Diferència entre les revisions de "Dia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|Duració d'un dia en la [[La Terra|Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].]]
+
[[Image:GreenwUhrWelt.jpg |thumb|right|400px|<center>Rellonge en les hores del dia</center>]]
Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse qeu tarda la [[La Terra|Terra]] des de que el sol està en el punt més alt sobre el horiçont hasda que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué el home- encara que el desenroll de la [[Astronomia]] ha mostrat que, dependent d ela referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o d etems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[Dia solar mig]], base del temps civil, que es vidiix en 24 hores, de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.
+
Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapsus que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre l'horisó fins a que torna a estar-ho. Se tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de l'[[astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que es gaste per a medir un gir, se tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[dia solar mig]], base del temps civil, que es dividix en 24 [[hora|hores]], de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.
  
 
== Dia solar mig ==
 
== Dia solar mig ==
És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
+
És el gastat per a tots els assunts quotidians. Se definix com el temps que emplea el [[Sol]] en culminar dos voltes consecutives en el meridià de l'observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
  
En la mateixa referència, el Sol, se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, lapse que demora la Tera en son moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, n any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
+
En la mateixa referència, el [[Sol]], se té l'[[any tropical]] o any tròpic, temps que demora la [[Terra]] en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, un any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
  
 
== Dia sidèreu ==
 
== Dia sidèreu ==
També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits sucesius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià.
+
També dit un dia sideral, és el temps entre dos trànsits successius de l'[[equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el temps entre dos culminacions succesives d'una [[estrela]] en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] travessa el seu meridià.
  
En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en tron al seu eix respete al Sol, pero respecte a els estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficent bona del valor del dia sidèreu
+
En un any tròpic la [[terra]] dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al [[Sol]], pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu
  
 
* 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
 
* 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
 
* 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
 
* 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
  
El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
+
El dia sidèreu resulta ser una miqueta manco de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
  
En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem la hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
+
En astronomia observacional s'usa el temps sidèreu. Suponem que hui alineem una [[estrela]] i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
  
Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
+
Per una atra part, s'ha de distinguir entre el periodo de rotació de la [[Terra]] respecte a les [[estreles]] i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser l'equinocci mig un punt mòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
  
== Dia com a concepte contraposat a nit ==
+
== Dia com a concepte contrapost a nit ==
També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que vasde la eixida del Sol a el seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
+
També es coneix com a dia, de manera genèrica, al temps que va des de l'eixida del [[Sol]] al seu ocàs. La refracció en l'atmòsfera terrestre motiva que es veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
  
 
== Dies de la semana ==
 
== Dies de la semana ==
En el [[calendari gregorià]], un dia és la sèptima part d'una [[semana]]. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]].
+
En el [[calendari gregorià]], un dia és la sèptima part d'una [[semana]]. Cada dia d'una [[semana]] té nom diferents, consecutiu i cíclic: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]].
  
== Veja's també ==
+
== Vore també ==
* [[Crepúscul]]
 
 
* [[Calendari]]
 
* [[Calendari]]
* [[Equació de temps]]
 
 
* [[Data]]
 
* [[Data]]
 
* [[Semana]]
 
* [[Semana]]
  
 
+
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Day}}
 +
{{DGLV|Dia}}
  
 
[[Categoria:Unitats de temps]]
 
[[Categoria:Unitats de temps]]

Última revisió del 11:27 17 set 2022

Rellonge en les hores del dia

Se nomena dia (del llatí dies), al lapsus que tarda la Terra des de que el sol està en el punt més alt sobre l'horisó fins a que torna a estar-ho. Se tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de l'astronomia ha mostrat que, dependent de la referència que es gaste per a medir un gir, se tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al Sol i el segon pren com a referència a les estreles-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a dia solar mig, base del temps civil, que es dividix en 24 hores, de 60 minuts, de 60 segons, i dura, per tant, 86.400 segons.

Dia solar mig[editar | editar còdic]

És el gastat per a tots els assunts quotidians. Se definix com el temps que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià de l'observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.

En la mateixa referència, el Sol, se té l'any tropical o any tròpic, temps que demora la Terra en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, un any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.

Dia sidèreu[editar | editar còdic]

També dit un dia sideral, és el temps entre dos trànsits successius de l'equinocci mig o, de manera equivalent, és el temps entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el Punt Àries travessa el seu meridià.

En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al Sol, pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu

  • 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
  • 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.

El dia sidèreu resulta ser una miqueta manco de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.

En astronomia observacional s'usa el temps sidèreu. Suponem que hui alineem una estrela i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.

Per una atra part, s'ha de distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser l'equinocci mig un punt mòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.

Dia com a concepte contrapost a nit[editar | editar còdic]

També es coneix com a dia, de manera genèrica, al temps que va des de l'eixida del Sol al seu ocàs. La refracció en l'atmòsfera terrestre motiva que es veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.

Dies de la semana[editar | editar còdic]

En el calendari gregorià, un dia és la sèptima part d'una semana. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i dumenge.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons