Diferència entre les revisions de "Escandi"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
És un metal bla, molt llauger, resistent a l'atac de l'àcit nítric i fluorhídric, el color del qual agentato deslustra expost a l'aire adoptant un color llaugerament rosat. El seu estat d'oxidació més comú és +3 i les seues sals són incolores. Les seues propietats són més paregudes a les de l'itri i els lantànits que a les del [[titani]] per lo que sol incloure's en freqüència entre les terres rares. | És un metal bla, molt llauger, resistent a l'atac de l'àcit nítric i fluorhídric, el color del qual agentato deslustra expost a l'aire adoptant un color llaugerament rosat. El seu estat d'oxidació més comú és +3 i les seues sals són incolores. Les seues propietats són més paregudes a les de l'itri i els lantànits que a les del [[titani]] per lo que sol incloure's en freqüència entre les terres rares. | ||
| + | |||
| + | == Aplicacions == | ||
| + | L'òxit d'escandi Sc2O3, s'utilisa en llums d'alta intensitat i afegint yodur d'escandi en les llànties de vapor de [[Mercuri|mercuri]] es conseguix una llum solar artificial de molt alta calitat. L'isòtop radiactiu Sc-46 s'usa en l'indústria petrolífera com traçador. | ||
| + | |||
| + | L'aplicació principal de l'escandi en pes és en les aleacions d'[[alumini]]-escandi per a components menors de l'indústria aeroespacial. Estes aleacions contenen entre 0,1 % i 0,5 % d'escandi. Estes varen ser utilisades en els avions militars russos Mig 21 i Mig 29. No obstant, les aleacions de titani, que són similars en llaugerea i resistència, són més barates i molt més àmpliament utilisades. | ||
| + | |||
| + | L'adició d'escandi a l'alumini llimita el creiximent de grans en la zona de calor dels components d'alumini soldats. Açò té dos efectes beneficiosos: el precipitat forma cristals més chicotets que en atres aleacions d'alumini, i es reduïx el volum de les zones lliures de precipitats en els llímits de gra de les aleacions d'alumini. Abdós efectes aumenten l'utilitat de l'aleació. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 10:51 24 set 2023
L'escandi (del llatí scandium) és un element químic, metal, de color gris rogenc, que es troba dispers en alguns minerals.
És un element de bloc D metàlic de color blanc argentat, històricament s'ha classificat com un element de terres rares, junt en l'itri i els lantànits . Va ser descobert en l'any 1879 per mig d'anàlisis espectral dels minerals euxenita i gadolinita d'Escandinàvia.
El seu símbol és Sc i el seu número atòmic és 21.
Característiques
L'escandi és un metal bla d'apariència argentada. Desenrolla un to llaugerament groguenc o rosat quan es oxida en l'aire. És susceptible al ras i es dissol llentament en la majoria dels àcit diluïts . No reacciona en una mescla 1:1 d'àcit nítric (HNO3) i àcit fluorhídric (HF) al 48,0% , possiblement per la formació d'una capa passiva impermeable. Les borumballes d'escandi s'encenen en l'aire en una flama groga lluenta per a formar òxit d'escandi.5
És un metal bla, molt llauger, resistent a l'atac de l'àcit nítric i fluorhídric, el color del qual agentato deslustra expost a l'aire adoptant un color llaugerament rosat. El seu estat d'oxidació més comú és +3 i les seues sals són incolores. Les seues propietats són més paregudes a les de l'itri i els lantànits que a les del titani per lo que sol incloure's en freqüència entre les terres rares.
Aplicacions
L'òxit d'escandi Sc2O3, s'utilisa en llums d'alta intensitat i afegint yodur d'escandi en les llànties de vapor de mercuri es conseguix una llum solar artificial de molt alta calitat. L'isòtop radiactiu Sc-46 s'usa en l'indústria petrolífera com traçador.
L'aplicació principal de l'escandi en pes és en les aleacions d'alumini-escandi per a components menors de l'indústria aeroespacial. Estes aleacions contenen entre 0,1 % i 0,5 % d'escandi. Estes varen ser utilisades en els avions militars russos Mig 21 i Mig 29. No obstant, les aleacions de titani, que són similars en llaugerea i resistència, són més barates i molt més àmpliament utilisades.
L'adició d'escandi a l'alumini llimita el creiximent de grans en la zona de calor dels components d'alumini soldats. Açò té dos efectes beneficiosos: el precipitat forma cristals més chicotets que en atres aleacions d'alumini, i es reduïx el volum de les zones lliures de precipitats en els llímits de gra de les aleacions d'alumini. Abdós efectes aumenten l'utilitat de l'aleació.
Referències
- «Establishment of Scandium Recovery Operations»
- IUPAC Recommendations, Nomenclature of Inorganic Chemistry
- «Mineral Commodity Summaries 2020». US Geological Survey Mineral Commodities Summary 2020. US Geological Survey
- «Mineral Commodity Summaries 2015: Scandium». United States Geological Survey
- Scandium
Bibliografia
- Ahmad, Zaki (2003). «The properties and application of scandium-reinforced aluminum». JOM 55 (2): 35. Bibcode:2003JOM....55b..35A. S2CID 8956425
- Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
- Haley, Thomas J.; Komesu, L.; Mavis, N.; Cawthorne, J.; Upham, H. C. (1962). «Pharmacology and toxicology of scandium chloride». Journal of Pharmaceutical Sciences 51 (11): 1043-5. PMID 13952089
- Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3
- Schwarz, James A.; Contescu, Cristian I.; Putyera, Karol (2004). Enciclopedia Dekker de nanociencia y nanotecnología 3. CRC Press. p. 2274. ISBN 978-0-8247-5049-7
