Diferència entre les revisions de "Dmitar Mrnjavčević"
m |
m |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Floruit]] | | lloc_mort = [[Floruit]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Dmitar Mrnjavčević''' ( | + | '''Dmitar Mrnjavčević''' ([[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]]. |
| − | Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book|author1=Dragoslav Srejović|author2=Slavko Gavrilović|author3=Alvenc M. Ćirković|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj|year=1982|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn|Fostikov|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn|Fostikov|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn|Fostikov|2002}} | + | Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa|Ragusa]] a finals de [[juliol]] de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book|author1=Dragoslav Srejović|author2=Slavko Gavrilović|author3=Alvenc M. Ćirković|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj|year=1982|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. |
| + | |||
| + | En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn|Fostikov|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn|Fostikov|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. | ||
| + | |||
| + | Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn|Fostikov|2002}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 16:19 15 dec 2019
| Dmitar Mrnjavčević | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Sèrbia | ||
| Ocupació: | Noble | ||
| Naiximent: | 1376 | ||
| Lloc de naiximent: | Floruit | ||
| Defunció: | 1407 | ||
| Lloc de defunció: | Floruit | ||
Dmitar Mrnjavčević (1376-1407), conegut en la poesia èpica com Dmitar Kraljević (Дмитар Краљевић), va ser un noble serbi, membre de la família Mrnjavčević, que va servir al Regne d'Hongria. Era el fill de Vukašin Mrnjavčević i germà de Marko i Andrijaš. És un personage de la poesia èpica sèrbia.
Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de Skopie (en l'actual República de Macedònia) en 1376-1377. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el sultà Bayezid I en l'hivern de 1393-1394 i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en Ragusa a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.[1] Després de la batalla de Rovine, els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare.
En els anys 1399 i 1400 Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del rei d'Hongria.[2] Apareix novament en decembre de 1402 i març de 1403, com dominus Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei Segismundo, en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.[2] Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran župa de Zărand, i va ser nomenat castellà de la ciutat de Világos (Şiria) per Segismundo a principis de 1402.
Va morir despuix del 30 de juny de 1407 i abans de 1410, provablement durant les lluites de 1409, en el bando del déspota Esteban Lazarević, contra el germà de Lazarević, Vuk, i el Imperi otomà. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la família Gučetić.[2]
Referències
- ↑ (1982) Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371), Srpska književna zadruga.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fostikov, 2002.