Canvis

El primer nom del que es té constància documentada és el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeu|Ptolomeu]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref>

El primer nom del que es té constància documentada és el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeu|Ptolomeu]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref>

Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com son ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|إلش]]  (pronunciat ''Ilsh''), com el nom àrap d'Elig en el [[sigle VIII]]. A finals del [[sigle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] és quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d'Aragó]], la ciutat passa a ser denominat en [[llengua valenciana|valencià antic]] en els noms de ''Elch'', ''Eltx'' o ''Elx''. Des de mitan del [[sigle XV]], '''Elig''' se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en l'any [[1707]], pels quals s'institucionalisava la forma castellana, '''Elche''', en la documentació oficial del [[Regne d'Espanya]]. Despuix de les [[Normes de Castelló]] ([[1932]]) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'[[AVL]] la forma Elx i la [[RACV]] la forma Elig.

Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com son ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|إلش]]  (pronunciat ''Ilsh''), com el nom àrap d'Elig en el [[sigle VIII]]. A finals del [[sigle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] és quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d'Aragó]], la ciutat passa a ser denominat en [[llengua valenciana|valencià antic]] en els noms de ''Elch'', ''Eltx'' o ''Elx''. Des de mitan [[sigle XV]], '''Elig''' se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en l'any [[1707]], pels quals s'institucionalisava la forma castellana, '''Elche''', en la documentació oficial del [[Regne d'Espanya]]. Despuix de les [[Normes de Castelló]] ([[1932]]) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'[[AVL]] la forma Elx i la [[RACV]] la forma Elig.

== Administració ==

== Administració ==