Diferència entre les revisions de "Godofredo Buenosaires Vicent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 23: Llínea 23:
 
== Premis ==
 
== Premis ==
  
Els premis que va rebre l'artiste varen ser variats, entre els que destaquen la medalla d'argent que va rebre en l'Exposició Universal de Barcelona de [[1929]], el Premi de Ceràmica i Vidre del Conservatori d'Arts i Oficis de París en [[1923]], o les distintes medalles rebudes en la Nacional Decorativa.
+
Els premis que va rebre l'artiste varen ser variats. Va obtindre la primera medalla en l'exposició de Belles arts de Madrit en [[1924]], en la seua especialitat de ceràmica. Medalla d'argent en l'Exposició Universal de Barcelona de [[1929]], el Premi de Ceràmica i Vidre del Conservatori d'Arts i Oficis de París en [[1923]], distintes medalles rebudes en la Nacional Decorativa i la d'Artesà distinguit en [[1973]].
  
 
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==

Revisió de 16:06 15 oct 2016

Godofredo Buenosaires Vicent (Castelló de la Plana, 19 de decembre de 1895 - Valéncia, 10 d'octubre de 1974) va ser un ceramiste i docent Valencià, sent molt premiat pel seu treball en distints llocs d'Espanya i Europa.

Si be la seua faceta professional com a ceramiste és la més coneguda, també va ser artiste plàstic, i integrant de l'Agrupació Ribalta.

Formació

La formació en l'ofici, de llarga tradició en la Comunitat Valenciana, la va realisar en diverses escoles de Castelló, Barcelona, París i Roma.

Va iniciar la seua formació artística en el taller dels escultors Viciano i també fon discípul del pintor i escultor Vicent Castell. Va obtindre una beca de la Diputació de Castelló i es va traslladar a París en 1927 coneixent els secrets de les porcelanes franceses.

Durant cinc anys va estudiar en França dibuix i color aplicat a la ceràmica.

Llabor professional

Com artesà

La seua vida professional es va desenrollar en L'Alcora. Godofredo Buenosaires va començar en el món laboral a l'edat d'onze anys, en una fusteria. Posteriorment, va ingressar com a aprenent en un taller d'art religiós. Despuix d'una parada de tres anys durant la Primera Guerra Mundial en el que va ser destinat a un campament d'artilleria en Valéncia, va conseguir en 1924 obrir un taller propi.

Com a docent

És va traslladar a Madrit per a dirigir l'Escola de Ceràmica. Va impartir classes de ceràmica en distintes institucions, com l'Escola Sindical de Formació Professional d'Irún, en l'escola de les Fàbriques de L'Alcora i en la Real Fàbrica del Bidasoa, Porcelanas Bidasoa.

Premis

Els premis que va rebre l'artiste varen ser variats. Va obtindre la primera medalla en l'exposició de Belles arts de Madrit en 1924, en la seua especialitat de ceràmica. Medalla d'argent en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, el Premi de Ceràmica i Vidre del Conservatori d'Arts i Oficis de París en 1923, distintes medalles rebudes en la Nacional Decorativa i la d'Artesà distinguit en 1973.

Reconeiximents

Enllaços externs