El gaspacho manchec és un plat de caça menor i carn blanca, acompanyat de trocets de pa. És un plat que es menja calent i que no deu confondre's en la sopa freda del mateix nom.

Torta de gazpacho.png
Gaspacho de Castalla

El gaspacho manchec és un plat de pastor que s'origina en la regió de La Mancha (Espanya), en la veïna regió de Múrcia , i també en Valéncia a on se li coneix com gaspacho. Des d'Espanya va aplegar a Orà, ciutat d'Algèria a on hi havia una gran població d'orige ibèric, lo que li va valdre en ocasions el nom de gaspacho d'Orà.

Pel seu orige rural, consistix en tortetes de blat cuites i caça menor (llebre, conill, perdiu, pollastre). La carn es trosseja a mà en trossos del d'un dit. A falta de pedra calenta, les tortetes se poden fornejar o cuir en la paella.

Hui en dia, les tortetes se poden trobar en les tendes. Sobre la carn, en absència de caça menor, es poden utilisar animals de granja.

VariantsEditar

Gaspacho JumillàEditar

En Jumilla i Elig , l'olla inclou caragols.

Gaspacho de YeclaEditar

A base de perdiu , incorporant chicotets trossos de tortetes de gaspacho. En Yecla, les tortetes s'utilisen per a envolicar sardines a la barbacoa.

Gaspacho Requena-UtielEditar

 
Gaspacho de Requena

En Requena-Utiel, en la Comunitat Valenciana , el Gaspacho local consistix en un plat de perdiu acompanyat de chicotets trossos de tortetes.

Gaspacho de marEditar

En les zones costeres de Santa Pola i Alacant , existix una variant a pur de peix, el gaspacho de mar que també pot incloure gambes.

Gaspacho viudo/fadríEditar

És possible preparar plats en tortetes sense carn ni peix. Antigament, quan no hi havia carn ni caça, el plat es preparava en verdures de temporada ( carabasseta , pimentons , albargines ), principalment en la Regió de Múrcia . En La Mancha, una regió àrida i menys fèrtil, es va preparar un gaspacho, la base del qual estava feta de fulles de Silene vulgaris.

Estos plats es consideraven inferiors, acceptables solament en temps d'escassea.

Gaspacho d'OràEditar

Molt popular en Orà, és el plat del tradicional pícnic del Dilluns de Pasqua, inseparable de la mona i el llançament de cachirulos. Es prepara al fòc de llenya, en un plat alt en el que podem dorar de tres a cinc carns diferents, pero res més: a sovint nos trobem en pollastre, conill, llom de porc, pero també corder, vedella, guala , pintada , colom , perdius o ànet. Els trossos de carn, una volta dorats, se substituïxen per una gran cantitat de cebes, tomates, alls, espècies. Les carns es mesclen en una paella, que en acabant es mulla en aigua. Després s'afegixen els pimentons pelats i tallats en tires, i per últim, l'orenga i les tortetes.