Canvis

Almagro va treballar per algun temps en [[Vasco Núñez de Balboa]], en eixe temps encarregat d'Acla, que en els materials de l'expedició d'Espinosa volia construir un barco, desmontar-ho i reconstruir-ho en el Mar del Sur ([[oceà Pacífico|el Pacífic]]). No obstant, segons les dades obtingudes, no hi ha indicis que participara en l'expedició de Balboa i és més provable que tornara a Darién.

Almagro va treballar per algun temps en [[Vasco Núñez de Balboa]], en eixe temps encarregat d'Acla, que en els materials de l'expedició d'Espinosa volia construir un barco, desmontar-ho i reconstruir-ho en el Mar del Sur ([[oceà Pacífico|el Pacífic]]). No obstant, segons les dades obtingudes, no hi ha indicis que participara en l'expedició de Balboa i és més provable que tornara a Darién.

Espinosa va decidir realisar una nova expedició, partint al decembre en 200 hòmens, entre els que estava un ya recuperat Almagro, i Francisco Pizarro, el qual per primera vegada tenia el títul de capità. En esta expedició, que va durar 14 mesos, es va trobar en el pare [[Hernando de Luque]] a qui ya coneixia anteriorment. Encara que la famosa societat entre els tres no estava encara realisada, ya es demostraven confiança i amistat. Va prendre part en les incursions, fundacions i conquistes desenrollades en el golf de Panamà, participant novament en una de les expedicions d'Espinosa, que es transportava en dos barcos de Balboa. De Almagro en esta expedició només se sap que va servir com a testic  en llistes, que en cada acontenyiment relacionat en indígenes, feya alçar Espinosa. Va permanéixer en l'acabada de fundar ciutat Santa Maria l'Antiga del Darién, ajudant a poblar-la. Durant quatre anys no va participar de noves expedicions, ocupant el seu temps en l'administració dels seus bens i els de [[Pizarro]].  

Espinosa va decidir realisar una nova expedició, partint al decembre en 200 hòmens, entre els que estava un ya recuperat Almagro, i Francisco Pizarro, el qual per primera vegada tenia el títul de capità. En esta expedició, que va durar 14 mesos, es va trobar en el pare [[Hernando de Luque]] a qui ya coneixia anteriorment. Encara que la famosa societat entre els tres no estava encara realisada, ya es demostraven confiança i amistat. Va prendre part en les incursions, fundacions i conquistes desenrollades en el golf de Panamà, participant novament en una de les expedicions d'Espinosa, que es transportava en dos barcos de Balboa. De Almagro en esta expedició a soles se sap que va servir com a testic  en llistes, que en cada acontenyiment relacionat en indígenes, feya alçar Espinosa. Va permanéixer en l'acabada de fundar ciutat Santa Maria l'Antiga del Darién, ajudant a poblar-la. Durant quatre anys no va participar de noves expedicions, ocupant el seu temps en l'administració dels seus bens i els de [[Pizarro]].  

Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro  el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.

Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro  el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.

El territori que l'Alvançat  esperava trobar ple de riquees no complia ni les seues més mínimes expectatives, lo que li va causar una gran desilusió, per lo que cosa va decidir enviar una columna de 70 ginets i 20 infants dirigida per [[Gómez d'Alvarado]] pera que explorara el sur del territori. Quan la columna va arribar al riu [[Itata]], va tindre lloc en [[Reynogüelén]] el primer enfrontament entre els espanyols i els [[mapute]]s, en el que la superioritat de les armes i la sorpresa pels cavalls va permetre una  fàcil victòria espanyola enfront d'indis molt guerrers, que es van espantar al vore l'home montat a cavall com si foren abdós un sol ser. Açò no seria més que una mera escaramussa en la futura i llarga  [[Guerra d'Arauco]] que iniciaria [[Pedro de Valdivia]]. Almagro al tindre estes notícies, va sospesar la situació i va decidir no proseguir cap al sur.

El territori que l'Alvançat  esperava trobar ple de riquees no complia ni les seues més mínimes expectatives, lo que li va causar una gran desilusió, per lo que cosa va decidir enviar una columna de 70 ginets i 20 infants dirigida per [[Gómez d'Alvarado]] pera que explorara el sur del territori. Quan la columna va arribar al riu [[Itata]], va tindre lloc en [[Reynogüelén]] el primer enfrontament entre els espanyols i els [[mapute]]s, en el que la superioritat de les armes i la sorpresa pels cavalls va permetre una  fàcil victòria espanyola enfront d'indis molt guerrers, que es van espantar al vore l'home montat a cavall com si foren abdós un sol ser. Açò no seria més que una mera escaramussa en la futura i llarga  [[Guerra d'Arauco]] que iniciaria [[Pedro de Valdivia]]. Almagro al tindre estes notícies, va sospesar la situació i va decidir no proseguir cap al sur.

Sense or i en tan belicosos naturals, almagro només va pensar a tornar al [[Perú]]. Entre l'alternativa de tornar a travessar la cordillera, o dirigir-se pel desert, es va decidir per la segona opció. En un acte de reconeiximent al sacrifici fet pels seus hòmens en l'expedició, i que no van ser recompensats en l'ilusori or d'esta regió, va decidir perdonar els deutes que els seus soldats havien contret en ell, destruint totes les escritures que els comprometien.

Sense or i en tan belicosos naturals, almagro a soles va pensar a tornar al [[Perú]]. Entre l'alternativa de tornar a travessar la cordillera, o dirigir-se pel desert, es va decidir per la segona opció. En un acte de reconeiximent al sacrifici fet pels seus hòmens en l'expedició, i que no van ser recompensats en l'ilusori or d'esta regió, va decidir perdonar els deutes que els seus soldats havien contret en ell, destruint totes les escritures que els comprometien.

El camí pel desert de [[Atacama]] fon tan terrible com la travessia per la cordillera: dies cremants i nits gelades, l'hostilitat dels indígenes, sense  contar en l'escassea d'aigua i aliment, pero de totes maneres se li va considerar millor que la travessia pels Andes. Van eixir en grups chicotets de no més de 10 hòmens fent jornades de 20 [[kilómetro|km]] cada dia. Durant el dia es refugiaven davall l'ombra dels tamarucs, en la [[Pampa del Tamarugal]] i de nit, caminaven.

El camí pel desert de [[Atacama]] fon tan terrible com la travessia per la cordillera: dies cremants i nits gelades, l'hostilitat dels indígenes, sense  contar en l'escassea d'aigua i aliment, pero de totes maneres se li va considerar millor que la travessia pels Andes. Van eixir en grups chicotets de no més de 10 hòmens fent jornades de 20 [[kilómetro|km]] cada dia. Durant el dia es refugiaven davall l'ombra dels tamarucs, en la [[Pampa del Tamarugal]] i de nit, caminaven.

En [[1535]], l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]] ho va recompensar en la [[governació de Nova Toledo]], governació que comprenia des del llímit de la governació de Pizarro i 200 llegues al sur, i el títul d'Alvançat en les terres més allà del [[llac Titicaca]].  

En [[1535]], l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]] ho va recompensar en la [[governació de Nova Toledo]], governació que comprenia des del llímit de la governació de Pizarro i 200 llegues al sur, i el títul d'Alvançat en les terres més allà del [[llac Titicaca]].  

A la seua tornada al Perú, en [[1537]], Almagro va ocupar la ciutat del [[Cuzco]], i en la [[batalla d'Abancay]], el [[12 de juny]] de [[1537]], fent presoners a [[Hernando Pizarro|Hernando]] i [[Gonzalo Pizarro]], per considerar que pertanyia a la seua governació. [[Francisco Pizarro]] va negociar en Alamagro el bandeig dels seus germans, pero en realitat Pizarro només buscava guanyar temps i d'alguna manera impondre-se davant de la voluntat del rei que ordenava que el [[Cuzco]] era propietat de Almagro. Pizarro sentint-se refermat, llunt de complir en l'acort li va donar el comandament de les tropes als seus germans. alamgro es trobava malalt al moment de la traïció de l'acort i va donar el comandament a Rodrigo Orgóñoz i els almagristes van ser derrotats en l'abril de 1538 en la [[batalla de les Salinas]], en esta mateixa batalla va morir el lleal Gonzalo Calvo de Barrientos, el desorellat de Pizarro. Fet presoner, Alamgro fon humiliat per [[Hernando Pizarro]] i li va denegar la seua apelació al rei. alamgro sentint-se perdut llavors va suplicar per la seua vida, a lo que va respondre [[Hernando Pizarro]] dient:

A la seua tornada al Perú, en [[1537]], Almagro va ocupar la ciutat del [[Cuzco]], i en la [[batalla d'Abancay]], el [[12 de juny]] de [[1537]], fent presoners a [[Hernando Pizarro|Hernando]] i [[Gonzalo Pizarro]], per considerar que pertanyia a la seua governació. [[Francisco Pizarro]] va negociar en Alamagro el bandeig dels seus germans, pero en realitat Pizarro a soles buscava guanyar temps i d'alguna manera impondre-se davant de la voluntat del rei que ordenava que el [[Cuzco]] era propietat de Almagro. Pizarro sentint-se refermat, llunt de complir en l'acort li va donar el comandament de les tropes als seus germans. alamgro es trobava malalt al moment de la traïció de l'acort i va donar el comandament a Rodrigo Orgóñoz i els almagristes van ser derrotats en l'abril de 1538 en la [[batalla de les Salinas]], en esta mateixa batalla va morir el lleal Gonzalo Calvo de Barrientos, el desorellat de Pizarro. Fet presoner, Alamgro fon humiliat per [[Hernando Pizarro]] i li va denegar la seua apelació al rei. alamgro sentint-se perdut llavors va suplicar per la seua vida, a lo que va respondre [[Hernando Pizarro]] dient:

{{cita|Sou cavaller i teniu un nom ilustre; no mostreu flaquea; em maravelle que un home  del vostre ànim tema tant a la mort. Confesseu-vos perque la vostra mort no té remei.}}

{{cita|Sou cavaller i teniu un nom ilustre; no mostreu flaquea; em maravelle que un home  del vostre ànim tema tant a la mort. Confesseu-vos perque la vostra mort no té remei.}}