Edició de «Esclavitut»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 90: | Llínea 90: | ||
=== Colòmbia === | === Colòmbia === | ||
− | En [[1810]], durant la creació de l'efímer Estat de Cartagena, es prohibí totalment la tracta i comerç d'esclaus negres. En [[1816]] Simón Bolívar va promoure l'enrolament d'esclaus en l'eixèrcit independentiste en la promesa de llibertat casi immediata, pero no fon fins a [[1821]] durant el [[Congrés de Cúcuta]] que es va iniciar un procés polític | + | En [[1810]], durant la creació de l'efímer Estat de Cartagena, es prohibí totalment la tracta i comerç d'esclaus negres. En [[1816]] Simón Bolívar va promoure l'enrolament d'esclaus en l'eixèrcit independentiste en la promesa de llibertat casi immediata, pero no fon fins a [[1821]] durant el [[Congrés de Cúcuta]] que es va iniciar un procés polític seriós a la busca de l'abolició de l'esclavitut. Per iniciativa de [[José Félix de Restrepo]] es promogué la llibertat de ventres, obligant també als esclavistes a vestir i alimentar als fills lliberts. La [[Constitució de Cúcuta]] en els artículs 1 i 15 resa: |
:''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | ||
Llínea 124: | Llínea 124: | ||
=== Veneçuela === | === Veneçuela === | ||
− | Durant la [[Guerra d'Independència de Veneçuela|guerra d'independència]] els eixèrcits espanyols i republicans oferien la llibertat als esclaus que s'uniren a les seues files, a la seua vegada l'época d'independència va vore algunes de les sublevacions d'esclaus més violentes en l'història del país. [[Simón Bolívar]] (president i llibertador) decretà durant l'[[expedició dels Cayos]] l'abolició de l'esclavitut en Veneçuela, pero a causa del fracàs de l'expedició no aplega a majors la dita medida. Fon en [[1821]] durant el [[Congrés de Cúcuta]] que es va iniciar un procés polític | + | Durant la [[Guerra d'Independència de Veneçuela|guerra d'independència]] els eixèrcits espanyols i republicans oferien la llibertat als esclaus que s'uniren a les seues files, a la seua vegada l'época d'independència va vore algunes de les sublevacions d'esclaus més violentes en l'història del país. [[Simón Bolívar]] (president i llibertador) decretà durant l'[[expedició dels Cayos]] l'abolició de l'esclavitut en Veneçuela, pero a causa del fracàs de l'expedició no aplega a majors la dita medida. Fon en [[1821]] durant el [[Congrés de Cúcuta]] que es va iniciar un procés polític seriós a la busca de l'abolició de l'esclavitut, es promogué la llibertat de ventres, obligant també als esclavistes a vestir i alimentar als fills lliberts. En els artículs 1 i 15 resa: |
:''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | ||