Diferència entre les revisions de "Fossa de les Marianes"
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]]. | La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]]. | ||
| − | La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt | + | La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref> |
== Exploració == | == Exploració == | ||
[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg|thumb|left|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]] | [[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg|thumb|left|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]] | ||
| − | El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km. | + | El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km. |
| − | La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m. | + | La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m. |
No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref> | No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref> | ||
Revisió de 19:19 18 maig 2020
La fossa de les Marianes és la més profunda fossa oceànica coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de subducció. Se localisa en el fondo del Pacífic nortoccidental, al surest de les illes Marianes, prop de Guam.
La fossa té una llongitut de 2.550 km i una amplària mija de 70 km. La pressió en el fondo de la fossa és de 108.600 kPa (unes 1072 atm). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'archipèlec d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és cridat abisme Challenger en 11.034 m de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.[1]
Exploració
_over_the_Marianas_Trench,_23_January_1960_(NH_96797).jpg)
El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any 1870, quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km. La fossa fon visitada en 1872 per la fragata de la Marina Real Britànica Challenger, que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'abisme Challenger. En l'any 1951 i usant ecolocalisació, se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En 1957, la nau soviètica Vityaz informà d'una profunditat de 10.934 m. En 1962, el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.
No fon fins el 23 de giner de 1960 quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un batiscaf cridat Trieste, invenció de Auguste Piccard, capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer i acompanyat per Don Walsh, oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.[2]
Referències
- ↑ Abismo Challenger
- ↑ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive». Than, Ker. National Geographic Society.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fossa de les Marianes