23 002
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Ferran Torrent i Llorca''' (Sedaví, 31 de maig de 1951) és un escritor i periodiste valencià d'ideologia Pancatalanisme|panca…»
'''Ferran Torrent i Llorca''' ([[Sedaví]], [[31 de maig]] de [[1951]]) és un escritor i periodiste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
És un dels escritors valencians actuals més reconeguts en tota [[Espanya]]. La seua obra està escrita en català i s'han fet traduccions al [[castellà]] d'alguns dels seus llibres. El gènero que més ha treballat és el de la novela negra. La seua primera novela fon ''No emprenyeu el comissari'' (En valencià, ''No enfadeu al comissari''), traduida al castellà per Iker Sánchez Arco, seguida de ''Penja els guants, Butxana'', ''Un negre amb un saxo'' (En valencià, ''Un negre en un saxofó''), ''Cavall i rei'' i ''L'any de l'embotit'', obra en la que va tancar un cicle.
La citada ''Un negre amb un saxo'' fon duta al cine per Francesc Bellmunt, de la mateixa manera que la que provablement siga la seua novela més coneguda, ''Gràcies per la propina'', escrita en forma autobiogràfica. Fon guardonada en el Premi Sant Jordi de novela en [[1994]].
El director Sigfrid Monleón es va encarregar de traslladar a la gran pantalla l'història de la novela ''L'illa de l'holandès''.
Les seues noveles solen estar ambientades en la [[ciutat de Valéncia]], com els relats policiacs del seu personage ''Butxana'', que ha desenrollat en noveles com ''No emprenyeu el comissari'' o ''Penja els guants, Butxana''. En ''Societat limitada'' i ''Espècies protegides'' fa un anàlisis de l'estructura política i futbolística valenciana, criticant el món de la corrupció que es crea al seua entorn. Est últim llibre fon guardonat en el Premi Joan Crexells, el de la Crítica Serra d'Or o el Premi Nacional de la Crítica.
Atres noveles de l'autor són ''La mirada del tafur'', ''Living l'Havana'' o ''Cambres d'acer inoxidable''.
Fon finaliste del [[Premi Planeta]] en l'edició de [[2004]] en ''La vida en el abismo''. Esta novela ha segut adaptada per Ventura Pons, donant orige a la película ''La vida abismal'', el rodage de la qual va començar en maig de [[2006]], i que protagonisa [[Óscar Jaenada]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ferran_Torrent Ferran Torrent en Wikipedia]
* [https://www.elnacional.cat/ca/cultura/entrevista-ferran-torrent-valencians-desespanyolitzarnos_672053_102.html Ferran Torrent: "Els valencians hem de desespanyolitzar-nos" - El Nacional]]
És un dels escritors valencians actuals més reconeguts en tota [[Espanya]]. La seua obra està escrita en català i s'han fet traduccions al [[castellà]] d'alguns dels seus llibres. El gènero que més ha treballat és el de la novela negra. La seua primera novela fon ''No emprenyeu el comissari'' (En valencià, ''No enfadeu al comissari''), traduida al castellà per Iker Sánchez Arco, seguida de ''Penja els guants, Butxana'', ''Un negre amb un saxo'' (En valencià, ''Un negre en un saxofó''), ''Cavall i rei'' i ''L'any de l'embotit'', obra en la que va tancar un cicle.
La citada ''Un negre amb un saxo'' fon duta al cine per Francesc Bellmunt, de la mateixa manera que la que provablement siga la seua novela més coneguda, ''Gràcies per la propina'', escrita en forma autobiogràfica. Fon guardonada en el Premi Sant Jordi de novela en [[1994]].
El director Sigfrid Monleón es va encarregar de traslladar a la gran pantalla l'història de la novela ''L'illa de l'holandès''.
Les seues noveles solen estar ambientades en la [[ciutat de Valéncia]], com els relats policiacs del seu personage ''Butxana'', que ha desenrollat en noveles com ''No emprenyeu el comissari'' o ''Penja els guants, Butxana''. En ''Societat limitada'' i ''Espècies protegides'' fa un anàlisis de l'estructura política i futbolística valenciana, criticant el món de la corrupció que es crea al seua entorn. Est últim llibre fon guardonat en el Premi Joan Crexells, el de la Crítica Serra d'Or o el Premi Nacional de la Crítica.
Atres noveles de l'autor són ''La mirada del tafur'', ''Living l'Havana'' o ''Cambres d'acer inoxidable''.
Fon finaliste del [[Premi Planeta]] en l'edició de [[2004]] en ''La vida en el abismo''. Esta novela ha segut adaptada per Ventura Pons, donant orige a la película ''La vida abismal'', el rodage de la qual va començar en maig de [[2006]], i que protagonisa [[Óscar Jaenada]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ferran_Torrent Ferran Torrent en Wikipedia]
* [https://www.elnacional.cat/ca/cultura/entrevista-ferran-torrent-valencians-desespanyolitzarnos_672053_102.html Ferran Torrent: "Els valencians hem de desespanyolitzar-nos" - El Nacional]]