Estació Central de Valéncia
L'estació central de Valéncia serà la principal estació de la ciutat de Valéncia proyectada per a l'any 2014 i que té previst substituir a l'Estació del Nort. Esta estació serà subterrànea i donarà peu a l'eixecució del nomenat parc central de Valéncia que consistix en una gran zona ajardinada i nous equipaments d'oci en els terrenys lliberats d'activitat ferroviària.
AntecedentsEditar
L'estació del Nort forma part del Conjunt Històric de la ciutat de Valéncia (declarat Be d'Interés Cultural en 1993). La futura Estació Central se situa al sur de l'actual i junt a ella i dispondrà de 12 vies, distribuïdes en 2 nivells diferents, situats en les cotes -7 i -20 metros en 6 vies cada u i en un nivell intermig situat a -13 metros per al transbordo en les estacions de Bailén i Alacant de les llínees de Metro i Tramvia situades en els carrers d'eixe nom en les proximitats en les Grans Vies. Les vies superiors se destinaran a llínees sense continuïtat per l'eix passant, mentres que les vies inferiors se destinaran a les llínees que tinguen continuïtat per l'eix passant (Alta Velocitat i Rodalies).
Morfologia de l'estacióEditar
La nova estació tindrà caràcter passant en lloc de la seua disposició actual en fondo de sac. En superfície l'estació se concreta en un gran edifici situat entre la Gran Via de Germanies i l'edifici de l'estació actual. Este nou edifici albergarà la major part d'accessos i eixides de les noves instalacions i els servicis de recolzament de l'estació. El proyecte inclou un aprofitament de l'us terciari compatible a desenrollar en el conjunt format per l'estació actual i la seua ampliació.
L'obra de la nova estació té continuïtat pel seu extrem sur en el Canal d'Accés i per l'atre extrem en l'Eix Passant. El dia 01/02/2008, el Ministeri de Foment representat per D. Víctor Morlán, l'Ajuntament de Valéncia, representat per Dª. Rita Barberá i la Generalitat Valenciana representada per D. Mario Flores i els demés membres del Consell d'Administració de la Societat Valéncia Parc Central, aprovaren la proposta arquitectònica de D. César Portela per a la construcció de la nova estació central de Valéncia.
L'acort, peça clau per al desenroll de l'Actuació Valéncia Parc Central i l'entrada de l'Alta Velocitat en la ciutat de Valéncia, permet procedir a l'elaboració del proyecte constructiu de la nova estació.
Servicis FerroviarisEditar
Llarga DistanciaEditar
| tipo de tren | << destí | destí >> | observacions |
|---|---|---|---|
| AVE | terminal | Madrit Porta d'Atocha | |
| Alaris | Castelló de la Plana | Madrit Chamartín | 1 tren diari en cada sentit. |
| Gandia | Madrit Chamartín | 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit. | |
| Oropesa | Madrit Chamartín | circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit. | |
| terminal | Barcelona Sants | 1 tren diari en cada sentit. | |
| Alacant-Terminal | Barcelona Sants | 1 tren diari en cada sentit. | |
| Euromed | Alacant-Terminal | Barcelona Sants | |
| Arco , García Lorca, (4 rames) | Sevilla-Santa Justa, Badajoz, Màlaga-Maria Zambrano, Almeria, Granada | Barcelona Sants | les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana. |
| Talgo , Mare Nostrum | Cartagena | Montpellier | |
| Talgo | Llorca-Sutullena | Barcelona Sants | |
| Múrcia del Carmen | Barcelona Sants | ||
| Trenhotel , Gibralfaro | Màlaga-Maria Zambrano, Granada | Barcelona Sants |
Mija Distancia RenfeEditar
| Llínea | Destí | Material Mòvil |
|---|---|---|
| L-1 | Alacant-Terminal, Múrcia del Carmen, Cartagena | 592 / 440R |
| L-3 | Albacete, Alcázar de San Juan, Ciutat Real | 440R / 470 |
| L-4 | Alcoy | 592 |
| L-5 | Conca, Madrit Porta d'Atocha | 592 |
| L-6 | Terol, Saragossa-Delicias, Osca | 592 / 594 (TRD) |
| L-7 | L'Aldea-Amposta-Tortosa, Barcelona-Estació de França | 440R / 470 / 447[1] |
Rodalies ValénciaEditar
| orige/destí | < estació | llínea | estació > | orige/destí | material mòvil |
|---|---|---|---|---|---|
| terminal |  |
Alfafar-Benetússer, Sueca[2] | Gandia, Plaja i Grau de Gandia | 447 / Civia | |
| terminal |  |
Alfafar-Benetússer, Benifayó-Almussafes[3] | Xàtiva, L'Alcúdia de Crespins, Moixent | 447 / 440R | |
| terminal |  |
Valéncia-Sant Isidre, Aldaya[4] | Aldaya, Bunyol, Utiel | 592 | |
| terminal |  |
Valéncia-Sant Isidre | Chirivella-l'Alter | 592 | |
| terminal |  |
Valéncia-Cabanyal | Caudiel | 592 | |
| terminal |  |
Aragó | Castelló de la Plana | 447 | |
Atres modos de transport que atenen l'Estació Central i els seus voltantsEditar
MetroValenciaEditar
Son tres les estacions ubicades en el recint de l'estació: Xàtiva, Bailén i Alacant
| << capçalera | < estació | Llínea | estació > | capçalera >> |
|---|---|---|---|---|
| Nazaret | Alacant |  |
Mercat | Tavernes Blanques |
| Grau | Vicent Andrés Estellés | |||
| Rafelbunyol | Colón |  |
Àngel Guimerà | Aeroport |
| Marítim-Serrería | 
|
| << capçalera | < estació | Llínea | estació > | capçalera >> |
|---|---|---|---|---|
| Llíria | Plaça Espanya |  |
Peris i valero | La nova Fe |
| Bétera | ||||
| Marítim-Serrería | Colón |  |
Jesús | Torrent Avinguda |
| Palmaret |  |
Vilanova de Castelló |
| << capçalera | < estació | Llínea | estació > | capçalera >> |
|---|---|---|---|---|
| Nazaret | Russafa | |
Xàtiva | Tavernes Blanques |
| Grau | Vicent Andrés Estellés |
- ↑ Les unitats de la Serie 447 de Renfe en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats Valéncia-Oropesa que circulen en periodo estival
- ↑ Sueca és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-1
- ↑ Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-2
- ↑ Aldaya és l'estació següent en els trenes CIVIS de la llínea C-3
ReferènciesEditar
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Estación_Central_de_Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.