Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  11:17 21 feb 2018
m
Text reemplaça - 'davall' a 'devall'
Llínea 5: Llínea 5:     
== Primers anys ==
 
== Primers anys ==
Els orígens de '''Diego de Almagro'''  permaneixen  foscs. Va nàixer en [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li van llevar l'infant i ho van traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els 4 anys va tornar a [[Almagro]], estant davall la tutela d'un tio seu cridat Hernán Gutiérrez fins als 15 anys, quan per causa de la durea del seu tio es va escapar de casa. Es va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou espós, per a avisar-li del que ocorre i que se n'aniria a recórrer el món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de pa i unes monedes i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.
+
Els orígens de '''Diego de Almagro'''  permaneixen  foscs. Va nàixer en [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li van llevar l'infant i ho van traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els 4 anys va tornar a [[Almagro]], estant devall la tutela d'un tio seu cridat Hernán Gutiérrez fins als 15 anys, quan per causa de la durea del seu tio es va escapar de casa. Es va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou espós, per a avisar-li del que ocorre i que se n'aniria a recórrer el món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de pa i unes monedes i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.
    
Després se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].
 
Després se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].
Llínea 72: Llínea 72:  
Sense or i en tan belicosos naturals, almagro a soles va pensar a tornar al [[Perú]]. Entre l'alternativa de tornar a travessar la cordillera, o dirigir-se pel desert, es va decidir per la segona opció. En un acte de reconeiximent al sacrifici fet pels seus hòmens en l'expedició, i que no van ser recompensats en l'ilusori or d'esta regió, va decidir perdonar els deutes que els seus soldats havien contret en ell, destruint totes les escritures que els comprometien.
 
Sense or i en tan belicosos naturals, almagro a soles va pensar a tornar al [[Perú]]. Entre l'alternativa de tornar a travessar la cordillera, o dirigir-se pel desert, es va decidir per la segona opció. En un acte de reconeiximent al sacrifici fet pels seus hòmens en l'expedició, i que no van ser recompensats en l'ilusori or d'esta regió, va decidir perdonar els deutes que els seus soldats havien contret en ell, destruint totes les escritures que els comprometien.
   −
El camí pel desert de [[Atacama]] fon tan terrible com la travessia per la cordillera: dies cremants i nits gelades, l'hostilitat dels indígenes, sense  contar en l'escassea d'aigua i aliment, pero de totes maneres se li va considerar millor que la travessia pels Andes. Van eixir en grups chicotets de no més de 10 hòmens fent jornades de 20 [[kilómetro|km]] cada dia. Durant el dia es refugiaven davall l'ombra dels tamarucs, en la [[Pampa del Tamarugal]] i de nit, caminaven.
+
El camí pel desert de [[Atacama]] fon tan terrible com la travessia per la cordillera: dies cremants i nits gelades, l'hostilitat dels indígenes, sense  contar en l'escassea d'aigua i aliment, pero de totes maneres se li va considerar millor que la travessia pels Andes. Van eixir en grups chicotets de no més de 10 hòmens fent jornades de 20 [[kilómetro|km]] cada dia. Durant el dia es refugiaven devall l'ombra dels tamarucs, en la [[Pampa del Tamarugal]] i de nit, caminaven.
    
Per a posar-se a cobert d'una sorpresa ya que el Perú cremava en una rebelió general contra Pizarro, Francisco Noguerol d'Ulloa es va fer a la mar i va desembarcar en el "caserio" com a protecció alvançada dels expedicionaris permaneixent 18 dies i despuix tornant per terra a Arequipa al febrer de [[1537]], en la pèrdua consignada  d'un home, Francisco de Valdés que va morir ofegat en un riu. Tal fon l'estat físic en que van arribar Alamgro i els seus seguidors que des de llavors se'ls va cridar els ''"trencats de Chile"'' als que vingueren d'eixes terres. Només s'atreviria a anar a conquistar eixes terres 4 anys més tart, [[Pedro de Valdivia]].
 
Per a posar-se a cobert d'una sorpresa ya que el Perú cremava en una rebelió general contra Pizarro, Francisco Noguerol d'Ulloa es va fer a la mar i va desembarcar en el "caserio" com a protecció alvançada dels expedicionaris permaneixent 18 dies i despuix tornant per terra a Arequipa al febrer de [[1537]], en la pèrdua consignada  d'un home, Francisco de Valdés que va morir ofegat en un riu. Tal fon l'estat físic en que van arribar Alamgro i els seus seguidors que des de llavors se'ls va cridar els ''"trencats de Chile"'' als que vingueren d'eixes terres. Només s'atreviria a anar a conquistar eixes terres 4 anys més tart, [[Pedro de Valdivia]].
107 119

edicions

Menú de navegació