Canvis

2 bytes afegits ,  11:21 1 jun 2022
Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'
Llínea 1: Llínea 1:  
L''''etnollingüística''' (a vegades nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book |last=Ferraro |first=Gary |title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective |location= |publisher=Cengage Learning |year=2006 |isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.  
 
L''''etnollingüística''' (a vegades nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book |last=Ferraro |first=Gary |title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective |location= |publisher=Cengage Learning |year=2006 |isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.  
   −
Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref>  En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels termes per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit|inuit]]  de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].
+
Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref>  En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels térmens per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit|inuit]]  de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].
    
La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara  l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>
 
La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara  l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>