Edició de «Espectrómetro»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret a soles operarà sobre una chicoteta porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones|microones]] i [[radiofreqüencia]]). | En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret a soles operarà sobre una chicoteta porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones|microones]] i [[radiofreqüencia]]). | ||
| − | Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt | + | Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos. |
Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construït. | Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construït. | ||