Concepte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:06 1 jun 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'la informació' a 'l'informació')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El concepte és l'abstracció intelectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona algun objecte, treball, etc.

Per mig dels conceptes comprenem el que una cosa és, siga colectiu o individual, o el que esta situació suposta, separant el que té de comú en atres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a atres coses i situacions té per això un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, perque es referixen a molts individus, coses, o situacions. És dir, el concepte universal és la forma o formalitat baix la que comprenem les coses i les situacions.

Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions en paraules, lo que fa possible construir els llenguages. Les paraules signifiquen conceptes universals.

Per mig del llenguage podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en qué els atres puguen comprendre el mateix, el coneiximent adquirix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està íntimament lligat a l'aprenentage, això significa que tots els elements, incloent llenguage i cultura, i l'informació percebida pels sentits que siga accessible al moment que una persona construïx el concepte d'alguna cosa o algú, influïxen en la conceptualisació. El coneiximent de l'experiència sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'atra banda, l'experiència sempre és subjectiva.

Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualisar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'inferir-los. En este cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder aludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que nos varen despertar la curiositat de conceptualisar això en concret. Per tant naix lo que es coneix com nom propi.

A l'efecte de la llògica, les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una classe universal formada per un únic individu o objecte, aixina és que per mig dels conceptes classifiquem les coses i ordenem el món.

Les relacions entre les paraules i els conceptes són complexes i variables, perque no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se en diverses paraules i formes d'expressió. L'expressió d'un mateix concepte pot variar de forma important segons la llengua en qué s'expresse.

En la seua màxima abstracció, quan no tenen contingut material alguns són conceptes formals. També se'ls nomena idees quan es pretén senyalar este caràcter universal com alguna cosa objectiu i no merament subjectiu.