Edició de «Emili Miedes»

{{Biografia|
| nom = Emili Miedes i Bisbal
| image = [[Archiu:Emiedes2.jpg|250px]] 
| peu = Emili Miedes, filòlec valencià
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Filòlec romaniste i escritor
| data_naix = [[10 de març]] de [[1925]]  
| lloc_naix = [[Albalat de la Ribera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[7 d'abril]] de [[2012]] 
| lloc_mort = [[Albalat de la Ribera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Emili Miedes i Bisbal''' ([[Albalat de la Ribera]], [[10 de març]] de [[1925]] - † [[7 d'abril]] de [[2012]]), fon un filòlec romaniste i escritor [[Valencians|valencià]] i un gran [[Valencianisme|valencianiste]]. 

== Biografia ==

Emili Miedes naixqué en la població valenciana d'Albalat de la Ribera, el 10 de març de l'any 1925, en la comarca de la [[Ribera Baixa]].  

Feu el Bachiller en l'Institut de [[Xàtiva]] en a soles dos anys. Fon filòlec romaniste, estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]]. Cursà estudis de Magisteri i peritage mercantil. Estava diplomat en [[Llengua d'Oc]] i la seua dialectologia. Era professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per la centenària associació cultural de [[Lo Rat Penat]]. 

Estudià filosofia en el Colege dels PP. Carmelites Descalços en [[Valéncia]] i inicià Teologia en [[Suïssa]]. 

Donà conferències i coloquis en diferents llocs i pobles, casi sempre de temàtica valenciana. Investigador i escritor prolífic que ha publicat molts treballs i gràcies a ser políglota formava part d'un grup de traductors en [[Suïssa]], pero fon en l'àmbit del valencianisme llingüístic i cultural a on focalisà gran part de la seua obra. Gran defensor de l'independència i autoctonia del valencià front al català.

Fon professor durant dos cursos en la Vall de Tavernes o [[Tavernes de la Valldigna]]. En [[Enguera]] ([[Valéncia]]) estigué quatre anys de Director del Colege-Acadèmia. En [[Albacete]] estigué al front d'una Escola Parroquial.

Fon tres anys professor i director dels Cursos de [[idioma valencià|llengua valenciana]] del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV), en [[Valéncia]] ciutat i pobles.

Té vàries obres publicades; entre atres el ''Vocabulari Elemental de la llengua valenciana'', que fon un dels primers i més complets vocabularis de [[valencià]] realisats despuix de la [[Transició espanyola|transició democràtica]]. 

Fon ponent en el [[I Congrés de la Llengua Valenciana]], en [[Elig]] ([[1985]]) i també en el I Congrés de Filologia Balear, celebrat en [[Palma de Mallorca]] ([[1993]]) a on presentà dos ponències. Ha publicat numerosos artículs en periòdics i revistes.

En la 23ª edició dels guardons [[Premis Palmes Dorades|Palmes Dorades]] que tots els anys concedix l'entitat, [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]], li donaren el Guardó Palma Dorada Individual d'àmbit [[valencià]].

Fon conferenciant durant 5 dies en el Curs intensiu de Llengua Valenciana i Cultura ([[Burriana]], del 5 al 10 d'agost de [[1991]]). 

Ha segut mestre de Llengua Valenciana durant molts anys en [[Lo Rat Penat]] i en el [[GAV]], a on fon membre de la Secció de Pedagogia junt a [[Joaquín Torán]], [[Amparo Broseta]] (neboda de [[Manuel Broseta]]), [[Pere Aguilar]] (ex President del GAV), entre atres. Ademés de director dels cursos de llengua per a mestres i llicenciats, dirigí la reedició del ''Vocabulari'' de [[Fullana]] i el ''[[Diccionari de la Llengua Valenciana]]'' que el GAV publicà en els anys 80 baix la presidència de [[Pasqual Martín Villalba|Pasqual Martín-Villalba]]. Fon mestre particular de Llengua Valenciana de [[Juan García Sentandreu]]. Se va especialisar en les Bases Ortogràfiques del 32 o de Castelló, nomenades [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]], al voltant de les quals donà vàries conferències. 

L'última obra que va publicar, abans de caure molt malet, fon una reedició comentada de ''Les Trobes i Lahors a la Verge Maria''.

== El personage ==
[[Archiu:EmiliMiedes3.jpg|thumb|350px|Entrevista a Emili Miedes]]
Emili Miedes era un home senzill, al que no li molestava mai estar durant dos semanes treballant per a ajudar als demés, ni manco regalar molts anys d'investigació i treball com va fer en un llibret que li regalà a l'[[Cardona i Vives|Associació Cardona Vives de Castelló]], o inclús numeroses copies que va regalar a atres entitats.

Pero en fi, eixe era Emili Miedes, un gran valencianiste que no tenia res que amagar, i que no li importava fer favors, ni passar nits sense dormir per a acabar un artícul per al diari, o per a juntar senyes per ad algú que li ho demanara. Per ad ell ''això era per a lo que havia naixcut''.

Ademés, li replicava que en una carta escrita per [[Ángel Sánchez Gozalbo]], el [[25 d'octubre]] de [[1932]] - dos mesos abans de l'Aplec castellonenc - on li referia l'establiment d'unes ''regles ortografiques transaccionals'' per als escrits lliteraris dels valencians, defenent no obstant les ''Normes de l'Institut d'Estudis Catalans'' per a les obres d'alta investigació, i opinava, prenent a mà, tal volta, uns coneguts versos de Maragall, escritor català, on diu que: ''no devem perdre de vista, el dia en que sigam tots uns els habitants de les terres de llengua catalana''. I pensar que molts encara pensen que foren frut del consens del poble valencià.

I és que Miedes no se cansava mai de rebuscar per tots els llocs l'història dels ''maltratadors del Regne, i dels borts i fills de ...'' (com ell deya) ''que fan d'esta terra pacífica un camp de batalla, eixos mateix que han renunciat a sa patria en pro del diners i dels favors pancatalanistes''.

Un home que ha lluitat a mort per la [[Llengua Valenciana]]. En fi, un home al que no assustava [[Pompeu Fabra|Pompeu]], ni [[Carles Salvador]], ni [[Joan Fuster|Fuster]], ni [[Sanchis Guarner]], ni [[Eliseu Climent]], ni tota la banda de falsos [[Maulet|maulets]] que intentaren en més d'una ocasió atentar contra ell.

== Obres publicades ==
[[Image:Emili Miedes Llibre.jpg|thumb|200px|Portada del '''"Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana"''' ([[1990]]) d'Emili Miedes.]]
* ''Vocabulari valencià-castellà, castellà-valencià'' ([[1985]]).
* ''Refranyer en [[llengua valenciana]]. Inclou la reordenacio i actualisacio del "Tratat de adages, y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la Lengua Valenciana" de Carles Ros, [[1736]]'' ([[1986]]).
* ''Rondalles i llegendes en llengua valenciana'' ([[1988]]).
* ''[[Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana]]'' ([[1990]])
* ''Vida i obra de l'escritor [[Lluís Fullana i Mira]]'' ([[1993]]).
* ''[[La catalanitat de les Normes de Castelló de la Plana de 1932]]'' ([[1995]]), obra que Emili Miedes dedicà a [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]], conegut com el pare Guinot.
* ''¿Ampar o Empar, Amparar o Emparar, Desamparats o Desemparats?''. ''El Catala, una variant més de l'Occita''. ''¿Esco/n o Escany?'' (Colecció Miscelànea Romànica nº 2. Editorial L'Oronella. Valéncia, [[1996]]).   
* ''Les Trobes en Lahors de la Verge Maria'' ([[2002]]). Nova transcripció.

== Cites ==

{{Cita|Emili Miedes Bisbal, investigador valencià, autor de numeroses obres filològiques lexicogràfiques sobre la llengua valenciana, de la que sempre ha dit:
'és la primera llengua neollatina que va alcançar el seu Sigle d'Or', acaba de concloure un llibre, frut d'investigacions de molts anys a on manté la tesis de que el català és un dialecte de la llengua occitana:'El català és un dialecte de la llengua d'Oc'.|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} 

{{Cita|''En un artículo publicado por [[Pompeu Fabra]] en la revista 'Oc' (1936), reproducido por la revista 'El Eco de Sitges' (noviembre 1968), el ingeniero Pompeu Fabra decía: 'Yo tengo la esperanza de que podréis conseguir eso si establecéis, si conseguís una ortografía adecuada, si hacéis una buena selección de formas y construcciones, y si los diferentes dialectos, sabiamente depurados, se hacen préstamos recíprocos... Y habréis conseguido mucho más aún: El catalán se convertirá, ahora, en una variante más de la gran lengua occitana reencontrada.''|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes i Bisbal (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} 


{{Cita|No cal que li peguen voltes al nano. La finalitat de les [[Normes de Castelló]] ya l'han conseguida els catalanistes, mal que nos pese, i pese a tot el mal que nos han fet i que nos faran encara. Tot depen dels anims de lluita que presenten els bons valencians-valencianistes, incluits alguns estaments politics, religiosos i inclús eclesiastics. Hi ha que pensar que Crist tingué per traïdor a un elegit per Ell mateix, en el seu Colege Apostolic.|''La catalanitat de les Normes de Castello de la Plana de 1932'' (L'Oronella Servicis Editorials Valencians, 1995) per Emili Miedes}}


{{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Segle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.

Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}}

== Enllaços externs ==

*[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Articul d'Emili Miedes “El Català, una variant més de l'Occità”]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1202 "La catalanitat de les normes de Castelló de la Plana de 1932" - Emili Miedes - Cardona Vives]
*[http://aledua.blogspot.com.es/2010/08/dalbalat-i-en-un-parell-decollons.html D'Albalat i en un parell de...COLLONS - Aledua blog] 
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1948&tit=Emili%20Miedes%20i%20Bisbal:%20Nova%20transcripcio%20de%20%93Les%20Troves%20en%20lahors%20de%20la%20Verge%20Maria%94 Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria” - Joan Costa i Català - Cardona Vives]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 72:		Llínea 72:


−	{{Cita\|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre ~~Sigle~~ d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.	+	{{Cita\|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Segle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.

	Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.\|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}}		Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.\|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}}