Dansa de la Jota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'una Jota valenciana.

La dansa de la jota és un ritme i moviment que naix en terres valencianes i que s'expandix rapidament per tota la Península Ibèrica degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament.

Estes danses apareixen a finals del sigle XVIII, tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, varen haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gràcia a la vistositat de la Jota.

La jota valenciana recorda als balls de saló pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera (Tavernes de la Valldigna), la cofrentina (Cofrents), la moixentina (Moixent), del postiguet, la de Carlet o "u i dos", la de Villena, entre atres.

Orige[editar | editar còdic]

Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el Regne de Valéncia en els sigles XIV, XV, XVI, XVII i primera mitat del sigle XVIII (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en Aragó ni en el conjunt d'Espanya i la jota aragonesa apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del Palau del Real, Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any 1009 pel rei de Balansiya Abd Al-Aziz. Per a l'arabiste Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota.

Si la jota va nàixer en Valéncia és llògic pensar que els jornalers de Requena, Utiel i les seues comarques, que baixaven a la Ribera del Xúquer a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de Llíria i les terres del Túria a la sega de l'alfals, del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als Regnes d'Aragó i de Navarra.

Dits valencians[editar | editar còdic]

  • La jota naixqué en Valéncia, es crià en Aragó i Navarra li donà sentiment i cor.
  • La jota en Valéncia naixqué, Aragó la popularisà i Navarra la dignificà.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]