Canvis

[[Image:Falleres2008.jpg|thumb|right|300px|Les falleres de Valéncia durant un acte en el balcó de l'Ajuntament.]]

[[Image:Falleres2008.jpg|thumb|right|300px|Les falleres de Valéncia durant un acte en el balcó de l'Ajuntament.]]

Les '''Falles''' són una festa celebrada del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), entre elles principalment en [[Valéncia]]; aixina com en la ciutat [[argentina]] de [[Mar del Plata]], receptora de milers d'immigrants valencians. També dites ''festes josefines'' o ''festes de Sant Josep'' es celebren en honor a [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional.

Les '''Falles''' són una festa celebrada del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), entre elles principalment en [[Valéncia ciutat]]; aixina com en la ciutat [[argentina]] de [[Mar del Plata]], receptora de milers d'immigrants valencians. També dites ''festes josefines'' o ''festes de Sant Josep'' es celebren en honor a [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional i el dia [[30 de novembre]] de l'any [[2016]] foren declarades Patrimoni Inmaterial de l'Humanitat per l'[[UNESCO]]

La denominació de ''falles'' correspon a la construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures ([[ninot|ninots]]) i composicions d'elements. A lo llarc de l'història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.

La denominació de ''falles'' correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures ([[ninot|ninots]]) i composicions d'elements. A lo llarc de l'història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.

== La festa d'una ciutat ==

== La festa d'una ciutat ==

Els seus orígens són realment senzills, una simple cremà de desfets dels tallers de fusteria. Pero l'inventiva del poble valencià li ha anat aglutinant tots els traços propis de la seua cultura i història.

Els seus orígens són realment senzills, una simple cremà de desfets dels tallers de fusteria. Pero l'inventiva del poble valencià li ha anat aglutinant tots els traços propis de la seua cultura i història.

Es podria dir que son els carnestoltes de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volcà en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s'eliminen els problemes i mals), també en esta festa s'unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pólvora, el carrer, i bunyols.

Es podria dir que són els carnestoltes de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volcà en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s'eliminen els problemes i mals), també en esta festa s'unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pólvora, el carrer, i bunyols.

Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un [[Casal faller]], que durant tot l'eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per chiquets i chiquetes, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima al món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.

Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un [[Casal faller]], que durant tot l'eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per chiquets i chiquetes, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima al món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.

Des del [[15 de març]] fins al [[19 de març]] els dies i nits en Valéncia són una festa contínua. Pero ya des del 1 de [[març]] es fan [[Mascletà|mascletades]], espectàcul de petarts i focs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Pla[[ça de l'Ajuntament]], en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes [[comissions falleres]] disparen [[Mascletà|mascletades]] junt als seus [[casal faller|casals]] durant la semana fallera.

Des del [[15 de març]] fins al [[19 de març]] els dies i nits en Valéncia són una festa contínua. Pero ya des del 1 de [[març]] es fan [[Mascletà|mascletades]], espectàcul de petarts i fòcs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la [[Plaça de l'Ajuntament]], en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes [[comissions falleres]] disparen [[Mascletà|mascletades]] junt als seus [[casal faller|casals]] durant la semana fallera.

El total de falles (386 en [[2007]]) es classifica en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor [[ninot indultat]], que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtingut,  que s'indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la [[cremà]]. Encara que els premis són un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els milló d'euros. Diners que es recapten entre els [[fallers]] de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l'economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.

El total de falles (370 grans i 368 infantils en [[2016]]) es classifiquen en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor [[ninot indultat]], que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtengut,  que s'indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la [[cremà]]. Encara que els premis són un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els milló d'euros. Diners que es recapten entre els [[fallers]] de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l'economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.

Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de [[Sant Josep]], durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de les comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de [[Valéncia]] i els demés municipis a on es celebra esta festa.

Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de [[Sant Josep]], durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de les comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de [[Valéncia]] i els demés municipis a on es celebra esta festa.

Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts professionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (en Valéncia hi ha 386) contracten. Les falles s'instalen en el carrer el [[15 de març]] per la nit, el dia de la [[plantà]]. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, l'acte de la plantà s'alvança varies semanes (en [[2008]], Nou Campanar començà la seua [[plantà]] el 27 de [[Febrer]]) i necessita de l'ajuda de grues. L'acte en el que se crema la falla es denomina [[Cremà|la cremà]].

Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts professionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (en Valéncia hi ha 386) contracten. Les falles s'instalen en el carrer el [[15 de març]] per la nit, el dia de la [[plantà]]. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, l'acte de la plantà s'alvança varies semanes (en [[2008]], Nou Campanar començà la seua [[plantà]] el 27 de [[Febrer]]) i necessita de l'ajuda de grues. L'acte en el que se crema la falla es denomina [[Cremà|la cremà]].

Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un [[llibret]] en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor [[Sueca|suecà]] Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]].

Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un [[llibret]] en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor [[Sueca|suecà]] [[Bernat i Baldoví]], i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]].

=== Espectàculs pirotècnics ===

=== Espectàculs pirotècnics ===

Actualment les mascletades que se disparen en la Plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que té un presupost aproximat entre 6.000 i 9.000 euros, no obstant alguns pirotècnics posen de la seua part per a satisfacció del públic. El pirotècnic que més públic atrau és V. Caballer.

Actualment les mascletades que se disparen en la Plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que té un presupost aproximat entre 6.000 i 9.000 euros, no obstant alguns pirotècnics posen de la seua part per a satisfacció del públic. El pirotècnic que més públic atrau és V. Caballer.

==== Els castells de focs artificials ====

==== Els castells de fòcs artificials ====

Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de [[Focs artificials]] cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 1:00 i la 1:30 hores en la zona de l'Albereda junt al antic llit del [[riu Túria]].

Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de [[Fòcs artificials]] cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 1:00 i la 1:30 hores en la zona de l'Albereda junt al antic llit del [[riu Túria]].

El més important i espectacular dels castells és el conegut com "La [[nit del Foc]]" que es dispara la nit del 18 al 19 de [[març]], a on milers de quilógrams de pólvora allumenen el cel de [[Valéncia]], aplegant a congregar-se'n més d'un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a lo que va a vindre el dia 18 ('''La Nit del Foc''') a on més de 20 minuts no deixen de tirar coets.

El més important i espectacular dels castells és el conegut com "La [[nit del Fòc]]" que es dispara la nit del 18 al 19 de [[març]], a on milers de quilógrams de pólvora allumenen el cel de [[Valéncia]], aplegant a congregar-se'n més d'un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a lo que va a vindre el dia 18 ('''La Nit del Fòc''') a on més de 20 minuts no deixen de tirar coets.

Per últim dir, que les festes falleres no s'entenen sense [[bunyol|bunyols]], llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.

Per últim dir, que les festes falleres no s'entenen sense [[bunyol|bunyols]], llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.

=== Semana Fallera ===

=== Semana Fallera ===

==== Dia 15: La [[Plantà]] ====

==== Dia 15: La Plantà ====

{{AP|Plantà}}

{{AP|Plantà}}

[[Image:Falla(retocs).jpg|right|130px|thumb|<center>Retocs durant la plantà</center>]] ''La Plantà'' és el acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el terme per ad estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.

[[Image:Falla(retocs).jpg|right|130px|thumb|<center>Retocs durant la plantà</center>]] ''La Plantà'' és l'acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el terme per ad estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.

Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat.

Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat.

El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se ''plantà al tombe''. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se'n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la ''plantà'' en sa antiga modalitat.

El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una [[Colla|colla]] de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se ''plantà al tombe''. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se'n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la ''plantà'' en sa antiga modalitat.

==== Dia 16: '''Arreplegada de premis''' ====

==== Dia 16: Arreplegada de premis ====

En este dia s'inicia l'arreplegada de premis de les falles infantils, sent per a el dia següent l'entrega del rest de categories. Comencen els castells en el vell caixer del [[riu Túria]] (dies 15, 16, 17 i 18).

En este dia s'inicia l'arreplegada de premis de les falles infantils, sent per a el dia següent l'entrega del rest de categories. Comencen els castells en el vell caixer del [[riu Túria]] (dies 15, 16, 17 i 18).

==== Dies 17 i 18: '''L'Ofrena''' ====

==== Dies 17 i 18: L'Ofrena ====

[[Image:Ofrenda Fallas.jpg|right|250px|thumb|<center>Plaça de la Verge després de l'[[Ofrena]]</center>]]

[[Image:Ofrenda Fallas.jpg|right|250px|thumb|<center>Plaça de la Verge despuix de l'[[Ofrena]]</center>]]

En este dia s'inicia l'[[Ofrena]] a la [[Verge dels Desamparats]], patrona de la ciutat de [[Valéncia]]. L'ofrena es realisa per la vesprada fins be entrada la nit, continuant-se al dia següent. En un principi es realisava durant el dia 18, pero degut al gran número de comissions s'amplià a dos dies, alvançant-se esta al dia anterior. En ella, cada [[faller]] oferix un ram de flors en el que es confecciona un espectacular tapís de flors a modo de mant que cobrix el cos de la Verge, de la quina la seua estructura de fusta permet anar realisant els rams per a formar impressionants dissenys. Açò, sumant als 14 metros d'altura de la Verge, doten a l'ofrena d'una gran vistositat.

En este dia s'inicia l'[[Ofrena]] a la [[Verge dels Desamparats]], patrona de la ciutat de [[Valéncia]]. L'ofrena es realisa per la vesprada fins be entrada la nit, continuant-se al dia següent. En un principi es realisava durant el dia 18, pero degut al gran número de comissions s'amplià a dos dies, alvançant-se esta al dia anterior. En ella, cada [[faller]] oferix un ram de flors en el que es confecciona un espectacular tapís de flors a modo de mant que cobrix el cos de la Verge, de la quina la seua estructura de fusta permet anar realisant els rams per a formar impressionants dissenys. Açò, sumant als 14 metros d'altura de la Verge, doten a l'ofrena d'una gran vistositat.

La [[Fallera Major de Valéncia]] després d'haver presidit l'ofrena de flors clausurarà el acte sent l'última en desfilar front a la Verge.

La [[Fallera Major de Valéncia]] despuix d'haver presidit l'ofrena de flors clausurarà el acte sent l'última en desfilar front a la Verge.

==== Nit del 18 al 19: '''La Nit del Foc''' ====

==== Nit del 18 al 19: La Nit del Fòc ====

La [[Nit del Foc]] és una de les manifestacions pirotècniques nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festejos, i que des de fa anys se traslladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pólvora repartits per tot tipo de carcasses de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atényer fàcilment més d'un milló de persones.

La [[Nit del Fòc]] és una de les manifestacions pirotècniques nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festejos, i que des de fa anys se traslladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pólvora repartits per tot tipo de carcasses de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atényer fàcilment més d'un milló de persones.

==== Dia 19: '''La Nit de la Cremà''' ====

==== Dia 19: La Nit de la Cremà ====

{{AP|La Cremà}}

{{AP|La Cremà}}

[[Image:Falla_ardiendo.jpg|thumb|right|200px|<center>Falla durant la [[cremà]].</center>]]

[[Image:Falla_ardiendo.jpg|thumb|right|200px|<center>Falla durant la [[cremà]].</center>]]

La '''Cavalcada del Foc''' és una cavalcada que anuncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l'acte en que, després de retirar els [[ninot|ninots]] de la falla, es portaven en cavalcada fins al [[Museu faller]]. De recent instauració, és una proposta de la [[Junta Central Fallera]] i de l'Associació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del [[sigle XX]], i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de [[Març]] per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la [[Cremà]] de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la [[Comunitat Valenciana]], constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de [[Valéncia]].

La '''Cavalcada del Fòc''' és una cavalcada que anuncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l'acte en que, despuix de retirar els [[ninot|ninots]] de la falla, es portaven en cavalcada fins al [[Museu faller]]. De recent instauració, és una proposta de la [[Junta Central Fallera]] i de l'Associació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del [[sigle XX]], i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de [[Març]] per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la [[Cremà]] de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la [[Comunitat Valenciana]], constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de [[Valéncia]].

La [[cremà]] és l'acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte ve precedit per un castell de focs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu de la nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la [[plaça de l'Ajuntament]] que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€)  

La [[cremà]] és l'acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte ve precedit per un castell de fòcs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu de la nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la [[plaça de l'Ajuntament]] que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€)  

Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el [[2009]], la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.

Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el [[2009]], la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.

<gallery>

<gallery>

Image:Fallas 2006 Nou Campanar (Valencia).jpg|Primer premi del 2006: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Fallas 2006 Nou Campanar (Valencia).jpg|Primer premi de l'any 2006: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Falla Nou Campanar 2007.jpg|Primer premi del 2007: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Falla Nou Campanar 2007.jpg|Primer premi de l'any 2007: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Falla Nou Campanar.jpg|Primer premi del 2008: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Falla Nou Campanar.jpg|Primer premi de l'any 2008: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Campanar - Falla de Campanar.JPG|Primer premi del 2009: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Campanar - Falla de Campanar.JPG|Primer premi de l'any 2009: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Falles 2010 - Falla de Covent de Jerusalem.jpg|Primer premi del 2010: Convent de Jerusalén-Matemático Marzal.

Image:Falles 2010 - Falla de Covent de Jerusalem.jpg|Primer premi de l'any 2010: Convent de Jerusalén-Matemático Marzal.

Image:Falla Convento Jerusalen 2.JPG|Primer premi del 2011: Convent de Jerusalén-Matemátio Marzal.

Image:Falla Convento Jerusalen 2.JPG|Primer premi de l'any 2011: Convent de Jerusalén-Matemátio Marzal.

Image:10 Falla Pediatra J Comín-Nou Campanar 2012 (3).JPG|Primer premi del 2012: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:10 Falla Pediatra J Comín-Nou Campanar 2012 (3).JPG|Primer premi de l'any  2012: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).

Image:Convento Jerusalén-Matemàtic Marçal 2013.jpg|Primer premi del 2013: Convent de Jerusalén-Matemátic Marzal.

Image:Convento Jerusalén-Matemàtic Marçal 2013.jpg|Primer premi de l'any 2013: Convent de Jerusalén-Matemátic Marzal.

Image:Falla El Pilar 2014 (2).JPG|Primer premi del 2014: Plaça del Pilar.

Image:Falla El Pilar 2014 (2).JPG|Primer premi de l'any 2014: Plaça del Pilar.

Image:Plaza del Pilar 2015.png|Primer premi de l'any 2015: Plaça del Pilar.

</gallery>

</gallery>

=== Atres Guardons ===

=== Atres guardons ===

El rest de les comissions de Valéncia competixen en categories inferiors a esta que van des de la Secció Primera A, Primera B, fins a la sèptima C, la més baixa de totes les seccions en [[2007]]. A la seua vegada els monuments grans competixen entre ells, mentres que els monuments infantils lluiten per el premi a la millor falla infantil. Estos monuments també estan classificats en diferents categories o seccions.

El rest de les comissions de Valéncia competixen en categories inferiors a esta que van des de la Secció Primera A, Primera B, fins a la sèptima C, la més baixa de totes les seccions en [[2016]]. A la seua vegada els monuments grans competixen entre ells, mentres que els monuments infantils lluiten per el premi a la millor falla infantil. Estos monuments també estan classificats en diferents categories o seccions.

==== La falla municipal ====

==== La falla municipal ====

Archiu:Falla Ayuntamiento 2014 (2).JPG|Falla municipal de l'any 2014.

Archiu:Falla Ayuntamiento 2014 (2).JPG|Falla municipal de l'any 2014.

Archiu:Falla Plaza del Ayuntamiento 2015 (1).jpg|Falla municipal de l'any 2015.

Archiu:Falla Plaza del Ayuntamiento 2015 (1).jpg|Falla municipal de l'any 2015.

</gallery>

</gallery>

=== Falles en les Illes Balears ===

=== Falles en les Illes Balears ===

'''L'Associació Cultural Valenciana''' de Sant Antoni de Portmany en l'illa balear d'([[Eivissa]]) celebra regularment la festa de les falles, en una gran varietat d'actes i celebracions típiques. Igualment celebren les falles des de l'any [[1991]] la '''Falla El Toro''' de [[Calvià]] ([[Mallorca]]) i des de l'any [[2002]] l''''Associació Cultural Valenciana Falla Coll d'en Rabassa''' de [[Palma de Mallorca]].  

'''L'Associació Cultural Valenciana''' de Sant Antoni de Portmany en l'illa balear d'[[Eivissa]] celebra regularment la festa de les falles, en una gran varietat d'actes i celebracions típiques. Igualment celebren les falles des de l'any [[1991]] la '''Falla El Toro''' de [[Calvià]] ([[Mallorca]]) i des de l'any [[2002]] l''''Associació Cultural Valenciana Falla Coll d'en Rabassa''', en [[Palma de Mallorca]].

=== Falles en Argentina ===

=== Falles en Argentina ===

*[[Fallera Major de Valéncia]]

*[[Fallera Major de Valéncia]]

*[[Falleres Majors]]

*[[Falleres Majors]]

*[[Foc d'artifici]]

*[[Fòc d'artifici]]

*[[Fogueres]]

*[[Fogueres]]

*[[Lletrafaller]]

*[[Lletrafaller]]

*[[Mascletà]]

*[[Mascletà]]

*[[Ninot]]

*[[Ninot]]

*[[Nit del Foc de Valéncia|Nit del Foc]]

*[[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]]

*[[Ofrena]]

*[[Ofrena]]

*[[Plantà]]

*[[Plantà]]