| L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix. | | L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix. |
| La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General. | | La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General. |