1776
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 109:
Llínea 109: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − === Drets humans ===+ + + +
→Govern i política
=== El nou mileni - sigle XXI ===
=== El nou mileni - sigle XXI ===
== Govern i política ==
== Govern i política ==
Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].
=== Poder eixecutiu ===
=== Poder eixecutiu ===
És eixercit pel president de la República, qui és elegit per [[vot (Eleccions)|vot popular]] directe, secret i universal per a un periodo de 4 anys. Entre les seues facultats del president està el nomenament dels presidents de les Institucions Autònomes, nomenament o destitució de [[Consell de Ministres|ministres i diplomàtics]] costarriquenys, vetar lleis, firmar decrets, indult de penes, assuet nacional i duel o luto nacional. La Presidència actual és ocupada per [[Rodrigo Chaves]], des del 8 de maig de 2022. Li acompanyen dos vicepresidents també elegits per vot popular: [[Stephan Brunner Neibig|Stephan Brunner]] i [[Mary Munive Angermüller|Mary Munive]], abdós també des del 8 de maig de 2022.
=== Poder llegislatiu ===
=== Poder llegislatiu ===
Recau en la [[Assamblea Llegislativa de Costa Rica]], la qual és un orgue unicameral en 57 diputats, encarregat d'aprovar, reformar o derogar lleis i decrets. Els llegisladors són elegits per [[vot (Eleccions)|vot popular]] directe, secret i universal durant un periodo de 4 anys i tenen caràcter provincial.
=== Poder judicial ===
=== Poder judicial ===
Està conformat per la [[Cort Suprema de Justícia de Costa Rica|Cort Suprema de Justícia]].
La Cort està composta per 22 magistrats electes per l'Assamblea Llegislativa durant un periodo de 8 anys.
Sobre la Cort Suprema de Justícia recau el nomenament dels Magistrats que conformen el [[Tribunal Suprem d'Eleccions]].
=== Poder electoral ===
=== Poder electoral ===
En Costa Rica les eleccions generals (president i diputats a l'Assamblea Llegislativa) són realisades cada quatre anys i les municipals (Alcaldes, Regidors, Síndic, Regidors de Districte i Intendents, a on corresponga elegir està última figura) des de 2016 es realisen cada 4 anys, pero sense coincidir en les eleccions generals (dos anys despuix d'estes), i són organisades pel [[Tribunal Suprem d'Eleccions de Costa Rica]], creat en 1949 per l'actual Constitució Política. El Tribunal Suprem d'Eleccions és l'Orgue Constitucional superior en matèria electoral i per lo tant responsable de l'organisació, direcció i vigilància dels actes relatius al [[sufragi]]. Goja d'independència en l'eixercite del seu comés.
==== Partits polítics ====
==== Partits polítics ====
Els partits en representació parlamentària en el país són (en orde alfabètic): [[Frente Amplio (Costa Rica)|Frente Amplio]], [[Liberación Nacional]], [[Partido Liberal Progresista (Costa Rica, 2016)|Liberal Progresista]], [[Partido Nueva República|Nueva República]], [[Partido Progreso Social Democrático|Progreso Social Democrático]] (en el govern) i [[Unidad Social Cristiana]]. En total hi ha 19 partits a escala nacional, 18 provincial i 55 cantonal per a un total de 161 partits polítics inscrits.
==== Índex de democràcia ====
==== Índex de democràcia ====
El [[Democracy Index]] (índex de democràcia) és la classificació elaborada per l'Unitat d'Inteligència de [[The Economist]], a través de la qual es pretén determinar el ranc de democràcia en 167 països.
Costa Rica és —junt en [[Uruguay]]— l'únic país de [[Llatinoamèrica]] considerat com una democràcia plena, ubicat entre els 20 millors sistemes democràtics de tot el planeta i alcançant elevades puntuacions en varis costs de l'estudi, superiors als de la majoria de països de la [[Unió Europea]].
=== Relacions exteriors ===
=== Relacions exteriors ===
Costa Rica és membre fundador de la [[Organisació de les Nacions Unides]], sosté [[relacions diplomàtiques]] en casi tots els països de [[Amèrica]] i [[Europa]]. En tres ocasions ha segut part del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]]: 1974-1975, 1997-1998 i 2008-2009. No és membre del [[Parlament Centroamericà]].
Costa Rica enfronta realitats molt distintes en les relacions diplomàtiques en els seus dos països veïns. La situació més complicada és la llarga disputa que sosté en [[Relaciones Costa Rica-Nicaragua|Nicaragua]] pel dret de navegació del [[Riu Sant Joan (Nicaragua)|Riu Sant Joan]]. En [[Relaciones Costa Rica-Panamà|Panamà]], abdós països tenen relacions cordials i amistoses, i una frontera oberta.
Les [[Relaciones Costa Rica-Estats Units|relaciones en Estats Units]], principal soci comercial, daten de 1851. El país ha segut visitat per sèt presidents d'Estats Units: [[Herbert Hoover|Hoover]] (1928), [[John F. Kennedy|Kennedy]] (1963), [[Lyndon Johnson|Johnson]] (1968), [[Ronald Reagan|Reagan]] (1982), [[George H. W. Bush|Bush]] (1989), [[Bill Clinton|Clinton]] (1997) i [[Obama]] (2013). Les [[Relaciones Costa Rica-Mèxic|relaciones en Mèxic]] daten de 1831 i en [[Relacions Brasil-Costa Rica|Brasil]] des de 1907. Les [[Relaciones Costa Rica-Cuba|relaciones en Cuba]] varen estar interrompudes per qüestions polítiques entre 1961 i 2009. L'embaixada en La Habana va ser reoberta en 2009, i en 2015 [[Luis Guillermo Solís]] es va convertir en el primer president en realisar una visita oficial a Cuba des de la ruptura de relacions. El país va deure enfrontar la [[crisis migratòria cubana de 2015-2016]], lo que va motivar el seu retir polític del [[SICA]], encara que va mantindre les seues responsabilitats comercials i econòmiques.
=== Seguritat ===
=== Seguritat ===
Despuix de la guerra civil de 1948, Costa Rica va abolir el seu eixèrcit l'1 de decembre d'eixe any, abolició que va ser perpetuada en l'artícul 12 de la [[Constitució Política de Costa Rica de 1949|Constitució Política de 1949]]. Este mateix artícul contempla la formació d'un eixèrcit ya siga per conveni continental o per a la defensa nacional, el qual sempre estarà subordinat al poder civil. Costa Rica conte, des de 1983, en una Llei de Neutralitat que l'inhibix de participar en conflictes bèlics de forma perpètua, activa i no armada, i en 2014 va aprovar una Llei de Proclamació de la Pau com a Dret Humà i de Costa Rica com a País Neutral, en la que establix que el país deu prendre una posició neutral en conflictes armats internacionals, ademés de que obliga a l'Estat a incloure dins dels seus programes educatius continguts que cultiven la cultura de pau.
La seguritat ciutadana del país recau en el [[Ministeri de Seguritat Pública de Costa Rica|Ministeri de Seguritat Pública]], el qual també és l'encarregat de la defensa de la sobirania nacional en cas de ser necessari, encara que la política exterior del país en cas de conflictes internacionals s'ha orientat cap al dret internacional. El Ministeri de Seguritat Pública està dividit en vàries Direccions: [[Força Pública de la República de Costa Rica|Força Pública]], Servici Nacional de Guardacostes, Vigilància Aérea, Policia de Control de Drogues, Escola Nacional de Policia, Armament, Reserva i Servicis de Seguritat Privada. Costa Rica destina el 0.69 % del Producte Intern Brut (29.240 millons de dólars), i el 0.03 % del presupost nacional, per a la seguritat nacional.
== Organisació territorial ==
== Organisació territorial ==
== Geografia ==
== Geografia ==