Edició de «Emili Miedes»

{{Biografia|
| nom = Emili Miedes i Bisbal
| image = [[Archiu:Emiedes2.jpg|250px]] 
| peu = Emili Miedes, filòlec valencià
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Filòlec romaniste i escritor
| data_naix = [[10 de març]] de [[1925]]  
| lloc_naix = [[Albalat de la Ribera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[7 d'abril]] de [[2012]] 
| lloc_mort = [[Albalat de la Ribera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Emili Miedes i Bisbal''' ([[Albalat de la Ribera]], [[10 de març]] de [[1925]] - † [[7 d'abril]] de [[2012]]), fon un filòlec romaniste i escritor [[Valencians|valencià]] i un gran [[Valencianisme|valencianiste]]. 

== Biografia ==

Emili Miedes naixqué en la població valenciana d'Albalat de la Ribera, el 10 de març de l'any 1925, en la comarca de la [[Ribera Baixa]].  

Feu el Bachiller en l'Institut de [[Xàtiva]] en a soles dos anys. Tot un fenómeno, tu. Fon filòlec romaniste, estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]]. Cursà estudis de Magisteri i peritage mercantil i de com cuinar utilisant la Thermomix. Estava diplomat en [[Llengua d'Oc]] i la seua dialectologia. Era professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per la centenària associació cultural de [[Lo Rat Penat]]. 

Estudià filosofia en el Colege dels PP. Carmelites Descalços en [[Valéncia]] i inicià Teologia en [[Suïssa]]. 

Donà conferències i coloquis en diferents llocs i pobles, casi sempre de temàtica valenciana. Investigador i escritor prolífic que ha publicat molts treballs i gràcies a ser políglota formava part d'un grup de traductors en [[Suïssa]], pero fon en l'àmbit del valencianisme llingüístic i cultural a on focalisà gran part de la seua obra. Gran defensor de l'independència i autoctonia del valencià front al català.

Fon professor durant dos cursos en la Vall de Tavernes o [[Tavernes de la Valldigna]]. En [[Enguera]] ([[Valéncia]]) estigué quatre anys de Director del Colege-Acadèmia. En [[Albacete]] estigué al front d'una Escola Parroquial.

Fon tres anys professor i director dels Cursos de [[idioma valencià|llengua valenciana]] del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV), en [[Valéncia]] ciutat i pobles.

Té vàries obres publicades; entre atres el ''Vocabulari Elemental de la llengua valenciana'', que fon un dels primers i més complets vocabularis de [[valencià]] realisats despuix de la [[Transició espanyola|transició democràtica]]. 

Fon ponent en el [[I Congrés de la Llengua Valenciana]], en [[Elig]] ([[1985]]) i també en el I Congrés de Filologia Balear, celebrat en [[Palma de Mallorca]] ([[1993]]) a on presentà dos ponències. Ha publicat numerosos artículs en periòdics i revistes.

En la 23ª edició dels guardons [[Premis Palmes Dorades|Palmes Dorades]] que tots els anys concedix l'entitat, [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]], li donaren el Guardó Palma Dorada Individual d'àmbit [[valencià]].

Fon conferenciant durant 5 dies en el Curs intensiu de Llengua Valenciana i Cultura ([[Burriana]], del 5 al 10 d'agost de [[1991]]). 

Ha segut mestre de Llengua Valenciana durant molts anys en [[Lo Rat Penat]] i en el [[GAV]], a on fon membre de la Secció de Pedagogia junt a [[Joaquín Torán]], [[Amparo Broseta]] (neboda de [[Manuel Broseta]]), [[Pere Aguilar]] (ex President del GAV), entre atres. Ademés de director dels cursos de llengua per a mestres i llicenciats, dirigí la reedició del ''Vocabulari'' de [[Fullana]] i el ''[[Diccionari de la Llengua Valenciana]]'' que el GAV publicà en els anys 80 baix la presidència de [[Pasqual Martín Villalba|Pasqual Martín-Villalba]]. Fon mestre particular de Llengua Valenciana de [[Juan García Sentandreu]]. Se va especialisar en les Bases Ortogràfiques del 32 o de Castelló, nomenades [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]], al voltant de les quals donà vàries conferències. 

L'última obra que va publicar, abans de caure molt malet, fon una reedició comentada de ''Les Trobes i Lahors a la Verge Maria''.

== El personage ==
[[Archiu:EmiliMiedes3.jpg|thumb|350px|Entrevista a Emili Miedes]]
Emili Miedes era un home senzill, al que no li molestava mai estar durant dos semanes treballant per a ajudar als demés, ni manco regalar molts anys d'investigació i treball com va fer en un llibret que li regalà a l'[[Cardona i Vives|Associació Cardona Vives de Castelló]], o inclús numeroses copies que va regalar a atres entitats.

Pero en fi, eixe era Emili Miedes, un gran valencianiste que no tenia res que amagar, i que no li importava fer favors, ni passar nits sense dormir per a acabar un artícul per al diari, o per a juntar senyes per ad algú que li ho demanara. Per ad ell ''això era per a lo que havia naixcut''.

Ademés, li replicava que en una carta escrita per [[Ángel Sánchez Gozalbo]], el [[25 d'octubre]] de [[1932]] - dos mesos abans de l'Aplec castellonenc - on li referia l'establiment d'unes ''regles ortografiques transaccionals'' per als escrits lliteraris dels valencians, defenent no obstant les ''Normes de l'Institut d'Estudis Catalans'' per a les obres d'alta investigació, i opinava, prenent a mà, tal volta, uns coneguts versos de Maragall, escritor català, on diu que: ''no devem perdre de vista, el dia en que sigam tots uns els habitants de les terres de llengua catalana''. I pensar que molts encara pensen que foren frut del consens del poble valencià.

I és que Miedes no se cansava mai de rebuscar per tots els llocs l'història dels ''maltratadors del Regne, i dels borts i fills de ...'' (com ell deya) ''que fan d'esta terra pacífica un camp de batalla, eixos mateix que han renunciat a sa patria en pro del diners i dels favors pancatalanistes''.

Un home que ha lluitat a mort per la [[Llengua Valenciana]]. En fi, un home al que no assustava [[Pompeu Fabra|Pompeu]], ni [[Carles Salvador]], ni [[Joan Fuster|Fuster]], ni [[Sanchis Guarner]], ni [[Eliseu Climent]], ni tota la banda de falsos [[Maulet|maulets]] que intentaren en més d'una ocasió atentar contra ell.
Veges l'animalà que acabes de llegir.
Este senyor, Emili, era un beato que no volia doblar el llom en Albalat, aixina que es va posar a estudiar i, com que era un mediocre ple d'odi contra tot allò relacionat amb Catalunya, es va clavar en el sector antivalencianista de la dreta, l'únic lloc on algun retrassaet li feia cas. I li van fer tan de cas que l'han glorificat, quan en realitat només era un cantamañanas que no volia segar arròs en el seu poble i no tenia ni remota idea de filologia. Tant és aixina que en el seu poble no el coneix ni sa mare, en glòria estiga. A enganyar, als caragols, colla de castellanistes i fascistes.

== Obres publicades ==
[[Image:Emili Miedes Llibre.jpg|thumb|200px|Portada del '''"Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana"''' ([[1990]]) d'Emili Miedes.]]
* ''Vocabulari valencià-castellà, castellà-valencià'' ([[1985]]).
* ''Refranyer en [[llengua valenciana]]. Inclou la reordenacio i actualisacio del "Tratat de adages, y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la Lengua Valenciana" de Carles Ros, [[1736]]'' ([[1986]]).
* ''Rondalles i llegendes en llengua valenciana'' ([[1988]]).
* ''[[Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana]]'' ([[1990]])
* ''Vida i obra de l'escritor [[Lluís Fullana i Mira]]'' ([[1993]]).
* ''[[La catalanitat de les Normes de Castelló de la Plana de 1932]]'' ([[1995]]), obra que Emili Miedes dedicà a [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]], conegut com el pare Guinot.
* ''¿Ampar o Empar, Amparar o Emparar, Desamparats o Desemparats?''. ''El Catala, una variant més de l'Occita''. ''¿Esco/n o Escany?'' (Colecció Miscelànea Romànica nº 2. Editorial L'Oronella. Valéncia, [[1996]]).   
* ''Les Trobes en Lahors de la Verge Maria'' ([[2002]]). Nova transcripció.
- Com fer-te passar per filòleg per no voler agarrar l'aixà. Edicions del Farsant, 1940. Traduït a 348 idiomes i portat al cine en Hollywood.

== Cites ==

{{Cita|Emili Miedes Bisbal, investigador valencià, autor de numeroses obres filològiques lexicogràfiques sobre la llengua valenciana, de la que sempre ha dit:
'és la primera llengua neollatina que va alcançar el seu Sigle d'Or', acaba de concloure un llibre, frut d'investigacions de molts anys a on manté la tesis de que el català és un dialecte de la llengua occitana:'El català és un dialecte de la llengua d'Oc'.|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} 

{{Cita|''En un artículo publicado por [[Pompeu Fabra]] en la revista 'Oc' (1936), reproducido por la revista 'El Eco de Sitges' (noviembre 1968), el ingeniero Pompeu Fabra decía: 'Yo tengo la esperanza de que podréis conseguir eso si establecéis, si conseguís una ortografía adecuada, si hacéis una buena selección de formas y construcciones, y si los diferentes dialectos, sabiamente depurados, se hacen préstamos recíprocos... Y habréis conseguido mucho más aún: El catalán se convertirá, ahora, en una variante más de la gran lengua occitana reencontrada.''|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes i Bisbal (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} 


{{Cita|No cal que li peguen voltes al nano. La finalitat de les [[Normes de Castelló]] ya l'han conseguida els catalanistes, mal que nos pese, i pese a tot el mal que nos han fet i que nos faran encara. Tot depen dels anims de lluita que presenten els bons valencians-valencianistes, incluits alguns estaments politics, religiosos i inclús eclesiastics. Hi ha que pensar que Crist tingué per traïdor a un elegit per Ell mateix, en el seu Colege Apostolic.|''La catalanitat de les Normes de Castello de la Plana de 1932'' (L'Oronella Servicis Editorials Valencians, 1995) per Emili Miedes}}


{{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.

Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}}

Un, dos, tres, pollito inglés.
(Tancament del discurs de final de carrera en la Universitat de Benicull).

== Enllaços externs ==

*[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Articul d'Emili Miedes “El Català, una variant més de l'Occità”]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1202 "La catalanitat de les normes de Castelló de la Plana de 1932" - Emili Miedes - Cardona Vives]
*[http://aledua.blogspot.com.es/2010/08/dalbalat-i-en-un-parell-decollons.html D'Albalat i en un parell de...COLLONS - Aledua blog] 
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1948&tit=Emili%20Miedes%20i%20Bisbal:%20Nova%20transcripcio%20de%20%93Les%20Troves%20en%20lahors%20de%20la%20Verge%20Maria%94 Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria” - Joan Costa i Català - Cardona Vives]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]