Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …(Yaroslavl)]] ([[1671]]-[[1687]]) és representativa de l'última fase de l'arquitectura migeval russa. Es caracterisa per l'elaborada traceria de [[rajola]] i l'as [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (237 paraules) - 10:23 31 març 2022
  • …ino Guarini]], sent una obra mestra de la [[Arquitectura barroca en Itàlia|arquitectura barroca italiana]].
    977 bytes (149 paraules) - 19:03 22 gin 2019
  • …ons estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis t [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (356 paraules) - 00:07 18 feb 2018
  • …sa, en [[Hongria]]. El monasteri d'Ócsa és una de les poques obres de la [[arquitectura romànica]], que han conseguit sobreviure fins a l'actualitat en Hongria. [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (351 paraules) - 20:38 21 feb 2019
  • * Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y
    1 kB (180 paraules) - 18:55 7 dec 2022
  • Durant la persecució religiosa de [[1936]], en els inicis de la [[Guerra Civil]], l'iglésia de Sant Pere [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
    1 kB (175 paraules) - 11:51 16 gin 2020
  • …{DGLV|Monasteri}}</ref> és un conjunt d'edificis a on habita una comunitat religiosa de [[monge|monges]]. Els monasteris estan presents en la religió [[cristia [[Categoria:Arquitectura]]
    1 kB (155 paraules) - 15:46 23 set 2022
  • Este santuari és el foc d'atracció religiosa més important de la província, rebent any rere any els pelegrinages ances == Arquitectura ==
    3 kB (420 paraules) - 00:13 18 feb 2018
  • * Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas d
    1 kB (197 paraules) - 11:14 16 dec 2022
  • …ersos museus, celleres, escultures i arquitectura interessant. Dins d'esta arquitectura, la ciutat conta en diversos ponts que l'unixen a [[Vila Nova de Gaia]] (a
    2 kB (328 paraules) - 11:03 23 abr 2023
  • * Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas d
    1 kB (202 paraules) - 08:09 16 abr 2024
  • …teri, ubicat en la ciutat de [[Segòvia]], encara actiu actualment, en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota [[Espanya]] de l'orde de Sant …scà de San Francisco, del que resta el claustre, conforma la trilogia de l'arquitectura de primera calitat de la Segòvia del [[sigle XV]].
    2 kB (336 paraules) - 18:10 23 ago 2023
  • …la ciutat, fusionant-se en un sol conjunt l'arquitectura civil, militar i religiosa de l'época. …ción. Ficha del palacio en el Colegio de Arquitectos de Valencia. "Guía de Arquitectura de Valencia" CTAV 2007]
    3 kB (444 paraules) - 16:46 29 jul 2023
  • * Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y
    2 kB (223 paraules) - 08:39 14 feb 2024
  • …ntegren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura religiosa mai construïda, i u dels tesors arqueològics més importants del [[món]] [[Categoria:Arquitectura]]
    1 kB (204 paraules) - 21:23 5 jul 2022
  • * Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas d
    2 kB (240 paraules) - 18:54 9 dec 2022
  • …els fonaments [[Arquitectura gòtica|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elem [[Categoria:Arquitectura religiosa en la província de Granada]]
    3 kB (534 paraules) - 17:25 21 maig 2020
  • …. En l'any [[1535]] els musulmans conversos de la ciutat rebien instrucció religiosa en la seua mesquita, convertida ara en iglésia baix l'advocació de Sant N [[Categoria:Arquitectura]]
    3 kB (426 paraules) - 09:49 17 jul 2023
  • …enfocament de la catedral com edifici de contacte i ascens espiritual. L'[[arquitectura gòtica]] és un instrument poderós en el sí d'una societat que veu, en l …resultat d'açò és una substitució també de les necessitats de construcció religiosa fora de les ciutats, en les comunitats monàrquiques rurals, pel nou símbo
    2 kB (286 paraules) - 23:14 18 nov 2016
  • Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a través del temps adapta [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
    3 kB (431 paraules) - 23:51 17 jul 2023
  • …de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI. [[Categoria:Arquitectura]]
    4 kB (573 paraules) - 18:03 21 abr 2024
  • …cció de peces ceràmiques dels sigles XVIII i [[Sigle XIX|XIX]] en temàtica religiosa i costumista. [[Categoria:Arquitectura]]
    4 kB (606 paraules) - 10:47 27 jul 2023
  • …scenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la [[Verge Maria]] en la seua asunció als cels, [[Categoria:Arquitectura]]
    4 kB (615 paraules) - 16:55 2 jul 2023
  • …ansiya]]'' (Valéncia). La conquista d'est, rodejada d'una llegenda èpica i religiosa, dugué al rei a la voluntat de fundar un monasteri precisament en este llo [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
    3 kB (427 paraules) - 06:44 19 oct 2023
  • El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "[[capella Redemptoris Mater]]" del Vaticà. Incloent en ella imàgen === Vocació religiosa ===
    8 kB (1291 paraules) - 17:33 25 abr 2024
  • Les campanes del Micalet varen ordenar la vida civil i religiosa de la ciutat de Valéncia des del sigle XV fins a vora el [[sigle XX]], per [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
    5 kB (820 paraules) - 10:07 12 jul 2023
  • <!-- Informació religiosa --> …da en la Plaça de Sant Esteve de la ciutat de [[Valéncia]], és un temple [[arquitectura gòtica|gòtic]] edificat sobre una antiga mesquita que en el [[sigle XVII]
    6 kB (834 paraules) - 18:50 2 abr 2017
  • == Política religiosa == La política religiosa de la reina Isabel I va ser vista com la consolidació de l'[[anglicanisme]
    7 kB (1245 paraules) - 21:23 1 set 2023
  • …aver-hi una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del [[Papa]] per a solucionar- === Arquitectura religiosa ===
    15 kB (2256 paraules) - 16:17 8 set 2023
  • ===Arquitectura religiosa===
    15 kB (2556 paraules) - 16:49 25 feb 2024
  • …l mateix nivell, a cada banda de la calçada, i cadascú conté una escultura religiosa (l'un de sant Pasqual Bailon, obra de Josep Pasqual Ortells López, i l'atr [[Categoria:Arquitectura]]
    6 kB (1068 paraules) - 00:26 6 oct 2022
  • …pis del [[sigle XIV]] i era la sala a on es reunia antigament la comunitat religiosa. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la vo …tenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura|arquitecte]] A. Ferrant.
    10 kB (1656 paraules) - 12:00 15 oct 2022
  • En est ambient, Roc Chabàs va perseverar en la seua vocació religiosa i va proseguir en els seus estudis de teologia arribant a conseguir el doct Va estudiar les obres d'art de la catedral, [[arquitectura]], [[escultura]], [[pintura]] i l'Altar major.
    6 kB (1022 paraules) - 11:32 2 feb 2024
  • …L'edifici va quedar una miqueta deteriorat puix es coneix que la comunitat religiosa es va vore obligada a fer algunes reformes despuix de la seua tornada. En… …n/arquitectura_monacal_monasterios_jeronimos.html San Miguel de los Reyes. Arquitectura y construcción en el ámbito valenciano de la Edad Moderna. Luis Arciniega
    16 kB (2719 paraules) - 10:48 20 gin 2024
  • …a. L'elecció del lloc es va deure a la divisió en [[1625]] de la província religiosa d'Aragó-Valéncia per una part i la de Catalunya per una atra, quedant la …el Govern. En les següents décades es produïx una reducció en la comunitat religiosa, aplegant en [[1873]] al prior i a tres o quatre pares.
    12 kB (1999 paraules) - 13:55 1 feb 2023
  • …la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les …recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situad
    15 kB (2536 paraules) - 10:22 1 jun 2022
  • …mulgà l'Edicte de Milà que proclamava la neutralitat de l'estat en matèria religiosa. L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del per
    25 kB (4208 paraules) - 12:18 25 ago 2023
  • …rup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Despuix de professar en [[X [[Categoria:Arquitectura]]
    12 kB (2003 paraules) - 17:34 18 jul 2023
  • === Arquitectura === {{principal|Arquitectura del Renaiximent}}
    42 kB (6932 paraules) - 17:57 30 jun 2022
  • El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predomin …llevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.
    34 kB (5831 paraules) - 02:31 21 set 2023
  • === Arquitectura === …at que s'ha conservat fins als nostres dies en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, ademés d'en imàgens i pintura.
    41 kB (6580 paraules) - 16:35 28 gin 2024
  • === Arquitectura religiosa === …i recentment restaurada. L'ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de l'arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum d'estils artístics, en virtut de
    33 kB (5426 paraules) - 02:12 21 set 2023
  • …obedix aparentment al fet que s'impartixen en l'acadèmia classes de Dret i Arquitectura, pero per al futur sant, i per als jóvens que el seguixen (els primers mem …eix heroisme en el que una persona pren la decisió d'ingressar en una orde religiosa o en la vida sacerdotal.
    40 kB (6826 paraules) - 18:16 28 ago 2023
  • …nisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans varen prendre la denominació d …s del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro d
    70 kB (11 272 paraules) - 09:14 9 set 2023
  • …cultura oriental com a occidental. Actualment, açò s'evidencia en el seu [[arquitectura]], [[folclor]] i [[art]]. Polònia és el lloc de naiximent de diversos per * Santa [[Maria Faustina Kowalska]], santa i religiosa, difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia de Jesús.
    34 kB (5206 paraules) - 17:58 20 ago 2023
  • Sobreeixí en vàries disciplines científiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat càlcul del temps per mig de les matemàtiques i …nien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat.
    152 kB (22 975 paraules) - 17:43 28 ago 2023
  • …ciutat, mediant el qual se prohibí les cases de guano i imponent una nova arquitectura de grans i ostentosos palaus. …la seua pròpia revista o bolleti en temes eclesiales d'interés, instruccio religiosa i noticies de l'Iglesia. De tots els bolletins el que major alcanç te en t
    137 kB (21 492 paraules) - 02:16 5 set 2023
  • …ap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en nume …[Max Ernst]] del [[surrealisme]]. Entre les contribucions alemanes en la [[arquitectura]] s'inclouen els estils [[carolingi]] i Otonià, que són importants precur
    89 kB (13 543 paraules) - 10:48 31 ago 2023
  • …cés de recuperació que es reflectix en la demogràfica, economia i expansió religiosa. El [[Papa]] Gregori VI contribuïx en este procés per mig del desplegamen Pel que fa l’[[arquitectura civil]], el territori nacional veu com es construïxen les primeres grans c
    237 kB (39 525 paraules) - 16:14 12 abr 2024
  • …o Taberner Pastor]], doctor, Arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, es Profesor Titular del Departamento de Urbanismo de la Univer
    138 kB (22 209 paraules) - 15:47 7 maig 2024