Diferència entre les revisions de "Evangeli de Mateu"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L'Evangeli de Mateu és un dels quatre [[Evangeli]]s del [[Nou Testament]]. | + | L''''Evangeli de Mateu''' és un dels quatre [[Evangeli]]s del [[Nou Testament]]. |
| − | Els evangelis són tradicionalment impresos en Mateu primer perqué Agustí de Hipona creïa que era el més antic. És seguit per Marcs, Lluc, i Joan, en el dit orde. Per al seu us llitúrgic en l'Iglésia Catòlica se'ls presenta a banda en un llibre | + | Els evangelis són tradicionalment impresos en Mateu primer perqué Agustí de Hipona creïa que era el més antic. És seguit per Marcs, Lluc, i Joan, en el dit orde. Per al seu us llitúrgic en l'[[Iglésia catòlica|Iglésia Catòlica]] se'ls presenta a banda en un llibre nomenat Evangeliari o des del Vaticà II, leccionari. |
== Autoria == | == Autoria == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Este llibre és anònim, puix no està firmat. La tradició atribuïx la seua autoria a [[Mateu Leví]], un recaptador d'imposts a qui [[Jesús]] va cridar per a que li seguira com u dels seus [[apòstol]]s. | Este llibre és anònim, puix no està firmat. La tradició atribuïx la seua autoria a [[Mateu Leví]], un recaptador d'imposts a qui [[Jesús]] va cridar per a que li seguira com u dels seus [[apòstol]]s. | ||
| − | A favor d'esta atribució, sol aduir-se que és l'únic dels quatre evangelis que crida a Leví pel seu segon nom -Mateu-, que sempre que ho cita diu "Mateu el publicà". També es considera que en el seu evangeli figuren 115 vocables que no es troben en els atres i tenen a vore en diners, or, | + | A favor d'esta atribució, sol aduir-se que és l'únic dels quatre evangelis que crida a Leví pel seu segon nom -Mateu-, que sempre que ho cita diu "Mateu el publicà". També es considera que en el seu evangeli figuren 115 vocables que no es troben en els atres i tenen a vore en diners, or, argent, deutes, contalles, canvis de diners, etc., frases que estarien en la punta de la ploma d'un expublicà. |
== Destinataris == | == Destinataris == | ||
| − | Els destinataris del llibre de Mate són principalment judeus convertits al cristianisme, com ho demostra la profusa utilisació d'extractes de l'Antic Testament per a demostrar que Jesús és el [[Messies]]. | + | Els destinataris del llibre de Mate són principalment judeus convertits al cristianisme, com ho demostra la profusa utilisació d'extractes de l'Antic Testament per a demostrar que [[Crist|Jesús]] és el [[Messies]]. |
== Datació == | == Datació == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
* [[Bíblia]] | * [[Bíblia]] | ||
* [[Nou Testament]] | * [[Nou Testament]] | ||
| Llínea 26: | Llínea 25: | ||
* [[Efecte Mateu]] | * [[Efecte Mateu]] | ||
| − | [[Categoria: | + | |
| + | [[Categoria:Evangelis]] | ||
Última revisió del 16:41 28 ago 2023
L'Evangeli de Mateu és un dels quatre Evangelis del Nou Testament.
Els evangelis són tradicionalment impresos en Mateu primer perqué Agustí de Hipona creïa que era el més antic. És seguit per Marcs, Lluc, i Joan, en el dit orde. Per al seu us llitúrgic en l'Iglésia Catòlica se'ls presenta a banda en un llibre nomenat Evangeliari o des del Vaticà II, leccionari.
Autoria[editar | editar còdic]
Este llibre és anònim, puix no està firmat. La tradició atribuïx la seua autoria a Mateu Leví, un recaptador d'imposts a qui Jesús va cridar per a que li seguira com u dels seus apòstols.
A favor d'esta atribució, sol aduir-se que és l'únic dels quatre evangelis que crida a Leví pel seu segon nom -Mateu-, que sempre que ho cita diu "Mateu el publicà". També es considera que en el seu evangeli figuren 115 vocables que no es troben en els atres i tenen a vore en diners, or, argent, deutes, contalles, canvis de diners, etc., frases que estarien en la punta de la ploma d'un expublicà.
Destinataris[editar | editar còdic]
Els destinataris del llibre de Mate són principalment judeus convertits al cristianisme, com ho demostra la profusa utilisació d'extractes de l'Antic Testament per a demostrar que Jesús és el Messies.
Datació[editar | editar còdic]
La datació majoritària situa a este evangeli en els anys 80, pel fet que se supon que descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any 70, abans que esta succeïxca; és dir, la dita descripció és presa com una profecia que posteriorment se compliria. Ells els que soporten la teoria de les dos fonts suponen que Marcs és més antic que Mateu.
Les datacions més tardanes estan llimitades pels papirs P64 i P67 (cap a l'any 200) i la menció d'un evangeli de Mateu escrit en arameu que fa Papías de Hieràpolis cap a l'any 125. Posteriorment ho mencionen Ireneo de Lió (cap a 180) i Clement Alexandrí (cap a 200).