Portada del llibre Essays (Ensajos) de Francis Bacon

L'ensaig és un tipo de text en prosa que explora, analisa, interpreta o evalua un tema. Se considera un gènero lliterari comprengut dins del gènero didàctic. Per atra banda, un ensaig pot fer referènica a la preparació prèvia d'una pròxima actuació pública. El plural d'esta paraula valenciana és doble, ensaigs o ensajos.

Les caracterítiques clàssiques més representatives de l'ensaig lliterari són:

  • És un escrit sério i fonamentat que sintetisa un tema significatiu.
  • Te com a finalitat argumentar una opinió sobre el tema o explorar-lo.
  • Posseix un caràcter preliminar, introductori, de caràcter propedèutic.
  • Presenta arguments i opinions sustentades.

En païssos com Estats Units o Canadà, els ensaigs s'han convertit en una part important de l'educació. Als estudiants de secundària se'ls ensenyen formats estructurats d'ensaig per a millorar les seues habilitats d'escritura, o s'utilisen com una forma d'evaluar el coneiximent dels estudiants en els exàmens finals, o be, ensajos d'admisió són utilisats per universitats en la selecció dels seus estudiants.

Us tradicional de la paraula ensaig

No es tracta d’un castellanisme, com s’ha volgut fer creure, és una forma clàssica que utilisaven els clàssics valencians."Darrerament, / per ensajar / de bandejar / los seus guarips, / joch de naÿps / de nit juguàvem”. Jaume Roig. Spill. 1460.
"...a parer d’alcuns, lo dit ensaig mostrava que per alleu aygua covinent no.s podia haver...”. Anònim. Història de la cultura valenciana. 1406. “...que si jo tinguera mostra jo li’n haguera fet fer lo ensaix i ab lo dit ensaix s’aguera ben venut...”. Francés Crespo. Cartes comercials. 1596. “ensaig, probar una cosa, ensayo”. Just Pastor Fuster. Breve vocabulario valenciano-castellano. 1827. “...pero la qüestió d’anar per baix l’aigua, llunt d’estar resolta, s’ha reduït només ad eixes proves o ensaigs particulars...”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906.

Enllaços Externs

Commons