− | Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1463]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial. | + | Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1439]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1463]] per son germa i succesor [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial. |
| + | Inicialment es creu que fon construïda en l'intenció de ser el lloc de soterrament dels reis d'Aragó, pero finalment no fon aixina i fon cedida en l'any [[1535]], per [[Carles I d'Espanya|Carles I]] a Dª Mencia de mendoza, Marquesa de Zenete, com a panteó familiar. En el centre està el sepulcre en marbre dels marquesos de Zanete. |
| La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]]. | | La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]]. |