Cita|...Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae.}} 

* Acta notarial del 6 de juny de 1412 sobre el Compromís de Casp. Citada per [[Salvador Faus i Sabater]] en el seu llibre ''Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana'', pàg. 29 (Valéncia, 1994).

== Enllaços externs ==
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Artícul en Cardona i Vives]
{{Commonscat|Compromiso de Caspe}}

[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis]]
[[Categoria:Història d'Aragó]]
[[Categoria:Història de Catalunya]]
[[Categoria:Història de les Illes Balears]]
[[Categoria:Història de França]]
[[Categoria:Història d'Itàlia]]