Edició de «Compromís de Casp»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]] | [[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]] | ||
− | El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en | + | El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] para elegir un nou rei davant la mort en 1410 de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]]. |
==Història== | ==Història== | ||
− | En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia | + | En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]]. |
− | En el [[regne de | + | En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental. |
− | Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en | + | Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i només deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succedir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó. |
==Candidats== | ==Candidats== | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
* Jaume, Comte d’Urgell | * Jaume, Comte d’Urgell | ||
* Ferran, Infant de Castella | * Ferran, Infant de Castella | ||
− | * Lluis, Duc de | + | * Lluis, Duc de Calabria |
* Fadric, Comte de Lluna | * Fadric, Comte de Lluna | ||
* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça | * Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça | ||
− | * Joan, Comte de Prades i | + | * Joan, Comte de Prades i germa de l’anterior |
Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella. | Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella. | ||
− | El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, | + | El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dona molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”. |
− | L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu | + | L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germa, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran acert, tant que altes instances de Castella li proposaren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’aixo, agarrà un cabaç ple i es diriguí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada. |
− | Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera | + | Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera sa opinio personal sobre qui podia succedir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis. |
− | Fallit el rei Martí en | + | Fallit el rei Martí en [[1410]], les ombres de la guerra civil envoltaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia vollgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret. |
− | Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats | + | Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalanans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei. |
− | == | + | ==Compromisaris== |
+ | Cada estat nomenaria a tres compromisaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, després d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatoriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, apart d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. | ||
− | + | El Regne d’Aragó, designà com a compromisaris: | |
− | + | * L’Arquebisbe de [[Saragossa]] | |
− | |||
− | * | ||
* [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig | * [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig | ||
* [[Berenguer de Bardají]], lletrat | * [[Berenguer de Bardají]], lletrat | ||
− | El | + | El Regne de Valéncia, nomenà: |
− | * [[Frai Vicent Ferrer]], | + | * [[Frai Vicent Ferrer]], domínic i mestre en [[Teologia]] |
− | * [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i | + | * [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsulte, germà de l’anterior |
* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis | * [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis | ||
− | + | El Principat de Catalunya, nomenà: | |
* L’Arquebisbe de [[Tarragona]] | * L’Arquebisbe de [[Tarragona]] | ||
Llínea 55: | Llínea 54: | ||
* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis | * [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis | ||
− | Ans de reunir-se el | + | Ans de reunir-se el Compromis, es produiren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon sustituit pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en cami coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convencer a l´Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon sustituit en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]]. |
==La votació== | ==La votació== | ||
[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]] | [[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]] | ||
− | Els | + | Els compromisaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltràn, digué no haver tingut temps d’estudiar el cas, per haver sustituit a ultim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferràn). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Arago. |
==Oposició== | ==Oposició== | ||
− | Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força | + | Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força alló que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebelt; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traidor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es veé perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, tambe per vida. | |
− | + | El Rei [[Ferràn I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorb, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell mori durant eixe temps. | |
− | [[ | ||
− | + | N’hi ha que dir, que el carrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | *[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 | + | *[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Articul en Cardona i Vives] |
− | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Compromís de Casp}} |
[[Categoria:Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||
− | [[Categoria:Història]] | + | [[Categoria:Història Valenciana]] |
[[Categoria:Història d'Espanya]] | [[Categoria:Història d'Espanya]] | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Reis]] | [[Categoria:Reis]] | ||
[[Categoria:Història d'Aragó]] | [[Categoria:Història d'Aragó]] |