Focke-Wulf 190
Focke-WulfFw 190, avio monoplaza de la Luftwaffe, utilisat durant la Segona Guerra Mundial a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en Alemanya i països de l'Eix. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despres de rebujar l'atac alemà en la batalla d'Anglaterra, se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.
Estos nous caces superaven amplament als Supermarine Spitfire Mk V. En 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural , les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt dificil,quan no impossible de batre. En l'aplegada del Republic P 51D se vio guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.
Desenrroll
Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt Bf-109 com l'avio mes modern de tota [[]]Europa, el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Focke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.