Diferència entre les revisions de "Guadalentín"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en àrap: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu d...».)
 
Llínea 12: Llínea 12:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
* {{Traduït de|es|Río_Guadalentín}}
 
* {{Traduït de|es|Río_Guadalentín}}
  
 
[[Categoria:Afluents del Segura]]
 
[[Categoria:Afluents del Segura]]

Revisió de 22:43 15 dec 2008

Guadalentín (també conegut com Sangonera o Reguerón), (en àrap: Oued al Iznain -segon riu-, o Oued al Lentin -riu de fanc-) es un riu del surest d' Espanya que passa per les províncies de Almeria i Múrcia travessant el vall que es troba entre les serres de Espuña i Carrascoy. Es el afluent més gran per la dreta del riu Segura.

Naix en la Sierra de Maria, al nort de la província d' Almeria, i rep a la Rambla de Chirivel en el pantà de Puentes, ya en la Regió de Múrcia. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des de allí se dirigix al surest passant per Llorca, on entra en un ample vall originat per una fosa tectònica i canvia el rumbo al nordest. Rep a la Rambla Nogalte, que passa per el Port Lumbreras, per a discórrer després per els termes de Totana, Alhama de Múrcia i Librilla, sense afluents d' importància.

S' unix al riu Segura en l' Horta de Múrcia, dins del terme de Beniaján i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d' un canal artificial dit Reguerón, singular obra d' ingenieria iniciada en el segle XVIII ab el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el Reguerón Viejo, desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la província d' Alacant, evitant així les inundacions en la seua afluència ab el riu Segura.


Riuades

El cabal del Guadalentín es de lo més variable, següent capaç de passar de una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d' hores. No en va es conegut com el riu més salvage d' Europa.[1] Sense afluents d' importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent es retingut en els pantans llorquins de Puentes i Valdeinfierno, on les aigües embassades s' aprofiten per al regadiu.

Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El 15 de octubre de 1879, quant se produí la Riada de Santa Teresa, en la capçalera del Guadalentín se estima que caigueren 600 mm en un hora. El 19 de octubre de 1973 se produí la pijor creixcuda del segle després d' unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d' Almeria. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en Llorca i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per Puerto Lumbreras, on se registraren moltes víctimes.

Referències