Canvis

29 bytes afegits ,  13:04 30 abr 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png|thumb|260px|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]
 
[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png|thumb|260px|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]
   −
El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].
+
El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].
    
== Orige ==
 
== Orige ==
Des del començament de l'expansió del cristianisme a l'[[imperi Romà]], les esglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc van ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia el [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'església. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tenir un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], a més que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre la resta dels patriarques.
+
Des del començament de l'expansió del cristianisme en l'[[imperi Romà]], les iglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc varen ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia en [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'iglésia. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ademés de que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre els demés patriarques.
   −
La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient a contribuir a la separació de l'Església. Atres factors van ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i a l'oest el [[llatí]]. A més de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.  
+
La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Isglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.  
   −
Diversos conflictes van ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero aviat es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, a més de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el Papa en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de d'esglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós esglésies consideren ser "l'església única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Església Romana.
+
Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero després es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.
    
== Reconciliació ==
 
== Reconciliació ==
El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per "promoure la unitat cristiana", el [[papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies van ser preses pels croats el [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les esglésies autònomes orientals van assistir al funeral del papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.
+
El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.
    
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història del cristianisme]]
 
[[Categoria:Història del cristianisme]]
109 448

edicions