Fossa poplítea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:02 28 abr 2020 per Loís (Discussió | contribucions) (Reubique foto)
Anar a la navegació Anar a la busca

La fossa poplítea, en el ser humà i en atres animals, és una depressió més o manco romboïdal localisada en la regió entre la cuixa i la cama, que es correspon, davant, en el genoll. En el llenguage habitual se denomina sofrage, regata o corba.

Vista posterior de la fossa poplítea o sofrage

Llímits

La fossa poplítea està llimitada per sis parets, musculars i aponeuròtiques fonamentalment:

  1. Paret superolateral: el múscul bíceps femoral.
  2. Paret superomedial: els músculs semimembranós, semitendinós, múscul gràcil i múscul sartori.
  3. Paret inferolateral: el cap lateral del múscul gastrocnemi (segons alguns autors se considera el múscul plantar prim com a paret inferolateral i suprahioideu).
  4. Paret inferomedial: el cap medial del múscul gastrocnemi.
  5. Paret anterior: el fèmur i el múscul poplíteu.
  6. Paret posterior: l'aponeurosis profunda i superficial i la pell.

Ademés, el buit poplíteu està dividit pel sostre i el sòl. El sostre de superficial a profunt consta de​:

  • Pell
  • Fàscia superficial (la qual conté la vena safena, la rama terminal del nervi posterior cutàneu, la divisió posterior del nervi cutàneu medial, el nervi cutàneu sural lateral i medial).
  • Fàscia profunda.

El sòl està format per:

  • La superfície poplítea del fèmur
  • La càpsula del ligamento del genoll i el lligament poplíteu oblic
  • I una fàscia forta que recobrix el múscul poplíteu