Edició de «Elvis Presley»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Elvis Aaron Presley''', conegut com '''Elvis Presley''' ([[Tupelo]], [[Mississipi]]; [[8 de giner]] de [[1935]] - † [[Memphis]], [[Tennessee]]; [[16 d'agost]] de [[1977]]), fon un famós [[cantant]] i [[compositor]] [[EEUU|nortamericà]] de [[rock and roll]]. Tant és aixina que se li nomena "El Rei del Rock & Roll", o simplement "El Rei". | '''Elvis Aaron Presley''', conegut com '''Elvis Presley''' ([[Tupelo]], [[Mississipi]]; [[8 de giner]] de [[1935]] - † [[Memphis]], [[Tennessee]]; [[16 d'agost]] de [[1977]]), fon un famós [[cantant]] i [[compositor]] [[EEUU|nortamericà]] de [[rock and roll]]. Tant és aixina que se li nomena "El Rei del Rock & Roll", o simplement "El Rei". | ||
− | Va nàixer en Tupelo, Mississipi, pero quan tenia 13 anys es va mudar junt a la seua família a Memphis, Tennessee a on, en | + | Va nàixer en Tupelo, Mississipi, pero quan tenia 13 anys es va mudar junt a la seua família a Memphis, Tennessee a on, en [[1954]], va començar la seua carrera artística quan Sam Phillips, l'amo de Sun Records, va vore en ell la manera d'expandir la música afroamericana. Acompanyat pel guitarriste Scotty Moore i el contrabajista Bill Black, va ser un dels creadors del rockabilly, un estil de tempo ràpit impulsat per un constant ritme que consistix en una fusió de música country i rhythm and blues. |
Despuix d'aplegar a un acort en el que va ser el seu apoderat durant casi dos décades, el coronel Tom Parker, la companyia discogràfica RCA Records va conseguir un contracte per a difondre la seua música. El primer senzill en esta empresa, «Heartbreak Hotel», publicat en [[giner]] de [[1956]], es va convertir en un èxit número un. Pronte, despuix de les seues aparicions en els mijos, es va convertir en la figura principal del popular sò del roc and roll, en una série de presentacions televisives i èxits que varen aplegar al cim de les llistes de vendes. Les seues interpretacions plenes d'energia, sobretot de cançons afroamericanas i el seu estil desinhibido ho varen fer enormement popular i controvertit. Mesos despuix, en [[novembre]] d'eixe mateix any, va portar a terme el seu debut cinematogràfic en la película Love Em Tendir. | Despuix d'aplegar a un acort en el que va ser el seu apoderat durant casi dos décades, el coronel Tom Parker, la companyia discogràfica RCA Records va conseguir un contracte per a difondre la seua música. El primer senzill en esta empresa, «Heartbreak Hotel», publicat en [[giner]] de [[1956]], es va convertir en un èxit número un. Pronte, despuix de les seues aparicions en els mijos, es va convertir en la figura principal del popular sò del roc and roll, en una série de presentacions televisives i èxits que varen aplegar al cim de les llistes de vendes. Les seues interpretacions plenes d'energia, sobretot de cançons afroamericanas i el seu estil desinhibido ho varen fer enormement popular i controvertit. Mesos despuix, en [[novembre]] d'eixe mateix any, va portar a terme el seu debut cinematogràfic en la película Love Em Tendir. | ||
+ | |||
Reclutat per al servici militar en [[1958]], va recomençar la seua carrera artística dos anys més tart, aplegant part del seu material a alcançar major èxit comercial des de llavors. Va donar pocs concerts, no obstant, en la década dels 60, guiat per Parker, va procedir a dedicar-se a filmar películes per a Hollywood i bandes sonores. En [[1968]], despuix de sèt anys alluntat dels escenaris, va tornar a realisar presentacions en directe en un especial de televisió que va donar lloc a una àmplia série de concerts en [[Las Vegas]] i també a vàries gires musicals. | Reclutat per al servici militar en [[1958]], va recomençar la seua carrera artística dos anys més tart, aplegant part del seu material a alcançar major èxit comercial des de llavors. Va donar pocs concerts, no obstant, en la década dels 60, guiat per Parker, va procedir a dedicar-se a filmar películes per a Hollywood i bandes sonores. En [[1968]], despuix de sèt anys alluntat dels escenaris, va tornar a realisar presentacions en directe en un especial de televisió que va donar lloc a una àmplia série de concerts en [[Las Vegas]] i també a vàries gires musicals. | ||
− | En | + | En [[1973]], va protagonisar el primer concert teletransmes, d'àmbit mundial via satèlit, Aloha from Hawaii, vist aproximadament per 1500 millons de persones. Finalment, el consum excessiu de medicaments prescrits va comprometre greument la seua salut, fins que en [[1977]] va morir subitament a l'edat de 42 anys, a causa d'un infart agut de miocardi. |
Presley és considerat com una de les figures més importants de la cultura popular del [[sigle XX]]. Tenia una veu versàtil i un inusual èxit en molts gèneros, entre ells el country, el roc, les balades, el góspel i el blues. Aixina mateix, es tracta del soliste en més vendes en l'història de la música popular. Nominat a 14 premis Grammy, va guanyar tres i va rebre un en la categoria a la carrera artística a l'edat de 36 anys, ademés de figurar en diversos salons de la fama musicals. | Presley és considerat com una de les figures més importants de la cultura popular del [[sigle XX]]. Tenia una veu versàtil i un inusual èxit en molts gèneros, entre ells el country, el roc, les balades, el góspel i el blues. Aixina mateix, es tracta del soliste en més vendes en l'història de la música popular. Nominat a 14 premis Grammy, va guanyar tres i va rebre un en la categoria a la carrera artística a l'edat de 36 anys, ademés de figurar en diversos salons de la fama musicals. |