Douglas A-4 skyhawk

A-4B Skyhawk que intervingue en la Guerra de les Malvines

El Douglas A-4 Skyhawk es un avio d'atac a terra encapacitat per a operar des de portaavions dissenyat en els anys 1950 per a l'armadai el cos de marines dels Estats Units. El skyhawk, un avio en ala en deltapropulsat per un turborreactor, fon produit per la companyia McDonnell Douglas. Cinquanta anys despres del seu primer vol, i havent jugatpapers clau en la Guerra de Vietnam, la Guerra del Yom Kippur, i la Guerra de les Malvines, alguns dels casi 3.000 Skyhawks produits encara estan en servicien varies armes aerees del mon.

Desenroll

Archiu:XA4D-1.jpg

El prototip XA4D-1 en 1954.

El skyhawk fon dissenyat per Ed Heinemann de Douglas Aircraft Company en resposta a una convocatoria de l'armada dels Estats Units d'un jet d'atac per a reemplaçar als antics A-1 Skyraider. Heinemann optà per un disseny en el que se reduira al minim el seu tamany, pes i complexitat. El resultat fon una aeronau que pesava soles la mitat de l'especificacio de pesque havia donat la marina. Tenia una ala tan compacta que no necessita ser plegat per al seu transport en portaavions.

Prototip

El prototip XA4D-1 apareixque en 1954. L'avio establi el disseny estandart dels avions de despres de la Segona Guerra Mundial en una ala delta baixa , tren d'aterrisage tricicle, i un nomes turborreactor en la part trassera del fuselage, en dos preses d'aire en els costats del fuselage. La coa es de disseny cruciforme, en un estabilisador horisontal montat sobre el fuselage. L'armament se componía de dos canons Colt Mk 12 de 20 mm, un en cada arraïl alar, en 200 cartuijos per arma, ademes d'una gran varietat de bombes, coets i missils transportats en un punt de fixacio baix el fuselage central i dos baix de cada ala (originalment un per ala, dos mes tart).

Produccio

Lo que se produi en la segona fase fon l'A4D-1. El disseny de l'A-4 es un bon eixemple de la senzillea com virtut. L'eleccio d'una ala delta, per eixemple, la velocitat i maniobrabilitat combinats en una gran capacitat de combustible, de chicotet tamany i, per tant, no requerix ales plegables, encara que a expenses de l'eficiencia de la velocitat de travessia. Els slats estan dissenyats per a amollar-se automaticament a la velocitat adequada (mesuren la gravetat i la pressio de l'aire), aixo permet l'aforro de pes i l'espai degut a l'omissio de l'actuacio de motors i interruptors. Del mateix modo, com l'el tren d'aterrisage principal no penetra en el cos principal d'ala, fon dissenyat per a que nomes se retracte quant la mateixa roda estiguera dins de l'ala i l'estructura del tren d'aterrisage s'estajara en la part inferior de l'ala. L'estructura de l'ala en sí podria ser mes lleu en la mateixa força global i l'absencia d'un mecanisme de plegat de l'ala mes pes reduit. Aço es lo contrari de lo que pot succeir sovint en el disseny de les aeronaus, a on un chicotet aument de pes en una area conduix a un aument dels composts de pes en atres arees per a compensar, lo que porta a la necessitat d'una aeronau mes potent, motors mes pesats i generant un circul vicios.

Avio cisterna

Archiu:A4cisterna.jpeg

A-4 Skyhawk transferint combustible en vol

L'A-4 fon pioner en el concepte d'avio cisterna aire-aire. Aço permet el suministre de combustible a avions del mateix tipo i a atres, eliminant la necessitat d'avions cisterna, lo que dona una ventaja particular quan s'opera des de portaavions chicotets en armades chicotetes o s'opera en llocs remots. Aço genera una gran flexibilitat tactica i re-assegura les forces en cas de perdre les cisternes. Un A-4 configurat com cisterna portava en el centre de la seua fuselage un gran tanc extern de combustible en una manega en una bobina i una seccio de popa extensible en una seccio que ancora el deposit de re-abastiment de l'atre avio. Este avio se configura sense armament i es llançat primer, abans que els avions d'atac . Els avions d'atac poden ser armats al maxim ,en el combustible necessari per a desagafar carregats de tal manera , en els tancs de combustible casi a la mitat . Una volta en l'aire, procedixen a omplir els seus tancs des dels A-4S. Aixina poden eixir en armament complet i combustible complet.

Atres caracteristiques

L'A-4 tambe fon dissenyat per a ser capaç de fer un aterrisage d'emergencia, en cas de fallida hidraulic, sobre els seus dos tancs casi sempre transportats per estos avions. Estos aterrisages produien soles danys menors en la proa de l'aeronau que pot ser reparat en menys d'una hora. Ed Heinemann tenia un gran cartell en la seua oficina recordant el principi KISS que es un acronim que correspon a la frase en angles «manten-ho simple,estupit» (Keep It Simple, Stupid). Siga veritat o no, este principi fon aplicat al disseny d'A-4. Heinemann deuria ser felicitat per este disseny, ya que l'A-4 sense dubte es un eixemple lluent de l'aplicacio d'eixe principi de disseny de les aeronaus.

Contracte de produccio

L'armada emete un contracte per al tipo el 12 de juny de1952 i el primer prototip volà en la Base Aerea Edwards, Californi el 22 de juny de 1954. Les entregues a l'armada i cos de marines dels Estats Units (esquadrons VA-72 i VMA-224, respectivament) s'iniciaren a finals de 1956. El skyhawk se mantingue en produccio fins 1979, en un total de 2.960 avions construits, incloent 555 de dos places per a instruccio. L'ultim A-4 de produccio, un A-4M destinat a un esquadro dels marines, tenia les banderes de tots els països a on operava, pintades en la protuberancia de l'aviónica.

Variants

A-4A

• A4D-1 (A-4A): Versio de produccio inicial, 166construits

A-4B

• A4D-2 (A-4B): Avio reforçat i en capacitat de reabastiment en vol , navegacio i sistemes de control de vol millorats, recapte per amissils AGM-12 Bullpup , 542 construits.
• A-4P: A-4BS re fabricats venuts a Força Aerea Argentina coneguts com A-4B pels argentins.
• A-4Q: A-4BS re fabricats venuts a l'Armada Argentina.
• A-4S: 50 A-4BS re fabricats per a la Força Aerea de laRepublica de Singapur.
• TA-4S: Set entrenadors versions de l'anterior. Diferent de la major part dels entrenadors
• TA-4 en una carlinga comu per al estudiant i l'instructor pilot, estaven essencialment reconstruits en un fuselage adicional de 711,2 MM

A-4C

Archiu:A4C.jpg

A-4C aponyant en l'USS KITTY HAWK en 1966

• A4D-2N (A-4C): Versio nocturna / Tot temps de l'A4D-2,en radar Vagen/APG-53A , autopiloto, Sistema de bombardeig a baixa altitut LABS. Motor Wright J65-W-20 de 8,200 LBF (36.5 KN) espente de desagafe,10 638construits .
• A-4L: 100 A-4CS refabricats per a esquadrons de la reserva del cos de marines i la reserva naval. Equipats en l'aviónica A-4F (incloent la"gepa" de l'aviónica) pero retenint el motor J-65 i tres bacins d'armes.
• A-4S-1: 50 A-4CS refabricats per a la Força Aerea de la Republica de Singapur.
• A-4SU Super Skyhawk: Versio molt modificada i millorada de l'A-4S, exclusivament per a la Força Aerea de la Republica de Singapur (RSAF),equipada en un motor turbofán sense postcremador General Electric F404 i electronica modernisada .
• TA-4SU Super Skyhawk: Versio molt modificada i millorada del TA-4S & TA-4S-1 a standard TA-4SU .
• A-4PTM: 40 A-4CS i A-4LS remozats per a la Real Força Aerea Malasia, incorporant moltes caracteristiques de l'A-4M (PTM significa Peculiar to Malaysia).
• TA-4PTM: Chicotetes quantitats d'entrenador de la versio anterior (PTM per Peculiar to Malaysia).12
• A4D-4: Versio de llarc alcanç en noves ales. Cancelat;
• A-4D Esta designacio fon canviada per a previndre confusions en A4D

A-4E

• A4D-5 (A-4E): Millor major , incloent un nou motor Pratt& Whitney J52-P-6A en 8,400 LBF (37 KN) d'espente , celula candída en dos bacins d'armes mes (per a un total de 5), aviónica millorada, en TACAN, DOPPLER, radar de navegacio, radar altimetro , computador de bombardeig, i sistema AJB-3A de bombardeig a baixa altitut. Molts foren millorats en el motor J52-P-8en 9,300 LBF (41 KN) d'espente ; 499 construits.
• TA-4E: 2 A-4ES modificats com prototips de la versio d'entrenament.
• A4D-6: Versio proposta, ningu construit

A-4F

• A-4F: Refinament de l'A-4E en aviónica extre estajada en una gepa sobre el fuselage (esta caracteristica fon portada als A-4ES i a algunsA-4CS) i un motor mes poderos J52-P-8A en 9,300 LBF (41 KN) d'espente , mes tart millorat en servici a J52-P-408 en 11,200 LBF (50 KN), 147 construits. Alguns serviren en l'equip acrobatic Blue Angels des de 1973 a 1986.

• TA-4F: Entrenador de conversio A-4F en assent extra per a instructor, 241 construits.
• O-4M: 23 TA-4FS modificats per a taques de Control Aereu Alvançat per al USMC.
• EA-4F:Quatre TA-4FS convertits per a entrenament d'ECM.
• TA-4J: Versio d'entrenament dedicada a l'A-4F, pero sense sistemes d'armes, i en motor de baixa potencia, 277 construits nous, i la major part dels TA-4FS foren reconvertits mes tart a esta configuracio.
• A-4G: Huit avions construits nous per a la Marina Real Australiana en variacions menors de l'A-4F; en particular, no estaven equipats en la "gepa" de l'aviónica. Subsegüentment , huit adicionals A-4FS foren modificats a este estandart per la RAN. Significativament l'A-4G fonmodificat per a portar 4 missils sidewinder AIM-9B aumentant aixina la defensa antiaérea de la Flota

A-4M

• A-4M: Versio dedicada exclusivament a l'Infanteria deMarina en aviónica millorada i un motor mes potent J52-P-408A en 11,200 LBF (50KN) d'espente, cabina engrandida, sistema IFF. Mes tart seria equipat en un sistema de bombardeig en angul (angle rate bombing system o ARBS) Hughes Vagen/ASB-19en designador TV i laser, 158 construits.
• A-4N: 117 A-4MS modificats per a la Força Aerea Israelí.
• A-4KU: 30 A-4MS A-4MS modificats per a la Força Aerea Kuwaití. Brasil comprà 20 d'estos de segona ma renomenant-les AF-1. Ara usats en l'armada de Brasil en activitats de portaavions.
• TA-4KU: Tres versions entrenadors dels anteriors. Brasil compre alguns renomenant-les AF-1A.
• A-4AR: 36 A-4MS refaccionats per a la Força Aerea Argentina.Coneguts com Fightinghawk.
• TA-4R: Versio entrenador de dos assents refaccionats per ad Argentina.
• A-4Y: Designacio professional per als A-4MS modificats en l'ARBS. Mai adoptada per la Marina o els MARINES