Edició de «Compromís de Casp»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]
 
[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]
−
El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en l'any [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] per a elegir un nou rei davant la mort en l'any [[1410]] de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]].
+
El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] para elegir un nou rei davant la mort en 1410 de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]].
  
 
==Història==
 
==Història==
−
En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].
+
En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].
  
−
En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.
+
En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.
  
−
Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.
+
Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i només deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succedir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.
  
 
==Candidats==
 
==Candidats==
Llínea 16: Llínea 16:
 
* Jaume, Comte d’Urgell
 
* Jaume, Comte d’Urgell
 
* Ferran, Infant de Castella
 
* Ferran, Infant de Castella
−
* Lluis, Duc de Calàbria
+
* Lluis, Duc de Calabria
 
* Fadric, Comte de Lluna
 
* Fadric, Comte de Lluna
 
* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça
 
* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça
−
* Joan, Comte de Prades i germà de l’anterior
+
* Joan, Comte de Prades i germa de l’anterior
  
 
Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.
 
Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.
  
−
El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dòna molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.
+
El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dona molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.
  
−
L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germà, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran encert, tant que altes instàncies de Castella li propongueren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa a la que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’això, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.
+
L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germa, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran acert, tant que altes instances de Castella li proposaren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’aixo, agarrà un cabaç ple i es diriguí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.
  
−
Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succeir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.
+
Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera sa opinio personal sobre qui podia succedir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.
  
−
Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil rodejaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia volgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.
+
Fallit el rei Martí en [[1410]], les ombres de la guerra civil envoltaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia vollgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.
  
−
Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.
+
Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalanans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.
  
−
==Compromissaris==
+
==Compromisaris==
 +
Cada estat nomenaria a tres compromisaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, després d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatoriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, apart d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.
  
−
Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.
+
El Regne d’Aragó, designà com a compromisaris:
  
−
El [[Regne d'Aragó]], designà com a compromissaris:
+
* L’Arquebisbe de [[Saragossa]]
−
 
 
−
* L'Arquebisbe de [[Saragossa]]
 
 
* [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig
 
* [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig
 
* [[Berenguer de Bardají]], lletrat
 
* [[Berenguer de Bardají]], lletrat
  
−
El [[Regne de Valéncia]], nomenà:
+
El Regne de Valéncia, nomenà:
  
−
* [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]]
+
* [[Frai Vicent Ferrer]], domínic i mestre en [[Teologia]]
−
* [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsult, germà de l’anterior
+
* [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsulte, germà de l’anterior
 
* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis
 
* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis
  
−
Els [[comtats catalans]], nomenaren:
+
El Principat de Catalunya, nomenà:
  
 
* L’Arquebisbe de [[Tarragona]]
 
* L’Arquebisbe de [[Tarragona]]
Llínea 55: Llínea 54:
 
* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis
 
* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis
  
−
Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].
+
Ans de reunir-se el Compromis, es produiren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon sustituit pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en cami coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convencer a       l´Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon sustituit en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].
  
 
==La votació==
 
==La votació==
 
[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]]
 
[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]]
−
Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.
+
Els compromisaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltràn, digué no haver tingut temps d’estudiar el cas, per haver sustituit a ultim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferràn). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Arago.
  
 
==Oposició==
 
==Oposició==
−
Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.
+
Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força alló que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebelt; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.
−
 
 
−
Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traïdor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es veu perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, també per vida.
 
−
 
 
−
El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorp, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell morí durant eixe temps.
 
  
−
N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.
+
Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traidor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es veé perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, tambe per vida.
  
−
==Cites==
+
El Rei [[Ferràn I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorb, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell mori durant eixe temps.
−
[[Archiu:Ccaspe2.jpg|thumb|250px|Acta del Compromís de Casp]]
 
  
−
L'Acta del Compromís de Casp, de [[6 de juny]] de [[1412]], està escrita en [[llengua valenciana]]. Lliteralment, podem llegir:
+
N’hi ha que dir, que el carrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.
−
 
 
−
{{Cita|...Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae.}}
 
−
 
 
−
* Acta notarial del 6 de juny de 1412 sobre el Compromís de Casp. Citada per [[Salvador Faus i Sabater]] en el seu llibre ''Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana'', pàg. 29 (Valéncia, 1994).
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Artícul en Cardona i Vives]
+
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Articul en Cardona i Vives]
−
{{Commonscat|Compromiso de Caspe}}
+
{{Commonscat|Compromís de Casp}}
  
 
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
−
[[Categoria:Història]]
+
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història d'Espanya]]
 
[[Categoria:Història d'Espanya]]
−
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
−
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 
 
[[Categoria:Reis]]
 
[[Categoria:Reis]]
 
[[Categoria:Història d'Aragó]]
 
[[Categoria:Història d'Aragó]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Compromís_de_Casp»