Diòcesis de Sogorp-Castelló
La Diòcesis de Sogorp-Castelló de l'Iglésia catòlica fon creada per decret de la Sagrada Congregació Consistorial en l'any 1960, d'acort en el Concordat entre la Santa Sèu i Espanya a partir d'un reajustament de llindanys entre les diòcesis de Valéncia-Sogorp-Tortosa.
Història
Entre els anys 1160 i 1168, el cavaller navarrés Pedro Ruiz de Azagra, es va convertir en senyor de Albarracín, i va desijar refundar la suposta antiga diòcesis de la zona, pero el Papa Adriano IV, donà l'Iglésia de la ciutat a la de Saragossa, decisió recolzada pel rei d'Aragó Alfons II el Cast, que també la donà ad aquella sèu. Pese ad això, Pedro Ruiz de Azagra, va tractar de fundar cadira episcopal en Albarracín. El bisbe de Saragossa, es va opondre a la creació d'este bisbat i va obtindre dictamen favorable de la Cúria Pontifícia, declarant a Albarracín subjecta a la sèu cesaraugustana. Pedro Ruiz de Azagra, va recórrer a l'arquebisbe de Toledo, que usant la facultat que havia otorgat el Papa Urbà II al primer arquebisbe de Toledo de nomenar bisbes en llocs que s'hagueren conquistat i ell creguera oportú, va concedir a Pedro Ruiz de Azagra, el seu desig. En 1172, Martín va jurar obediència al metropolità de Toledo, prenent cóm títul el de bisbe arcabricense, ya que durant la reconquista, no es fundaven noves diòcesis, sino que es procurava restablir les antigues.
Quatre anys més tart, en Albarracín era ya comú sentir que dita terra no va pertànyer a Arcàbria, sino a l'antiga diòcesis de Sogorp, recolzant-se en les antigues divisions territorials del rei Wamba. A conseqüència d'este fet, es va obligar al bisbe Martín a prendre el títul de bisbe de Sogorp i de la cadira d'Albarracín, encara que Sogorp no estava conquistada. El papa Gregori IX i el papa Inocenci IV, varen exhortar a la noblea castellana i a l'aragonesa per a que prengueren dita ciutat als moros. Quan es va conquistar Sogorp en 1245, la sèu episcopal es va traslladar d'Albarracín a Sogorp. Dos anys despuix el papa Inocenci IV, va ordenar que s'uniren les dos Iglésies.
Territori històric
Gràcies als pleits de la diòcesis de Sogorp-Albarracín en l'archidiòcesis de Tarragona, el papa Joan XXII va elevar la càtedra de Saragossa al ranc d'Archidiòcesis, donant-li per sufragànea la diòcesis de Sogorp-Albarracín.
Més tart, Sogorp-Albarracín, va tindre grans disputes territorials en la sèu de Valéncia, ya que esta alegava els seus drets sobre vàries Iglésies de Sogorp: la Vila d'Altura, Alpuente, Aras, Arcos, Andilla, Villahermosa del Río, Cortes, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso, Jérica i fins a 32 iglésies més, de les quals, Valéncia cobrava rendes, per la donació en 1245 per part del Rei Moro de Valéncia Zeit Abuzeit al rei Jaume I. El Bisbe de Valéncia Arnaldo de Peralta, va prendre a mà armada l'Iglésia de Sogorp i va tirar al Prelat sogorbí. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorp-Albarracín, encara que molts dels territoris ocupats, varen quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en 1953 any en el que es varen desprendre un grup de 22 iglésies que formaven un enclauament en la província de Castelló).
(Secció per completar)