22 547
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: − + Llínea 49:
Llínea 49: − Veges l'animalà que acabes de llegir. − Este senyor, Emili, era un beato que no volia doblar el llom en Albalat, aixina que es va posar a estudiar i, com que era un mediocre ple d'odi contra tot allò relacionat amb Catalunya, es va clavar en el sector antivalencianista de la dreta, l'únic lloc on algun retrassaet li feia cas. I li van fer tan de cas que l'han glorificat, quan en realitat només era un cantamañanas que no volia segar arròs en el seu poble i no tenia ni remota idea de filologia. Tant és aixina que en el seu poble no el coneix ni sa mare, en glòria estiga. A enganyar, als caragols, colla de castellanistes i fascistes. Llínea 62:
Llínea 60: − - Com fer-te passar per filòleg per no voler agarrar l'aixà. Edicions del Farsant, 1940. Traduït a 348 idiomes i portat al cine en Hollywood. Llínea 75:
Llínea 72: − − Un, dos, tres, pollito inglés. − (Tancament del discurs de final de carrera en la Universitat de Benicull).
Revertides les edicions de 178.237.228.31 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Lluísm
Emili Miedes naixqué en la població valenciana d'Albalat de la Ribera, el 10 de març de l'any 1925, en la comarca de la [[Ribera Baixa]].
Emili Miedes naixqué en la població valenciana d'Albalat de la Ribera, el 10 de març de l'any 1925, en la comarca de la [[Ribera Baixa]].
Feu el Bachiller en l'Institut de [[Xàtiva]] en a soles dos anys. Tot un fenómeno, tu. Fon filòlec romaniste, estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]]. Cursà estudis de Magisteri i peritage mercantil i de com cuinar utilisant la Thermomix. Estava diplomat en [[Llengua d'Oc]] i la seua dialectologia. Era professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per la centenària associació cultural de [[Lo Rat Penat]].
Feu el Bachiller en l'Institut de [[Xàtiva]] en a soles dos anys. Fon filòlec romaniste, estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]]. Cursà estudis de Magisteri i peritage mercantil. Estava diplomat en [[Llengua d'Oc]] i la seua dialectologia. Era professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per la centenària associació cultural de [[Lo Rat Penat]].
Estudià filosofia en el Colege dels PP. Carmelites Descalços en [[Valéncia]] i inicià Teologia en [[Suïssa]].
Estudià filosofia en el Colege dels PP. Carmelites Descalços en [[Valéncia]] i inicià Teologia en [[Suïssa]].
Un home que ha lluitat a mort per la [[Llengua Valenciana]]. En fi, un home al que no assustava [[Pompeu Fabra|Pompeu]], ni [[Carles Salvador]], ni [[Joan Fuster|Fuster]], ni [[Sanchis Guarner]], ni [[Eliseu Climent]], ni tota la banda de falsos [[Maulet|maulets]] que intentaren en més d'una ocasió atentar contra ell.
Un home que ha lluitat a mort per la [[Llengua Valenciana]]. En fi, un home al que no assustava [[Pompeu Fabra|Pompeu]], ni [[Carles Salvador]], ni [[Joan Fuster|Fuster]], ni [[Sanchis Guarner]], ni [[Eliseu Climent]], ni tota la banda de falsos [[Maulet|maulets]] que intentaren en més d'una ocasió atentar contra ell.
== Obres publicades ==
== Obres publicades ==
* ''¿Ampar o Empar, Amparar o Emparar, Desamparats o Desemparats?''. ''El Catala, una variant més de l'Occita''. ''¿Esco/n o Escany?'' (Colecció Miscelànea Romànica nº 2. Editorial L'Oronella. Valéncia, [[1996]]).
* ''¿Ampar o Empar, Amparar o Emparar, Desamparats o Desemparats?''. ''El Catala, una variant més de l'Occita''. ''¿Esco/n o Escany?'' (Colecció Miscelànea Romànica nº 2. Editorial L'Oronella. Valéncia, [[1996]]).
* ''Les Trobes en Lahors de la Verge Maria'' ([[2002]]). Nova transcripció.
* ''Les Trobes en Lahors de la Verge Maria'' ([[2002]]). Nova transcripció.
== Cites ==
== Cites ==
Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}}
Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==