Edició de «Constitució»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]] | [[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]] | ||
| − | Una '''constitució''' (del [[llatí]] ''constitutio'') és un text jurídic-polític, sorgit d'un | + | Una '''constitució''' (del [[llatí]] ''constitutio'') és un text jurídic-polític, sorgit d'un [[poder constituent]], que té el propòsit de constituir la [[separació de poders]], definint i creant els poders constituïts (llegislatiu, eixecutiu i judicial), que abans de la constitució estaven units o entremesclats, definix els seus respectius controls i equilibris (''checks and balances''), ademés és la llei fonamental d'un [[Estat]], en ranc superior al restant de les normes jurídiques, fonamentant (segons el normativisme) tot l'[[ordenament jurídic]], inclou el règim dels [[drets i llibertats]] dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política. |
En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders. | En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders. | ||