Canvis

== Primers anys ==

== Primers anys ==

Els orígens de '''Diego de Almagro'''  permaneixen  foscs. Va nàixer en [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li van llevar l'infant i ho van traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a després ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els 4 anys va tornar a [[Almagro]], estant davall la tutela d'un tio seu cridat Hernán Gutiérrez fins als 15 anys, quan per causa de la durea del seu tio es va escapar de casa. Es va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou espós, per a avisar-li del que ocorre i que se n'aniria a recórrer el món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de pa i unes monedes i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.

Els orígens de '''Diego de Almagro'''  permaneixen  foscs. Va nàixer en [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li van llevar l'infant i ho van traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els 4 anys va tornar a [[Almagro]], estant davall la tutela d'un tio seu cridat Hernán Gutiérrez fins als 15 anys, quan per causa de la durea del seu tio es va escapar de casa. Es va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou espós, per a avisar-li del que ocorre i que se n'aniria a recórrer el món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de pa i unes monedes i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.

Després se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].

Després se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].

Allí té notícies d'un regne situat en el sur, cridat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], van revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.  

Allí té notícies d'un regne situat en el sur, cridat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], van revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.  

En [[1529]], després de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar [[Pizarro]] la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i [[Pizarro]] en [[1532]], van iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, després d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], van partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

En [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar [[Pizarro]] la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i [[Pizarro]] en [[1532]], van iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], van partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

== Conquista del Perú ==

== Conquista del Perú ==

Els espanyols més alguns indis parcers van començar a sortejar les primeres altures de la cordillera dels [[Andes]]. En el seu alvanç per la cordillera, els expedicionaris van patir moltes penalitats, ya que caminaven esgotats pel fret i la congelació de les seues mans i peus, i per la dificultat d'un sol ple de cudols chicotets, de borts esmolats, que els destruïen les soles de les sabates i les ferradures als cavalls. El gèlit clima de la cordillera va matar a gran part dels indis indis parcers que van començar a deixar en la ruta com un senda de mort, puix no tenien la roba adequada i caminaven a peu nu, i a alguns dels espanyols, quan es llevaven les botes, se'ls caurien  els congelats dits dels peus. La tradició diu que fon pel cridat hui [[Pas de San Francisco]] per on Almagro va realisar la seua trist travessia. Les penúries van aumentar a l'internar-se per eixe paisage gelat, inhòspit i silenciós, arribant inclús a detindre l'alvanç per falta d'ànims.

Els espanyols més alguns indis parcers van començar a sortejar les primeres altures de la cordillera dels [[Andes]]. En el seu alvanç per la cordillera, els expedicionaris van patir moltes penalitats, ya que caminaven esgotats pel fret i la congelació de les seues mans i peus, i per la dificultat d'un sol ple de cudols chicotets, de borts esmolats, que els destruïen les soles de les sabates i les ferradures als cavalls. El gèlit clima de la cordillera va matar a gran part dels indis indis parcers que van començar a deixar en la ruta com un senda de mort, puix no tenien la roba adequada i caminaven a peu nu, i a alguns dels espanyols, quan es llevaven les botes, se'ls caurien  els congelats dits dels peus. La tradició diu que fon pel cridat hui [[Pas de San Francisco]] per on Almagro va realisar la seua trist travessia. Les penúries van aumentar a l'internar-se per eixe paisage gelat, inhòspit i silenciós, arribant inclús a detindre l'alvanç per falta d'ànims.

El conquistador, preocupat per la sort dels seus hòmens, va encapçalar junt en atres vint ginets un grup d'avançada, que va travessar la cordillera i després de cavalcar tres dies sancers, van arribar a la vall de [[Copiapó]] (en eixe llavors Copayapu), arreplegant els quemejars que li van suministrar els indígenes que va enviar immediatament per a socors dels seus hòmens.

El conquistador, preocupat per la sort dels seus hòmens, va encapçalar junt en atres vint ginets un grup d'avançada, que va travessar la cordillera i despuix de cavalcar tres dies sancers, van arribar a la vall de [[Copiapó]] (en eixe llavors Copayapu), arreplegant els quemejars que li van suministrar els indígenes que va enviar immediatament per a socors dels seus hòmens.

=== Reconeiximent del territori ===

=== Reconeiximent del territori ===

El camí pel desert de [[Atacama]] fon tan terrible com la travessia per la cordillera: dies cremants i nits gelades, l'hostilitat dels indígenes, sense  contar en l'escassea d'aigua i aliment, pero de totes maneres se li va considerar millor que la travessia pels Andes. Van eixir en grups chicotets de no més de 10 hòmens fent jornades de 20 [[kilómetro|km]] cada dia. Durant el dia es refugiaven davall l'ombra dels tamarucs, en la [[Pampa del Tamarugal]] i de nit, caminaven.

El camí pel desert de [[Atacama]] fon tan terrible com la travessia per la cordillera: dies cremants i nits gelades, l'hostilitat dels indígenes, sense  contar en l'escassea d'aigua i aliment, pero de totes maneres se li va considerar millor que la travessia pels Andes. Van eixir en grups chicotets de no més de 10 hòmens fent jornades de 20 [[kilómetro|km]] cada dia. Durant el dia es refugiaven davall l'ombra dels tamarucs, en la [[Pampa del Tamarugal]] i de nit, caminaven.

Per a posar-se a cobert d'una sorpresa ya que el Perú cremava en una rebelió general contra Pizarro, Francisco Noguerol d'Ulloa es va fer a la mar i va desembarcar en el "caserio" com a protecció alvançada dels expedicionaris permaneixent 18 dies i després tornant per terra a Arequipa al febrer de [[1537]], en la pèrdua consignada  d'un home, Francisco de Valdés que va morir ofegat en un riu. Tal fon l'estat físic en que van arribar Alamgro i els seus seguidors que des de llavors se'ls va cridar els ''"trencats de Chile"'' als que vingueren d'eixes terres. Només s'atreviria a anar a conquistar eixes terres 4 anys més tart, [[Pedro de Valdivia]].

Per a posar-se a cobert d'una sorpresa ya que el Perú cremava en una rebelió general contra Pizarro, Francisco Noguerol d'Ulloa es va fer a la mar i va desembarcar en el "caserio" com a protecció alvançada dels expedicionaris permaneixent 18 dies i despuix tornant per terra a Arequipa al febrer de [[1537]], en la pèrdua consignada  d'un home, Francisco de Valdés que va morir ofegat en un riu. Tal fon l'estat físic en que van arribar Alamgro i els seus seguidors que des de llavors se'ls va cridar els ''"trencats de Chile"'' als que vingueren d'eixes terres. Només s'atreviria a anar a conquistar eixes terres 4 anys més tart, [[Pedro de Valdivia]].

== Guerra Civil i Mort ==

== Guerra Civil i Mort ==

Fon eixecutat el [[8 de juliol]] d'eixe mateix any, en la presó per estrangulació de torniquet i el seu cadàver decapitat en la Plaça Major de Cuzco. Malgarida, el seu fidel serventa de color, va prendre el cadàver del seu amo i ho va soterrar en l'Iglésia de la Mercé en el [[Cuzco]].

Fon eixecutat el [[8 de juliol]] d'eixe mateix any, en la presó per estrangulació de torniquet i el seu cadàver decapitat en la Plaça Major de Cuzco. Malgarida, el seu fidel serventa de color, va prendre el cadàver del seu amo i ho va soterrar en l'Iglésia de la Mercé en el [[Cuzco]].

El seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]] va intentar venjar son pare; no obstant, [[Francisco Pizarro]] va morir en el palau de [[Llima]] en [[1541]] a les mans de Juan de Rada,  [[Hernando Pizarro]] va anar a [[Espanya]] a justificar la seua conducta davant del rei i fon empresonat per més de 20 anys en la fortalesa de [[Medina del Camp]], [[Gonzalo Pizarro]] va morir decapitat després de patir la derrota a les mans del Llicenciat. [[Pedro de la Gasca]] el 9 d'abril de [[1548]], capitanejat per [[Pedro de Valdivia]] en contra de l'almagrista [[Francisco de Carvajal]] en la [[Batalla de Jaquijahuara]].  

El seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]] va intentar venjar son pare; no obstant, [[Francisco Pizarro]] va morir en el palau de [[Llima]] en [[1541]] a les mans de Juan de Rada,  [[Hernando Pizarro]] va anar a [[Espanya]] a justificar la seua conducta davant del rei i fon empresonat per més de 20 anys en la fortalesa de [[Medina del Camp]], [[Gonzalo Pizarro]] va morir decapitat despuix de patir la derrota a les mans del Llicenciat. [[Pedro de la Gasca]] el 9 d'abril de [[1548]], capitanejat per [[Pedro de Valdivia]] en contra de l'almagrista [[Francisco de Carvajal]] en la [[Batalla de Jaquijahuara]].  

El més total descrèdit va sumir a les terres de Chile (Chili o Chilli), associant-se el seu nom al fracàs, aixina seria fins a [[1540]] que [[Pedro de Valdivia]] revisant algunes notes de Almagro, li va donar un gran valor agronòmic a [[Chile]] i va decidir realisar la seua conquiste.

El més total descrèdit va sumir a les terres de Chile (Chili o Chilli), associant-se el seu nom al fracàs, aixina seria fins a [[1540]] que [[Pedro de Valdivia]] revisant algunes notes de Almagro, li va donar un gran valor agronòmic a [[Chile]] i va decidir realisar la seua conquiste.