106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història:+ + − * És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició del estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions;+ − * A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme; − * És la fase acabada del [[socialisme]]. − * Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes. − == Història ==+ − {{principal|Història del comunisme}} − El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de l'història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes. − === La Primera Internacional ===+ − {{principal|Primera Internacional}}+ − La [[Primera Internacional]] (AIT) fon la primera organisació que reuní els [[sindicats]] i els [[partit polític|partits]] associats a la classe treballadora. Es fundà en [[Londres]] durant una reunió entre treballadors duta a terme en [[Saint Martin's Hall]]. El seu primer congrés es dugué a terme en l'any [[1866]] en [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]]. En [[1872]] la seua seu es trasllada des de Londres a [[Nova York]]. En el seu moment la Internacional arribà a contar en 1,2 millons de membres per tot lo món, encara que la seua gasseta oficial tenia una tirada de 8 millons. − En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre [[anarquisme i marxisme]].+ − L'AIT no s'ha de confondre en l'[[Associació Internacional dels Treballadors]] fundada en els anys [[1922]] i [[1923]] pels [[anarquistes]] i [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]].+ − + − {{principal|Segona Internacional}}+ − Després de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme|socialistes]] i [[laborisme|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − + − {{principal|Tercera Internacional}} − En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.+ − − En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]]. − − El [[15 de maig]] de [[1943]], despuix de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista. − − === Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa === − [[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de la Unió Soviètica]].]] − − La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal. − − A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en l'Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme|estalinista]], en [[Colectivisació en l'Unió Soviètica|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de [[Lenin]] fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»). − − === La Kominform === − En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]]. − −
Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '
[[File:Fallas2016 Plaza Virgen 14.jpg|thumb|right||<center>Mant de la Verge dels Desamparats en L'Ofrena.</center>]]
[[File:Plaça de la Verge despuix de l'ofrena 06.jpg|thumb|right||<center>Canastilles de flors en la Plaça de la Verge.</center>]]
L' '''Ofrena''' de flors dins de l'àmbit [[faller]] és la que es fa a la [[Mare de Deu]] durant la celebració de les [[Falles]] i és un dels elements principals de la festa de les [[Falles]], que es realisa dos dies abans de la seua culminació, el [[19 de març]].
L''''Ofrena''' és un dels aspectes més religiosos de les [[Falles]] de [[Valéncia]]. Es fa des de l'any [[1945]]. Els dies 17 i 18 de març, totes les falleres de les 386 [[comissions falleres]], en els millors trages d'indumentària tradicional valenciana i acompanyades per centenars de [[Banda de música|bandes de música]], fan provessó fins a la [[Plaça de la Verge]] per oferir un ram de [[clavell|clavells]] a la [[Mare de Deu]]. Les últimes [[falleres]] de cada [[comissió fallera]] en fer l'ofrena sempre són la [[Fallera Major]] Infantil i la Fallera Major, els màxims representants de la festa.
L'objectiu, és clar, és el de oferir les flors a la Mare de Deu. Les falleres donen el seu ram als vestidors de la [[Mare de Deu]], que és una colla de entre quinze i vint hòmens que van omplint el mant d'una gran image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que hi ha al mig de la plaça, d'uns dotze metros d'alçada, en la cara dirigida cap a les [[comissions falleres]] entrants. La flor predominant és el clavell (degut a la seua resistència a la calor, i els colors són sempre els mateixos, roig, blanc, rosat i en detalls de morat o blau. El disseny canvia tots els anys i d'acort a este clavell, les comissions estan coordinades per la [[Junta Central Fallera]], per a portar un determinat color i espècie de flor.
Moltes [[comissions falleres]] porten grans cistells i canastilles, en moltes varietats de flors que es deixen entre el Cadafalc de l'image i la font del [[Túria]].
Una vegada finalisada l'entrega dels rams les [[comissions falleres]] ixen de la plaça pel carrer de Cavallers i pel carrer del [[Palau de Benicarló]]. Si l'entrada a la plaça és solemne i emocionant, l'eixida és alegre i festiva.
Tanca l'ofrena el primer dia la [[Fallera Major]] Infantil de [[Valéncia]] i el segon dia la [[Fallera Major de Valéncia]].
=== La Segona Internacional ===
== Vore també ==
*[[Casal faller]]
*[[Comissió fallera]]
*[[Cort d'Honor]]
*[[Cordà]]
*[[Cremà]]
*[[Cridà]]
*[[Despertà]]
*[[Falla]]
*[[Fallera Major]]
*[[Fallera Major de Valéncia]]
*[[Falles]]
*[[Fòc d'artifici]]
*[[Fogueres]]
*[[Llibret]]
*[[Mascletà]]
*[[Ninot]]
*[[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]]
*[[Passacarrer]]
*[[Presentació]]
*[[Plantà]]
*[[Traca]]
=== La Tercera Internacional ===
== Enllaços externs ==
[[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]
* [https://www.levante-emv.com/fallas/2020/06/07/inventora-ofrenda-fallas-cumple-96/2018904.html?fbclid=IwAR0j38ekaHKDp3cOPwdmVd0aDJpPCjnyHmd9xmsi2IiKKXHvjzWtdCV26dY Història de l'ofrena de flors]
[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Comunisme| ]]