Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | En [[física]], l''''electricitat''' és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de [[Càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]]. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com a el [[llamp]] o l'[[electricitat estàtica]] pero també a atres com el [[camp electromagnètic]] o la [[inducció electromagnètica]]. La paraula també servix per a designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seues aplicacions. | + | En [[física]], l''''electricitat''' és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de [[Càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]]. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com al [[llamp]] o l'[[electricitat estàtica]] pero també a atres com el [[camp electromagnètic]] o l'[[inducció electromagnètica]]. La paraula també servix per a designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seues aplicacions. |
| | | |
− | L'electricitat va ser estudiada des de l'[[antiguetat]] pero no va començar a ser compresa fins els sigles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]]. Va ser a finals del [[segle XIX]] quan l'[[ingenieria elèctrica]] va conseguir utilisar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. [[Nikola Tesla]] i [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]] varen jugar un paper líder en l'expansió i el desenroll de la utilisació de l'electricitat, els seus treballs varen permetre l'adveniment de la [[segona revolució industrial]]. Hui dia l'energia elèctrica està omnipresent en la vida quotidiana dels països desenrollats: a partir de diferents [[Font d'energia|fonts d'energia]] ([[Central hidroelèctrica|hidràulica]], [[Central tèrmica|tèrmica]], [[Central nuclear|nuclear]]), l'electricitat produïda s'utilisa en les llars i en l'indústria. | + | L'electricitat va ser estudiada des de l'[[antiguetat]] pero no va començar a ser compresa fins els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Va ser a finals del [[sigle XIX]] quan l'[[ingenieria elèctrica]] va conseguir utilisar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. [[Nikola Tesla]] i [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]] varen jugar un paper líder en l'expansió i el desenroll de la utilisació de l'electricitat, els seus treballs varen permetre l'adveniment de la [[segona revolució industrial]]. Hui dia l'energia elèctrica està omnipresent en la vida quotidiana dels països desenrollats: a partir de diferents [[Font d'energia|fonts d'energia]] ([[Central hidroelèctrica|hidràulica]], [[Central tèrmica|tèrmica]], [[Central nuclear|nuclear]]), l'electricitat produïda s'utilisa en les llars i en l'indústria. |
| | | |
| En el llenguage general podem utilisar el terme ''electricitat'' per designar un cert número de fenòmens, pero és massa ambigu per a ser utilisat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos: | | En el llenguage general podem utilisar el terme ''electricitat'' per designar un cert número de fenòmens, pero és massa ambigu per a ser utilisat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos: |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| * [[Potencial elèctric]]: Capacitat d'un camp elèctric de produir un [[Treball físic|treball]]. | | * [[Potencial elèctric]]: Capacitat d'un camp elèctric de produir un [[Treball físic|treball]]. |
| * [[Electromagnetisme]]: [[Forces fonamentals|Interacció fonamental]] entre els camps electromagnètics i les càrregues elèctriques i el seu moviment. L'electricitat està estretament relacionada en el [[magnetisme]] i per això s'inclou dins del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics. | | * [[Electromagnetisme]]: [[Forces fonamentals|Interacció fonamental]] entre els camps electromagnètics i les càrregues elèctriques i el seu moviment. L'electricitat està estretament relacionada en el [[magnetisme]] i per això s'inclou dins del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * Bullock, Theodore H. (2005), Electroreception, Springer, pp. 5-7, ISBN 0-387-23192-7 |
| + | * Hecht, Eugene (2001). Fundamentos de Física (Segunda edición). Thomson Learning. ISBN 970-686-052-5 |
| + | * Jones, D. A. (1991). «Electrical engineering: the backbone of society». Proceedings of the IEE: Science, Measurement and Technology 138 (1): 1-10. doi:10.1049/ip-a-3.1991.0001 |
| + | * Kalmijn, A. J. (1966). Electro-perception in sharks and rays. Nature. pp. vol. 212 1232-1233 |
| + | * Moller, Peter; Kramer, Bernd (diciembre de 1991), «Review: Electric Fish», BioScience (American Institute of Biological Sciences) 41 (11): 794-6 [794], JSTOR 1311732, doi:10.2307/1311732 |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Feynman, R. y Leighton, R. B. (1987). Física Vol. II: Electromagnetismo y materia. Addison-Wesley Iberoamericana, cop. ISBN 0-201-06622-X |
| + | * Gérardin, Lucien (1968). Bionics. World University Library |
| + | * Jackson, J. D. (1975). Classical Electrodynamics. John Wiley & Sons, Inc. 2.ª edición. ISBN 978-0-471-43132-9 |
| + | * Sears, Francis W., Zemansky, Mark W., Young, Hugh D. (2004). Física Universitaria vol. 2 (Electricidad y Magnetismo). Editorial Pearson Educación; Madrid (España). ISBN 970-26-0512-1 |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{DGLV|Electricitat}} |
| | | |
| [[Categoria:Física]] | | [[Categoria:Física]] |
| [[Categoria:Energia]] | | [[Categoria:Energia]] |
| [[Categoria:Electricitat| ]] | | [[Categoria:Electricitat| ]] |