Llínea 5: |
Llínea 5: |
| En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]]. | | En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]]. |
| | | |
− | En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental. | + | En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental. |
| | | |
− | Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó. | + | Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó. |
| | | |
| ==Candidats== | | ==Candidats== |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| * Jaume, Comte d’Urgell | | * Jaume, Comte d’Urgell |
| * Ferran, Infant de Castella | | * Ferran, Infant de Castella |
− | * Lluis, Duc de Calabria | + | * Lluis, Duc de Calàbria |
| * Fadric, Comte de Lluna | | * Fadric, Comte de Lluna |
| * Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça | | * Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça |
− | * Joan, Comte de Prades i germa de l’anterior | + | * Joan, Comte de Prades i germà de l’anterior |
| | | |
| Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella. | | Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella. |
Llínea 29: |
Llínea 29: |
| Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succeir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis. | | Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succeir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis. |
| | | |
− | Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil voltaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia volgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret. | + | Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil rodejaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia volgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret. |
| | | |
| Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei. | | Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei. |
| | | |
| ==Compromissaris== | | ==Compromissaris== |
| + | |
| Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. | | Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. |
| | | |
− | El Regne d’Aragó, designà com a compromissaris: | + | El [[Regne d'Aragó]], designà com a compromissaris: |
| | | |
| * L'Arquebisbe de [[Saragossa]] | | * L'Arquebisbe de [[Saragossa]] |
Llínea 42: |
Llínea 43: |
| * [[Berenguer de Bardají]], lletrat | | * [[Berenguer de Bardají]], lletrat |
| | | |
− | El Regne de Valéncia, nomenà: | + | El [[Regne de Valéncia]], nomenà: |
| | | |
| * [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]] | | * [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]] |
Llínea 48: |
Llínea 49: |
| * [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis | | * [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis |
| | | |
− | Els comtats catalans, nomenaren: | + | Els [[comtats catalans]], nomenaren: |
| | | |
| * L’Arquebisbe de [[Tarragona]] | | * L’Arquebisbe de [[Tarragona]] |
Llínea 69: |
Llínea 70: |
| N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei. | | N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei. |
| | | |
− | ==Cita== | + | ==Cites== |
| [[Archiu:Ccaspe2.jpg|thumb|250px|Acta del Compromís de Casp]] | | [[Archiu:Ccaspe2.jpg|thumb|250px|Acta del Compromís de Casp]] |
| | | |