Diferència entre les revisions de "Gaspar Torrella"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 6: Llínea 6:
 
| ocupació = Mege i religiós.
 
| ocupació = Mege i religiós.
 
| data_naix = [[1452]]   
 
| data_naix = [[1452]]   
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 
| data_mort = [[1520]]
 
| data_mort = [[1520]]
 
| lloc_mort = [[Roma]], [[Itàlia]]
 
| lloc_mort = [[Roma]], [[Itàlia]]
 
}}
 
}}
'''Gaspar Torrella''' ([[Valéncia]], [[1452]] [[Roma]], [[Itàlia]], [[1520]]), fon un mege i religiós [[Valencians|valencià]].  
+
'''Gaspar Torrella''' ([[Valéncia]], [[1452]] - † [[Roma]], [[Itàlia]], [[1520]]), fon un mege i religiós [[Valencians|valencià]].  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 24: Llínea 24:
 
* [http://dbe.rah.es/biografias/8875/gaspar-torrella Gaspar Torrella - Real Acadèmia de l'Història]
 
* [http://dbe.rah.es/biografias/8875/gaspar-torrella Gaspar Torrella - Real Acadèmia de l'Història]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges]]
 +
[[Categoria:Meges valencians]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Meges valencians]]
 
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]

Última revisió del 10:16 17 oct 2022

Gaspar Torrella
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Mege i religiós.
Naiximent: 1452
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia
Defunció: 1520
Lloc de defunció: Roma, Itàlia

Gaspar Torrella (Valéncia, 1452 - † Roma, Itàlia, 1520), fon un mege i religiós valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Gaspar Torrella va nàixer en la ciutat de Valéncia en el sigle XV, fon un mege eminent ademés d'eclesiàstic, coneixedor també de les Matemàtiques i de les Ciències Humanístiques i escritor de diverses obres.

També estigué en Roma a fi d'atendre al Papa valencià Aleixandre VI, a la mort de Pere Pintor. Posteriorment fon mege de Juli II i prengué part també en el Concili de Letran.

En aquella época els valencians dien a la sífilis "el mal de sement", pero ell va conseguir que es diguera "pudendagra". Entre atres obres, publicà: "Consilium de aegritudine pestifera et contagiosa" i "De morbo galico cum allis".

Referències[editar | editar còdic]