Etnollinguística

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'etnollingüística (a vegades nomenada lingüística cultural)[1] és un camp de la llingüística que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre etnologia i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.

Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.[2][3] En moltes societats les paraules per als punts cardinals est i oest es deriven dels térmens per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants inuit de Grenlàndia, pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el yurok té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el riu Klamath.

La llingüística cultural es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, cultura, i conceptualització.[4] La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la llingüística cognitiva i l'antropologia cognitiva. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"esquema cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.[5] En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en llingüística aplicada, inclosa la comunicació intercultural, adquisició de segones llengües i World Englishes.[6]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Ferraro, Gary (2006). Cultural Anthropology: An Applied Perspective, Cengage Learning. ISBN 0-495-10008-0.
  2. ↑ Heine, Bernd (1997) Cognitive Foundations of Grammar. Oxford/New York: Oxford University Press.
  3. ↑ Tuan, Yi-Fu (1974) Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.
  4. ↑ Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.
  5. ↑ Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
  6. ↑ Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.

Vore també[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Wierzbicka, Anna (1992) Semantics, Culture, and Cognition: Universal human concepts in culture-specific configuration. New York: Oxford University Press.
  • (en) Madeleine Mathiot (dir.), Ethnolinguistics : Boas, Sapir and Whorf revisited, Mouton, La Haye, 1979, 323 p. (ISBN 9789027975973)
  • (fr) Luc Bouquiaux, Linguistique et ethnolinguistique : anthologie d'articles parus entre 1961 et 2003, Peeters, Louvain, Dudley, MA, 2004, 466 p.
  • (fr) Christine Jourdan et Claire Lefebvre (dir.), « L'ethnolinguistique », in Anthropologie et sociétés, vol. 23, no 3, 1999, p. 5-173
  • (fr) Bernard Pottier, L'ethnolinguistique (numéro spécial de la revue Langages), Didier, 1970, 130 p.
  • Trabant, Jürgen, Humboldt ou le sens du langage, Liège: Madarga, 1992.
  • Trabant, Jürgen, Traditions de Humboldt, (German edition 1990), French edition, Paris: Maison des sciences de l’homme, 1999.
  • Trabant, Jürgen, Mithridates im Paradies: Kleine Geschichte des Sprachdenkens, München: Beck, 2003.
  • Trabant, Jürgen, ‘L’antinomie linguistique: quelques enjeux politiques’, Politiques & Usages de la Langue en Europe, ed. Michael Werner, Condé-sur-Noireau: Collection du Ciera, Dialogiques, Éditions de la Maison des sciences de l’homme, 2007.
  • Trabant, Jürgen, Was ist Sprache?, München: Beck, 2008.
  • Underhill, James W., ‘ “Making” love and “having” sex: an analysis of metaphoric paradigms in English, French and Czech’, Slovo a smysl: Word and Sense, Karlova univerzita, Akademie, 2007.
  • Underhill, James W., Humboldt, Worldview and Language, Edinburgh: Edinburgh University Press, 2009.
  • Underhill, James W. Creating Worldviews, Edinburgh: Edinburgh University Press, 2011.
  • Vocabulaire européen des philosophes, Dictionnaires des intraduisibles, ed. Barbara Cassin, Paris: Robert, 2004.
  • Whorf, Benjamin Lee, Language, Thought and Reality: Selected Writings (1956), ed. John B. Caroll, Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1984.
  • Wierzbicka, Anna, Semantics, Culture and Cognition: Universal Human Concepts in Culture-Specific Configurations, New York, Oxford University Press, 1992.
  • Wierzbicka, Anna, Understanding Cultures through their Key Words, Oxford: Oxford University Press, 1997.
  • Wierzbicka, Anna, Emotions across Languages and Cultures, Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
  • Wierzbicka, Anna, Semantics: Primes and Universals (1996), Oxford: Oxford University Press, 2004.
  • Wierzbicka, Anna, Experience, Evidence & Sense: The Hidden Cultural Legacy of English, Oxford: Oxford University Press, 2010.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Etnollinguística&oldid=205978»