Diferència entre les revisions de "Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Edifici
 
{{Edifici
 
|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta
 
|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta
|archiu = Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb||Ermita de La nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. .]]
+
|archiu = Vergehor.JPG
|mida_archiu = 375px
+
|mida_archiu = 275px
 
|peu =  
 
|peu =  
 
|tipo_edifici = Ermita
 
|tipo_edifici = Ermita
Llínea 26: Llínea 26:
 
|peu_p =  
 
|peu_p =  
 
|}}
 
|}}
 
+
L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent.
La '''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el sigle XIV segons modos constructius del sigle precedent.
 
  
 
És [[Be de Rellevància Local]] en identificador número 46.09.001-002<ref>http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/detalles_brl.asp?idinmueble=1923</ref>.
 
És [[Be de Rellevància Local]] en identificador número 46.09.001-002<ref>http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/detalles_brl.asp?idinmueble=1923</ref>.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de fusta, als peus del temple, sobre l'entrada.
+
L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada.
  
De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8.  
+
De l'exterior destaca el seu porche sostengut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en [[hebreu]] del Salm V, 8.  
  
 
== Història ==
 
== Història ==
A lo llarc de la seua prolongada historia l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el sigle XVI en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.
+
A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.
  
De 1673 data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de rajoletes del sigle XVIII que rodeja el mateix presbiteri.
+
De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 48: Llínea 47:
 
* Eslava Blasco, Raúl: [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/05-La+ermita+de+la+Huerta+de+Ademuz.pdf "La ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz y su evolución a través del tiempo"], a la revista ''ABABOL'', nº 5. Pp. 18-24. Ademús, 1996 {{es}}
 
* Eslava Blasco, Raúl: [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/05-La+ermita+de+la+Huerta+de+Ademuz.pdf "La ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz y su evolución a través del tiempo"], a la revista ''ABABOL'', nº 5. Pp. 18-24. Ademús, 1996 {{es}}
  
[[Categoria:Ermites d'Espanya del sigle XIV|Ademús]]
+
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Ermites de la província de Valéncia|Ademús]]
+
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Iglésies gòtiques de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Religió]]
 +
[[Categoria:Catolicisme]]
 
[[Categoria:Ademús]]
 
[[Categoria:Ademús]]
 
[[Categoria:Rincón d'Ademús]]
 
[[Categoria:Rincón d'Ademús]]
[[Categoria:Arquitectura en la Comunitat Valenciana en el sigle XIV]]
 
 
[[Categoria:Bens de Rellevància Local de la província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Bens de Rellevància Local de la província de Valéncia]]

Última revisió del 11:08 25 abr 2022

Ermita de Nostra Senyora de l'Horta
Vergehor.JPG
Ficha tècnica
Tipo Ermita
Localisació Ademús, Província de Valéncia, Comunitat Valenciana, Espanya
Estil Romànic


L'Ermita de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila de Ademús, en la capital de la comarca valenciana d'Ademús i una de les joyes del romànic valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu Túria i l'antic Camí real, va ser erigida en el sigle XIV segons modos constructius del sigle precedent.

És Be de Rellevància Local en identificador número 46.09.001-002[1].

Descripció[editar | editar còdic]

L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de fusta, als peus del temple, sobre l'entrada.

De l'exterior destaca el seu porche sostengut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició romànica en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8.

Història[editar | editar còdic]

A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el sigle XVI en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.

De l'any 1673 data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en esgrafiat, d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de rajoletes del sigle XVIII que rodeja el mateix presbiteri.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]