Diferència entre les revisions de "Gaucho"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida. | La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida. | ||
| − | L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la Patagonia fins els confins orientals | + | L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la [[Patagonia]] fins els confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho). |
| − | El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en Argentina ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio. | + | El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio. |
| + | |||
| + | Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic. | ||
| + | Casi totes les faenes eran realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançameno del llaç, la domada i el rodeig de facenda, les travesies, eran realisats per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument; en el cavall crioll no sol complia les faenes cotidianes sino que en ell va participar en les lluites per l’independencia. | ||
Revisió de 22:11 2 gin 2009
Probablement el vocablo quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens. Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.
La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida.
L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la Patagonia fins els confins orientals d’Argentina, les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija (Bolivia), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en Brasil (gaúcho).
El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en Argentina ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.
Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic. Casi totes les faenes eran realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançameno del llaç, la domada i el rodeig de facenda, les travesies, eran realisats per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument; en el cavall crioll no sol complia les faenes cotidianes sino que en ell va participar en les lluites per l’independencia.