Edició de «Dansa de la Jota»

És un ritme i moviment que naix en terres valencianes i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot el mon l'accepta molt gustosament.

Estes dances apareixen a finals del [[segle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, de adorno esquerra, canvi a la dreta, adorno dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercamvi de posició entre les parelles, és a dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes on més llibertat existix, van a haver uns intercamvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gracia a la vistositat de la '''Jota'''.

== Bibliografia ==
* Oller, Mª Teresa; Marti, Enric: Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana. Servicio de Publicaciones [[Universitat Politecnica de Valéncia]]. [[Valéncia]] [[1998]]

[[Categoria:Dansa]]
[[Categoria:Musica Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Jota Valenciana (1913), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló.JPG   |thumb|left|250px|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]].</center>]]
+És un ritme i moviment que naix en terres valencianes i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot el mon l'accepta molt gustosament.
-La '''dansa de la jota''' és un ritme i moviment que naix en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]] i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament.
+Estes dances apareixen a finals del [[segle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, de adorno esquerra, canvi a la dreta, adorno dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercamvi de posició entre les parelles, és a dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes on més llibertat existix, van a haver uns intercamvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gracia a la vistositat de la '''Jota'''.
-Estes danses apareixen a finals del [[sigle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, varen haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gràcia a la vistositat de la '''Jota'''.
-La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina ([[Cofrents]]), la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres.
-== Orige ==
-Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV|sigles XIV]], [[sigle XV|XV]], [[sigle XVI|XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota.
-Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].
-{{Cita|L'arabiste i académic valencià de [[Carcaixent]], [[Julià Ribera i Tarragó]] (1858-1934), es pronuncia sobre l'orige de la jota, i basa la seua teoria en la paraula àrap "sotar" o "xotar" (saltar), segons el cant inventat pel musulmà valencià Ibn Jot ([[sigle XII]]) que fon expulsat a terres aragoneses i refugiat en [[Calatayut]]|''Els arrels dels regnes de Valéncia'' per [[Josep Lluís Alapont i Raga]]}}
-== Dits valencians ==
-* La jota naixqué en Valéncia, es crià en Aragó i Navarra li donà sentiment i cor.
-* La jota en Valéncia naixqué, Aragó la popularisà i Navarra la dignificà.
 == Bibliografia ==
+* Oller, Mª Teresa; Marti, Enric: Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana. Servicio de Publicaciones [[Universitat Politecnica de Valéncia]]. [[Valéncia]] [[1998]]
-* OLLER, Mª Teresa; MARTÍ, Enric. ''Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana''. Servicio de Publicaciones [[Universitat Politècnica de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[1998]]).
+[[Categoria:Dansa]]
+[[Categoria:Musica Valenciana]]
-== Enllaços externs ==
-* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jota_(m%C3%BAsica) La Jota en Wikipedia]
 [[Categoria:Cultura Valenciana]]
-[[Categoria:Dansa]]
-[[Categoria:Música Valenciana]]
-[[Categoria:Danses i balls valencians]]